Leticia Urretabizkaia Gil i Isabel de Gonzalo Aranoa són les coautores de la publicació “Les dones baserritarras: anàlisi i perspectives de futur des de la Sobirania Alimentària. Incidència i polítiques públiques en el marc de l’activitat agrària i el desenvolupament rural “.
Llegiu a continuació un escrit de les autores sobre el seu llibre.
Aquesta publicació, subvencionada per Emakunde-Institut Basc de la Dona en la seva convocatòria de suport a projectes de publicació de treballs de recerca en matèria d’igualtat de dones i homes per a l’any 2012, gira al voltant de la situació de les dones basques dins el sector agrari i rural, analitzant des d’una perspectiva feminista seva condició i posició entorn del treball, l’activitat econòmica i l’acció política, fonamentalment. Tot això, enfocat des del plantejament polític emancipatori realitzat des de la Sobirania Alimentària.
De manera més específica, les dues autores hem pretès recollir de forma integral,-tant sobre la base de dades com a través d’entrevistes amb les protagonistes-, el plantejament d’algunes de les dimensions de la complexa problemàtica a la qual s’enfronten les dones dins l’àmbit agrari, començant per l’accés a polítiques públiques com la política agrària comuna (PAC), passant per la situació del sector en base a aquestes ajudes,-que condiciona especialment les dones-, així com el poscionamiento activista i la incidència política que estan portant a terme les dones que estan organitzades, per acabar amb un esbós de les perspectives de futur amb que ens trobem.
A més, i encara que el treball de recerca ha estat desenvolupat en l’àmbit geogràfic basc, creiem que és especialment interessant per a la resta de l’Estat espanyol, a causa de la similitud en la qual es troben les dones de l’entorn rural i agrari en molts aspectes, seguint amb el caràcter globlal i local de l’estudi presentat.
Per tot això, aquesta publicació serà difosa entre els principals moviments i organitzacions socials que tenen a les seves agendes el canvi econòmic, polític i social necessari per no seguir aprofundint en la situació de desigualtat i d’empobriment a què ens aboca el sistema neoliberal, així com a les institucions públiques que les recolzen. En aquest sentit, és important establir ponts entre els moviments urbans i rurals, així com entre els moviments mixtos i de dones i / o feministes, que reflecteixin la interacció i complexitat de les causes i efectes d’un model social profundament injust, especialment, amb les dones. El futur dels nostres camps, de les persones que hi viuen i dels ecosistemes que els componen, depèn d’una acció social col.lectiva.
A les autores els hi plau que les troballes recollides al llibre, puguin ser difoses a través de tots els espais on hi hagi cabuda per a la visibilització de la situació de desigualtat en què es troben les dones i és, d’acord amb les seves pafraules ” amb la finalitat última de fer aportacions en la millora de la situació de les dones camperoles i baserritarras”, que faciliten als col·lectius i institucions interessades la distribució de la seva obra.
Escrit de les autores en euskera:
Leticia Urretabizkaia Gil eta Isabel De Gonzalo Aranoa gara, “Emakume baserritarrak: Analisia eta etorkizunerako aukerak Elikadura Burujabetzatik abiatuta. Nekazaritza eta landa garapenerako politika publikoak eta intzidentzia” argitalpenaren egileak. Lan honek Emakunderen diru laguntza jaso du – emakumearen euskal erakundea –emakume eta gizonen arteko berdintasunaren inguruko ikerketa lanak argitaratzeko deialdiaren bitartez.
Argitalpen hau Euskal Herriko emakume baserritarren egoeraren inguruan murgiltzen da, eta ikuspegi feminista batetik aztertzen du haien egoera lanean, aktibitate ekonomikoan eta ekintza politikoan. Hau guztia Elikadura Burujabetzatik egindako planteamendu politikoetatik abiatuta.
Lan honekin, emakumeek landa eremuetan bizi dituzten arazoak aztertu nahi izan ditugu era integral batean, eta horretarako datu estatistikoak eta haiekin izandako elkarrizketak baliatu ditugu. Europatik ezarritako laguntza publikoek emakumeen kontra egiten duten diskriminazioa da hauetako bat, baina aipagarria ere, egoera hori salatzeko emakume baserritar antolatu askok hartu duten jarrera aktiboa.
Nahiz eta azterketa hau Euskal Herri mailan egin, Estatu Espainol osoarentzat interesgarria izan daitekeela uste dugu, emakumeek landa eremuetan bizi duten egoera nahiko berdintsua delako.
Horiek horrela, argitalpen hau eraldaketa sozialaren alde lan egiten duten mugimendu eta elkarte desberdinen artean zabaldu nahi dugu. Ildo berean, beharrezkoa da landa eremu eta hirietako mugimenduen arteko zubiak indartzea, bereziki emakume eta feministen artekoak. Gure landa eremuen etorkizuna, bertan bizi diren baserritarrena eta tokiko ekosistemena gizarte osoaren ardura izan behar dira.
