Per Leyanis Infante Curbelo. SemLac
L’aigua continua sense ser un dret universal per a prop de 1.000 milions de dones al món, segons dades de les Nacions Unides. Accedir-hi pot ser una odissea diària: caminar quilòmetres, carregar lleixes, matinar per trobar-la, racionar cada gota; un desafiament que ocupa la vida de dones i nenes, que són set de cada 10 persones encarregades d’aconseguir aigua per a casa seva.
D’aquesta realitat quotidiana, espiritual i política —i també de la força de les dones que l’enfronten cada dia— neix l’exposició arts visuals “Dones… de l’aigua a la vida”, inaugurada el 26 de març al lobby del Cinema Chaplin, a la capital cubana, va afegir la també directora del Proyecto Palomas, casa productora d’audiovisuals.
No és un assumpte domèstic menor, sinó la constatació que la manca d’accés a l’aigua les colpeja amb més cruesa, aprofundint desigualtats ja enquistades en el temps.
Perquè no es tracta només de cercar i emmagatzemar. Sense aigua, es fa més complexe la salut sexual i reproductiva, es tiben les jornades de cura, es vulnera un dret humà que, quan falta, recau desproporcionadament sobre cossos feminitzats, va apuntar la realitzadora audiovisual Lizette Vila, directora del projecte Palomas.
La mostra, impulsada per Palomas en aliança amb l’Instituto Nacional de Recursos Hidraulicos (INRH) y Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematografica (Icaic), s’inscriu com a aportació al Programa Nacional per a l’Avançament de les Dones, en el context a més del Decenio Internacional de Acción para el Agua (2018-20).
“Aquesta aliança, sens dubte, marcarà un abans i un després en la història de les nostres institucions”, va afirmar a l’acte d’inauguració Inés de la Caridad Viacava Biset, directora general de Inspección y Sistemas de l’INRH i coordinadora del Comitè de Gènere de l’organització.
“Per primera vegada en més de sis dècades -va precisar- l’INRH obre les portes a una col·laboració d’aquesta naturalesa, que col·loca al centre de l’escena la relació profunda i històrica de la dona amb l’aigua, vista des d’una òptica innovadora: la visió artística”, va dir Viacava, per a qui no hi ha gestió sostenible de l’aigua sense desmuntar els rols patriarcals.
La idea, però, es gesta des del 2016, va recordar Vila, que va reiterar que una de les essències de Palomas,és la lluita per la justícia ambiental i de gènere, que inclou, per descomptat, la justícia al voltant del tema de l’aigua.
Per a Vila, l’enllaç de les dones amb l’aigua és molt més profund que les tasques domèstiques a què històricament se’ls ha associat. “Aquesta aigua que ens acompanya des del nostre món privat també té a veure amb els nostres cossos”, va afirmar.
L’aigua que ens habita
L’exposició “Mujeres… del agua a la vida” reuneix 10 artistes visuals, majoritàriament fotògrafs, i forma part d’un projecte més ampli del mateix nom, concebut pel Projecte Palomas: cinc audiovisuals, cinc podcasts i 25 infografies també aborden, des de diferents llenguatges, la relació entre les dones i el dret a l’aigua.
Entre les instantànies seleccionades per a la mostra, Maite Fernández Barroso va presentar “Purificación”, un tríptic que explora l’aigua com a espai de guariment i tradició.
“La meva obra té a veure amb l’aigua com a ritual de purificació”, va explicar la fotògrafa a SEMlac. “Utilitzo una senyora de la tercera edat que conserva una pedra de vidre la qual esdevé, d’alguna manera, un talismà en el decursar de diverses generacions a la seva família. Llavors fa servir aquesta pedra, i l’aigua també, com a ritual de purificació, de vida, de sanació”, va comentar.
Fernández Barroso va crear l’obra específicament per a aquesta exposició, tot i que l’univers femení, va confessar, és un tema que l’ha acompanyat en altres projectes, com ara una sèrie en procés sobre dones fisiculturistes a Cuba.
“Em resulta molt interessant el tema de la mostra fotogràfica des del punt de vista de poder treballar-ho des de diverses arestes, des del més quotidià fins i tot el més místic, el més espiritual”, va sostenir.
Una altra de les mirades que conflueixen a la mostra és la de Sonia Almaguer, fotògrafa i líder del projecte Concepto Sentido, una iniciativa que reuneix dones fotògrafes d’escena. Almaguer va ser convocada directament per Vila i la seva aportació dialoga amb les arts escèniques.
La fotografia que exhibeix pertany a “Las mujeres de Alexandro”, una obra del grup de Santa Teatro Macuba, dirigit per la Premio Nacional de Teatro Fàtima Patterson.
És una obra de tema molt feminista, va detallar Almaguer. “Elles fan una al·lusió molt clara durant tota la posada als temes de les dones i en moltes de les escenes es repeteixen les actrius rentant, fent coses de la quotidianitat”.
Per a l’artista, hi ha una potència simbòlica a la seva imatge: “M’agrada molt, tot i que a la foto hi ha absència de l’aigua. Aquesta metàfora que, malgrat que no hi ha aigua, nosaltres hem de seguir fent totes les tasques, estar preocupades per la resta. Aleshores, entre el que és teatral i el que és real, doncs hi ha per a mi una harmonia”.
A parer seu, aquesta exposició compleix una funció necessària: “Visibilitzar la importància i el valor de l’aigua a la vida de les dones a través de l’art, que és una altra manera d’arribar també a un problema essencial al món”, va referir.
“És un debat públic centrat a partir del que és femení. Tots els assumptes relacionats amb les dones continuen sent de primera necessitat, una prioritat per discutir, debatre, apropar i sensibilitzar. Jo crec que l’exposició ho aconsegueix”, va afegir.
La mostra té previst un recorregut per diversos espais, que inclourà el Festival Internacional de Cine y Medio Ambiente del Caribe “Illa Verda”, el primer del seu tipus a la regió i que dirigeix des de la seva fundació el 2022 l’actor Jorge Perogurría.
A cadascuna de les imatges que la componen, es fa visible que l’aigua, les dones i la cultura són un mateix corrent cap a un futur més just i equitatiu, va sostenir Vila.
Al tancament de la inauguració, Vila va dedicar la mostra als que enfronten, a diferents punts del món, la mateixa lluita per la vida i la dignitat. “Li dediquem a les dones iranianes, a les dones palestines, a les dones libaneses ara ia les dones cubanes també”, va dir.
