Maria-Àngels Roque explica a La Independent allò que envolta la darrera obra de Mernissi, “Reflexiones sobre la violencia de los jóvenes” (títol de la traducció al castellà), que és la darrera publicació d’aquesta autora abans de la seva mort, el 30 de novembre del 2015.
Coneixedora de la gran amistat que les unia, de la seva complicitat intel·lectual i de la gran feina en col·laboració que han realitzat, La Independent ha volgut saber de primera ma el contingut d’aquest llibre que tracta sobre l’altra passió de Mernissi, a banda de les dones, la joventut.
Per a Maria-Àngels Roque, Directora de cultures mediterrànies i societat civil de l’IEMed, el 30 de novembre li resulta una data simbòlica ja que vint anys enrere, aquell mateix dia, l’escriptora marroquina es trobava a Barcelona perquè havia estat convidada a l’acte inaugural del Forum Civil Euromed, al qual després s’anomenaria Procés de Barcelona.
I abans d’entrar en matèria, ens deixa clar que aquest és un llibre coral en que participen periodistes, presidents d’associacions cíviques i psicòlegs. “És una reflexió que explora l’impacte de la globalització i la societat de consum en els joves en un món desigual i interconnectat”.
De l’autora en vol destacar que “ ha estat pionera no només en l’àmbit Intel·lectual, sinó també com activista de la societat civil”. I afegeix que, segons les manifestacions de la mateixa escriptora: “ l’objectiu d’aquest llibre es explicar entre altres coses “el retorn de tot allò religiós” degut entre d’altres aspectes al fracàs del capitalisme consumista occidental, seguint la tabarra publicitària, tenen dret a la Karema, “la dignitat” que la joventut de la Primavera Àrab cantaven als carrers d’ El Caire i Tunis. Un dèficit de Karema que reflexa la manipulació actual dels joves pels lobbies que treuen profit del fabricat i l’anomenat terrorisme islàmic”.
Li preguntem per què l’interessa a Fatema Mernissi parlar d’aquest tema quan els seus altres llibres corals son més aviat per a donar a conèixer les capacitats ocultes dels joves, de les dones, de l’associacionisme marroquí…
Pensa Maria-Àngels Roque que Fatema fou sensible també als processos negatius que la societat marroquina pateix per culpa de la escletxa socioeconòmica i la dificultat de comprendre les transformacions socials que imposen models d’èxit a una joventut abandonada en els seus barris insalubres: “ En aquests barris els models ja no són els professorat ni els artesans, si no els cantants i els jugadors de futbol d’èxit dels qui copien el seu pentinat”.
Roque vol destacar que és per aquesta raó que l’escriptora fa la introducció sobre la «violència / xarmil” dels joves. “És converteix en una mena de metàfora o relat simbòlic amb un interès moral on la Intel·lectual intenta recuperar alguns elements de la cultura musulmana”.
L’acte de presentació del llibre, el proper dimarts 21 de juny a les 19h al Casal de barri Pou de la Figuera hi haurà un debat sobre l’impacte de la globalització i la societat de consum damunt la joventut. I comptarà amb: Salwa El Gharbi, investigadora social experta en immigració i gestió de la diversitat; Albert Sales, professor de ciències polítiques de la UPF; Senen Florensa, President de l’IEmed; i la nostra entrevistada Maria-Ànges Roque, Directora de cultures mediterrànies i societat civil de l’IEMed.
