Una nova pel·lícula de François Ozon que transmet una sensibilitat extraordinària, trencadora de prejudicis establerts entorn de la identitat genèrica i les seves relacions amb l’orientació sexual.
François Ozon, el seu director, té una mirada molt aguda amb els temes on estigui implicat el desig, oferint-nos un punt de vista absolutament original pel que fa al consens imperant i molt més proper a la veritat que el mateix. És una pena que en la publicitat que es fa d’ella se la presenti com una comèdia, ja que en realitat, tot i alguns tocs divertits que no tenen per què deixar de ser-hi ja que fan més lleugera la trama, es tracta d’un drama que ens col·loca davant molts interrogants.
Aquesta pel·lícula s’inicia amb una escena a l’església on estan celebrant el funeral d’una jove, Laura, amiga íntima de Claire, que en aquests moments està relatant com es van conèixer des de nenes i es van jurar amistat eterna, amb el clàssic tall a les mans a l’estil dels pactes de sang que agermanaven a les persones entre si, sigui per segellar una aliança de pertinença a una organització, com en l’estil de les màfies, o bé, per segellar una amistat de per vida. Clara recorda molt commoguda en el seu discurs escenes dels diferents moments de vida compartits per les dues, que la pel·lícula va mostrant. Escenes de la mútua atracció instantània en la infantesa, que ella esmenta com un amor a quan es van conèixer, de la intimitat sensual de l’amistat adolescent que no es qüestiona si aquesta tendresa implica un altre tipus d’atracció sexual, els seus passos per la discoteca amb els seus “ligues”, les seves noces respectives, i acaba el seu discurs dient que va prometre a la seva amiga Laura tenir cura de la seva filla i del seu marit David, qui molt emocionat l’abraça quan passa al seu costat. El duel per Laura deixa molt abatuda a Claire. El seu marit Gilles, intenta animar-la a que torni al seu treball per ajudar-la a reviure.
Fotos:Claire i les dues a l’institut
També li recorda que passi a visitar a David, el vidu desconsolat, i a la seva nena, als que fa temps que no veu perquè veure’ls, li recorda massa dolorosament a la seva estimada amiga morta. Però finalment es decideix a visitar-los i es troba amb una sorpresa que no espera. L’escena la mostra entrant a casa de David i veu d’esquena a una rossa que està donant el biberó a la nena. Quan es gira, veiem que és David vestit de dona. Astorats per la sorpresa David intenta justificar-se dient que ho fa perquè la nena percebi l’olor de la seva mare i calmi el seu plor. Demana a Claire que li guardi el secret, que no li expliqui a Gilles el que ha vist perquè dóna per fet que no ho entendria com tampoc ho sembla entendre Claire. Però a mesura que va passant el temps, tant Claire com David van travessant una situació que els implica a tots dos més profundament.
Ell va avançant en una direcció de dona que denota un desig que va més enllà del pretès consol que volia proporcionar a la seva filla i que al·legava com a pretext per trasvestirse. Comencem a notar que ho fa perquè li plau fer-ho. Claire ho assenyala i li diu que és un pervertit. S’allunya d’ell temporalment i malgrat les seves protestes i de dir-li que ha de tornar a la realitat, se sent progressivament més atreta per aquest nou escenari que li planteja David travestit, i que la fa entrar en un bucle que li retorna als sentiments més entranyables que sentia per Laura. Interrogat per Clara sobre si Laura sabia aquesta inclinació seva quan es va casar amb ell, David respon que sí i que ella ho acceptava mentre ell fos discret. Comencen a compartir moments com anar de compres a un gran magatzem amb David vestit de dona, el que reforça l’imaginari de Claire en el sentit d’estar compartint escenes de dues amigues, que l’apropa encara més a la Laura.
Gilles no sap res de tot això, ella li oculta la nova identitat que assumeix David sentint-se cada vegada més una dona i sobretot, li oculta el plaer que ella sent en aquesta nova relació que la porta a negar que David sigui biològicament un home. La necessitat de veure’s es va accentuant en tots dos. Clara ha canviat en el seu mòbil el nom de David pel de Virginia per ocultar al seu marit que les seves sortides són amb David, a qui fa passar per una amiga que volia parlar dels problemes que tenia amb el seu marit. La intimitat entre Claire i David va accentuant la necessitat de trobar-se fins al punt que David li proposa passar junts un cap de setmana. Claire menteix al seu marit per poder accedir a la demanda de David, i presenta com a excusa per absentar-se aquest cap de setmana, una malaltia de la seva mare que necessita que la cuidin. Aquest cap de setmana Clara té un somni on apareix Laura ficant-se al seu llit i besant-la, moment en què ella es desperta molt sobresaltada.
És la primera vegada que apareix un desig sexual explícit cap a la seva amiga que la sorprèn i l’angoixa. David fa que la recordiconstantment vestit de dona ja que utilitza els vestits de Laura i una perruca rossa que el fa encara més semblant a ella. Ella creu que David és gai, però no ho és. Ell se sent molt atret per Claire, però se sent una dona. Quan la cita en un hotel davant de la seva feina, Claire acudeix a la cita, comencen un joc sensual molt eròtic on Clara va tocant els artificis del seu cos com els pits artificials sense que això la detingui, però, quan treu el cap el penis d’ell excitat, ella el rebutja bruscament i li diu que no pot continuar amb aquest joc eròtic perquè ell és un home. El que desencadena que ell surti al carrer vestit de dona però sense dissimular els seus trets masculins i posant-se en evidència. Ella ho veu des de la finestra del seu treball i li envia un correu electrònic d’advertència, preguntant-li si està boig per anar així pel carrer. Ell li contesta desafiant que és una dona.
És exactament aquesta certesa identitària de gènere, que inscriu a David al costat femení, el que ens mostra que no es tracta simplement d’un acte de trasvestisme sinó d’un cas de transgènere, no transsexualitat, perquè David-Virginia, sosté la seva orientació sexual dirigida a les dones. És interessant fer notar aquí, que psicoanalíticament parlant, ser empés cap a la dona és un fenomen que es dóna en la psicosi. La certesa, contrariament a la certidumbre, és un altre fenomen d’ordre psicòtic quan es refereix a la identitat. El psicòtic intenta que la realitat s’adapti al seu món imaginari, mentre que en la neurosi és l’imaginari que tendeix a adaptar-se a la realitat amb graus més o menys reeixits de certesa pel que fa a la identitat, però sempre hi són presents algunes dubtes.
David en aquesta escapada esbojarrada al carrer vestit de dona amb descuit, és atropellat per un cotxe i queda en coma. Res el desperta fins que a Claire se li ocorre vestir-lo de dona i anomenar-lo com Virgínia. Ell respon al nom tot despertant. Set anys després, l’escena ens mostra a la seva filla molt bella, molt semblant a la seva mare, a Virgínia i a Claire que van a buscar-la al col·legi agafades de la mà i Claire embarassada, mostrant una situació normalitzada d’una família no convencional.
El personatge que és interessant interrogar és Claire. Per què es produeix en ella un lliscament des d’una posició realista des d’on intenta fer entrar en raó a David en els inicis del seu ser empés a la dona amb els seus primers travestismes, fins a resultar-ne ella mateixa seduïda pel procés del seu amic? Claire estimava a Laura sense saber que es tractava d’una atracció sexual. David va descobrir en ella la repressió dels seus sentiments cap a la seva amiga morta, tan evidents per altres amics inclòs el seu marit que reconeix que sempre havia sentit gelosia de la seva dona pels sentiments d’ella cap Laura. D’altra banda Laura també sabia que David tenia inclinacions transgenériquess, la seva acceptació de les mateixes indica que d’alguna manera hi havia en aquesta complicitat alguna cosa de l’ordre del desig de Laura, desig transgressor ignorat en si mateixa, en cas contrari no s’hagués casat amb ell.
Allò interessant d’aquesta pel·lícula és que ens mostra que no s’ha de confondre el ser empés a la dona en un home amb homosexualitat. No necessàriament. L’orientació sexual no sempre coincideix amb l’adscripció a un gènere on el subjecte s’identifica.
David-Virginia és un exemple d’això. Claire i Laura eren lesbianes sense saber-ho d’una manera conscient? ´És difícil respondre a aquesta pregunta. Quan en una discoteca se li acosta a Claire una lesbiana que coqueteja amb ella, si bé no la rebutja, s’allunya ballant amb David-Virginia. El matrimoni d’ella amb Gilles va ser una concessió a les normes socials que empenyen en la direcció de l’heterosexualitat obligatòria? Difícil saber-ho. L’única escena de sexe amb el seu marit es produeix en un moment on ella encara està en dol i no es mostra molt entusiasmada. Tot i que res ens impedeix suposar que cap a ell també sentia desig, però més feble del que sentia sense saber-ho per la seva amiga morta.
Testimoni d’això és l’atracció cap a David-Virginia, representant d’una figura fantasmàtica que reuneix en si mateixa atributs dels dos sexes i que per parlar amb més precisió és la representació de la mare fàl·lica revestida de l’omnipotència que l’infant li atribueix. Figura que desperta una atracció seductora sobre qui no ha declinat la pèrdua necessària de ser per a definir-se en una identitat clara com a home o com a dona. Com David-Virginia sosté de si mateix/a des del principi, que ella/ell pot ser el pare i la mare de la seva filla. Hi ha una escena molt graciosa que fa al·lusió a aquesta figura transgènere que evoca una completud imaginària, quan David-Virginia refereix una dita que expressa que els nens neixen de les cols i les nenes de les flors, però que ell ha nascut d’una coliflor.
Fascinant i misteriosa que és la sexualitat humana que no deixa de sorprendre’ns als i a les que no ens deixem seduir pel teatre de les aparences, que no només funciona en el sentit de l’heterosexualitat obligatòria sinó també en l’afany de posar etiquetes simplificadores per a l’homosexualitat. La necessitat de control social des del discurs normalitzador, provoca en l’àmbit gai i lèsbic una necessitat de control de la diversitat sexual, que el fa tan prejuiciós com el discurs que vol combatre per voler definir de manera massa simplista la difícil captura i definició del desig sexual en una etiqueta identificadora que encapsuli el desig en una sola direcció. Encapsulament al qual el desig es resisteix. Li agradi o no al poder i al contrapoder.
