Bombo Ndir i Aissa Diallo activistes feministes migrades
Bombo Ndir presidenta de l’Associació de Dones Inmigrants Subsaharianes (ADIS) i a més presidenta de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament i Aissa Diallo, activista també de la Xarxa, i presidenta de l’Associació Humanitària Contra l’Ablació de la Dona Africana, vindiquen un feminisme divers i antiracista.
“Som les dones migrades les que hem estat al centre del debat intern del moviment feminista a Espanya aquests dies, perquè algunes de les nostres companyes d’Afrofémines a Madrid van fer evident que encara falta superar les pràctiques racistes i etnocèntriques al moviment feminista blanc. Creiem que és positiu fer visibles les lluites i evidenciar les opressions, fins i tot les que és donen dins dels feminismes perquè ens fa créixer com activistes i també creiem que a Catalunya, per exemple, estem assolin generar alliançes entre les feministes catalanes i les feministes migrades. Amb moltes ens considerem germanes de lluites i això es molt valuós”, expressa Bombo Ndir.
“Nosaltres creiem que les activistes blanques europees no han de tenir por a compartir espai de representació, de lideratge i de participació amb les dones migrades. Totes som iguals, a totes ens afecta el masclisme, però hem de reconèixer que a les dones migrades, africanes, llatinoamericanes, asiàtiques ens afecta no només el masclisme sinó també el racisme. El dia de la Vaga Feminista vam estar totes, les catalanes i les que venim de diversos orígens i van sentir que un camí entre totes juntes és possible i ens fa fortes. Per això estem amb moltes altres organitzacions a l’espai de Ca la Dona, perquè es també el nostre lloc d’acció i de totes les dones”, explica Aissa Diallo.
Aissa i Bombo durant l’assemblea de dones migrades del 8 de març
“Les feministes migrades organitzades durant la Comissió de Migració i Fronteres de la Vaga Feminista hi van participar de manera activa perquè considerem que hem de prendre per nosaltres mateixes els espais de representació, sense necessitat de demanar permís a la resta d’organitzacions de dones. Així, moltes companyes de diverses organitzacions de dones migrades, feministes decolonials, vam decidir coordinar una assemblea de dones migrades per reflexionar perquè ens sumem a la vaga del 8 de març. Des del principi de l’organització de la Vaga Feminista a Catalunya varem considerar que era important tenir el nostre propi espai i visibilitzar les nostres pròpies vindicacions feministes, a traves d’un manifest propi on demanàvem la derogació de la llei d’estrangeria, el tancament dels CIES, la ratificació del Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) per tal d’impulsar la ratificació que equipara les condicions laborals de les treballadores de la llar amb les dels empleats del règim general de la Seguretat Social, entre altres”, diu Bombo Ndir.
Aissa Diallo incideix també en que “l’Estat ha de deixar de condicionar la ciutadania a l’obtenció de papers, perquè genera discriminació, precarització dels llocs de treball i empitjora la salut per la falta de seguretat social. Això es dóna, sobretot al sector de feines de cures, el qual és la columna fonamental pel sosteniment de qualsevol societat. Moltes som internes a les llars, tenim horaris interminables als quals l’explotació no es condemna, fet que demostra que, encara que siguem al segle XXI, mantenim un sistema d’esclavatge. Altres som cambreres de pis, treballant moltes hores i amb sous precaris i sense reconeixement dels nostres drets laborals. Nosaltres les dones migrades demanem que es reconegui la nostra aportació a l’economia dels països de trànsit i de destí, com actores econòmiques, socials i polítiques”.
Bombo també recorda que “no ens podem oblidar de les dones sense papers que sofreixen violències masclistes. Nosaltres demanem que l’atenció integral no sigui condicionada pel que diu la llei d’estrangeria. Que siguin defensades, recolzades i ateses, i que els recursos destinats contra la violència de gènere arribin també a totes les dones immigrants, tot i que no estiguin en una situació regulada. Cal limitar les conseqüències negatives de la Llei d’ Estrangeria, la qual dificulta encara més que les dones denunciïn poc, per la por de l’obertura d’expedients d’expulsió, de manera que moltes es veuen obligades a callar. Les dones “sense papers” que pateixen violència són les que estan encara més desprotegides”.
Aissa i Bombo exigeixen també “que es deixi de veure a la mobilitat humana com delicte, que en comptes de invertir milions d’euros a FRONTEX, en deportacions, i en murs assassins s’ha de invertir en polítiques de convivència i participació real de les persones migrades a las societat de destí. Demanem que s’apliqui un protocol contra l’assetjament racista i sexista que patim molt les dones migrades, perquè exotitzent els nostres cossos, la nostra autonomia sexual i la nostra llibertat al carrer i va contra la nostra dignitat. També demanem que les polítiques de refugi tinguin en compte la condició de les dones, la dificultat que tenen per la seva condició de vulnerabilitat que es prioritzin els tràmits i els processos de acollida”.
Finalment totes dues afirmen que és primordial que les institucions impulsin el protagonisme de les dones migrades en les polítiques públiques, reforçant els recursos dels serveis socials de base, la mediació comunitària intercultural i la intervenció als barris i també impulsar accions per promoure la convivència des d’ una perspectiva feminista i sense racisme ni xenofòbia, ni islamofòbia. I afegeixen: “Les feministes migrades som un motor de canvi enfront el colonialisme patriarcal i capitalista”.
Aissa Diallo i Bombo Ndir van ser portaveus de la Vaga 8M
