Coincidint amb la Setmana de la Ciència, l’Observatori de la Divulgació de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que dirigeix Teresa Escalas, va convocar un ‘Cafè de divulgadors’ amb la vicerectora d’Investigació, Pilar Dellunde. Érem un públic heterogeni, molts de ciències pures, però tots interessats en fer divulgació d’allò que ens apassiona.
Per a l’Observatori de la Divulgació de la Ciència (ODC) hi ha un doble objectiu en la divulgació de la ciència: explicar-la a tots els públics i motivar les i els possibles científics del futur. Amb una gran dosi d’entusiasme i responsabilitat, un nombrós equip de divulgadors –professorat, investigadors/es, àrea de comunicació– intenten des de fa temps fer més visible i propera la ciència en tota mena d’àmbits: escoles i instituts, mitjans de 
comunicació, conferències, xerrades amb futurs universitaris… en definitiva, a gent del carrer que tingui curiositat i interès. I el professorat que fa divulgació també assegura que aquest contacte més informal és molt enriquidor. Fer divulgació és explicar la ciència, però sense rebaixar el nivell de coneixement ni simplificar els conceptes. Fer divulgació de la ciència és trobar el desllorigador que faci més captivador el tema en qüestió, tot posant el valor en la finalitat de la recerca.
Amb la divulgació de la ciència, per tant, es pot assolir aquest apropament del concepte d’investigació i retornar a la societat una part del que aquesta dóna en finançar amb els seus impostos les institucions públiques que fan recerca. Ara bé, hi ha un tercer objectiu que també és molt important: promocionar la ciència entre les dones joves.
Més dones científiques
En un moment en què estem treballant perquè les dones assoleixin un pes important en la presa de decisions al sí de les empreses, institucions, universitats, centres de recerca, mitjans de comunicació, administracions públiques, partits polítics… la divulgació de la ciència permet fer palès a les joves que la ciència també és cosa de dones.
És clar que ja es fan molts treballs per combatre un munt d’estereotips i que s’han fet moltes recerques al respecte, però encara no n’hi ha prou. En aquest sentit les propostes que es van fer durant aquesta trobada informal van anar encaminades a coordinar millor els esforços per fer divulgació amb les següents mesures:
- Crear estructures per donar suport a la divulgació, com ara un directori de divulgadores i divulgadors per tal de facilitar la selecció en base a persones i temes.
- Utilitzar millor els recursos existents. Això vol dir millorar la comunicació amb UAB Divulga en un doble sentit: comunicar de manera més eficient als responsables de la web tot allò que pugui ser d’interès, i procurar que els mateixos equips d’investigació facin més entenedora, engrescadora i assequible la comunicació pública dels seus treballs. Així hi haurà un intercanvi més intens i positiu amb els mitjans que s’han de fer ressò de les novetats científiques.
- A banda, també es va considerar que potenciar la presència de dones divulgadores permetrà trencar aquest cercle viciós que es basa en estereotips que allunyen les joves dels equips de recerca. Si hi ha més dones, hi haurà més visibilitat i així es podrà normalitzar la seva presència en òrgans de decisió i direcció.
- Fer la divulgació també des de la perspectiva de la internacionalització. En un món global, com no hem de divulgar per a un públic global?
- Fer xarxa de divulgació dirigint els esforços cap a uns clars objectius: empreses, possibles alumnes, mitjans de comunicació i ciutadania en general, ja no s’ha d’oblidar el concepte i la pràctica del retorn social que té la ciència.
‘Mur dels desitjos’
A tall d’exemple, Teresa Escalas va explicar que s’ho havien passat d’allò més bé fent unes activitats molt senzilles el dia de la Festa Major
de la UAB. En concret, van fer un “mur dels desitjos” i una enquesta on
es responia enganxant gomets a un mural. Tot molt participatiu.
En veu d’aquestes dones, Escalas i Dellunde, i dels divulgadors presents, la divulgació de la ciència és un retorn a la societat que cal fer sense perdre el rigor en els continguts i procurant trencar el sostre de vidre que allunya les dones de la ciència, la tecnologia i la recerca.
Les nenes s’acosten més a la realitat
En un llibre publicat l’any 2009 basat en la recerca El científic dibuixat*, en què hi va participar l’ODC, entre les moltes conclusions n’hi havia algunes que feien referència a la qüestió
de gènere. En resum, la visió que tenen els nens i nenes catalans (de entre 6 i 18 anys) que van participar en l’estudi s’apropa molt més a la visió que reflecteixen alguns mitjans (còmics, televisió, cinema…) que no pas a la realitat. I això ho corroboren algunes
de les dades publicades:
– Els autors dels dibuixos, 102 nois i 124 noies, només han dibuixat dones científiques en un 21% dels casos, mentre que en el 64% dels dibuixos hi ha homes. En un 12% dels dibuixos la persona té un gènere indefinit i al 3% restant hi ha científics d’ambdós sexes.
– En el cas dels nens la diferència és molts accentuada ja que un 80% ha dibuixat homes científics i únicament un 2% ha dibuixat dones científiques.
– En el cas de les nenes, les proporcions són més equitatives però la diferència encara és notable. Un 50% ha dibuixat homes científics i un 37% dones científiques.
Tot i que queda feina per fer, el camí és obert. I com a mostra el dibuix d’Otis Franco, de 10 anys, que encapçala aquest article: Ens presenta una somrient Marie Curie (amb pantalons) fent recerca envoltada d’artefactes i pots de molts colors.
* Coordinació M.T. Escalas, Textos i maquetació: Isabel Ruiz, Tractament de dades: Juanita Zorrilla. Diversos Autors. El científic dibuixat. Un llibre per pensar, descobrir, dibuixar. Comissionat per a Universitats i Recerca. Barcelona, 2009
