Esports femení BCN  

Per Inés Sanjurjo Álvarez Fotografía: arxiu

En primer lloc vull donar les gràcies a totes les dones pioneres en la pràctica de tots els esports. Moltes gràcies a totes elles pel seu coratge i per fer de la seva gran lluita la nostra. La lluita diària de totes les dones i nenes del món dels esports, que encara que ens  han volgut invisibilitzar, som aquí i ja és hora que ens donin els nostres espais sense rencors. Aquesta és desgraciadament la nostre lluita diària.  

Gràcies per haver agafat  la primera pilota i intentar-ho tant, i per no haver fet cas a la gran quantitat de comentaris que totes hem sentit i que, de veritat, ens han fet mal, i encara ens el fan.

Els sentim cada dia, principalment de molts homes que no han entès, o no volen entendre des del seu privilegi, que nosaltres tenim el mateixos drets que ells sempre i a tot arreu. I jugarem a tot el que ens vingui de gust en aquest món. Tampoc ningú ha de donar-nos cap permís, solsament han d’observar i aprendre, i no malbaratar el seu temps en dir coses tòxiques, els recomano que agafin les seves neurones i les apliquin en coses i accions positives i productives pel bé comú de la humanitat sencera i de totes les dones. I que amb tota la seva enveja i testosterona mal encarrilada facin amb la seva vida quelcom  positiu i no ens llencin més merda  tòxica, ja que desgraciadament ja n’hi ha prou en aquesta societat masclista i heteropatriarcal.

Les dones esportistes no volem ser com ells, som diferents i en això hi ha el costat positiu de tot. Ser diferent és el millor del món, de tothom, podem aprendre encara que no ho sembli. Juntes som totes i tots millors. Sense tanta violència, que no cal. Estem molt fartes de veure violencia cada dia, i no la volem.

Mai hem estat d’acord a estar callades i en una cantonada esperant a que ens donin instruccions a cada moment per poder fer el que vulguem. És molt fàcil i simple, si amb el teu comentari tant siguis home o dona, saps que faràs mal, no comentis res que no necessitem sentir-te. I treballa’t a tu mateix, i educa’t en feminisme, ja que nosaltres simplement volem la igualtat en tots els llocs i aspectes d’aquesta societat.

Les dones esportistes volem arribar a l’asoliment de la igualtat en tota mena de llocs. I fa temps que estem lluitant per aconseguir-ho en el món dels esports. Aquest és un àmbit en el que els homes, per les seves condicions físiques en la gran majoria, son  diferents a nosaltres i per tant no cal comparar. Aquest ha d’ésser l’enteniment general de la nostra societat, que no és pot comparar, que de tot s’ha de aprofitar i apendre i no estar contínuament criticant i toxificant sobre quin esport és millor que l’altre. Som diferents i no tenim cap problema en ser-ho, tot lo contrari, millor! així podem gaudir de tot. Tant de l’esport femení com del masculí ja que ambdós son iguals d’ interessants, ho sigui que a gaudir-ne!. Es així de clar, totes les persones som i sempre serem diferents per les nostres capacitats intel·lectuals, físiques i culturals. Les esportistes necesitem respecte.

En el cas del futbol femení en aquest pais tant masclista hi ha hagut sempre la reivindicació del respecte com a molt important per a les dones i nenes.

Ens han discriminat, ja, des de ben petites inclús per jugar molt millor que la majoria de nens als patis dels nostres col·legis, molt més als pobles, però també a les ciutats. Encara recordo vells temps al pati del col·legi Jovellanos, a Barcelona on jugavem amb faldilles i uniforme.

I sé que parlo des del meu pedestal de dona blanca privilegiada. Per això vull ser molt clara i demanar el respecte per a totes nosaltres i sobretot per a les dones i nenes d’altres cultures i d´altres races que son les que de veritat i per desgracia actualment continuen lluitant cada dia contra totes les discriminacions que tant de mal les hi fan. I ens fan mal a totes.  

Aquestes nenes i dones no les deixen ser esportistes sigui per moltes de les seves propies families o de la societat en general. Tampoc poder realitzar els seus somnis, ni poder gaudir al màxim del seu potencial tant professional com d’oci en els esports, i en general en la seva vida. Es un mal endèmic.  

Avui nosaltres,  les dones i nenes del segle XXI, podem jugar i practicar els esports que més ens fan felices,  gràcies a persones i dones tant importants com va ser la primera sòcia amb el número 86 de carnet oficial del FC Barcelona masculí Edelmira Calvetó el 1913, i la seva gran importància en el futbol actual.

Una altra de les persones fonamentals del futbol femení a Can Barça va ser la nostre estimada Sagi, Anna Maria Martínez Sagi que va ser la primera dona directiva del FC Barcelona i al mateix temps una gran esportista i persona excel·lent en molts altres àmbits, com periodista, poetessa, etc… 

Desprès de tots els avanços que van realitzar aquestes dones i moltes més com la primera dona futbolista amb contracte a l’ estat espanyol que va ser, Victòria Hernández, que al 1971 amb 12 anys, li va signar el contracte el seu pare, i era de 250 pessetes. Tot un moment històric fonamental per a les dones i nenes futbolistes de l’estat espanyol que ens va marcar el camí a seguir. 

Encara crec que és molt evident la invisibilització que en les principals televisions i mitjans de comunicació en la gran majoria dels països del món es fa dels esports protagonitzats per dones i nenes. I a l’estat espanyol es molt vigent aquesta invisivilització constant de les dones als esports. (Sobre aquest tema en parlaré en un següent article, ja que es inconcebible a aquestes alçades de la vida i de la civilització actual que passin aquestes coses).  Alló que no es veu no existeix. Malauradament aquesta és la realitat ja que els homes volen seguir dominant aquest món i perpetuant aquest sistema masclista i heteropatriarcal. A veure si les coses canvien, si no ens continuen ignorant i de veritat som també al centre del món, ja que som la meitat o millor dit, som més que la meitat. La única diferència és que no som en general tant violentes i també fem menys soroll de tota mena.

Encara que les dones utilitzem més les xarxes socials, continuen havent-hi trolls i tota mena de violències masclistes que hem de suportar des que vàrem néixer. I jo tinc ben clar que és per la diferencia de cervells manca de conexions neuronals, educació malentesa i no reconeixement del seu privilegi, o coneixement i abús explicit e implicit.  Recomano la lectura del llibre de The Female brain, El cervell femení de Louann Brizendine.

La qüestió que vull destacar en aquest article dedicat als esports protagonitzats per les dones i nenes, es que hem de sentir-nos molt orgulloses pel gran espectacle futbolístic i personal que estem observant i gaudint en cada partit protagonitzat per les jugadores del FC Barcelona femení, totes elles ja porten molts anys fent-nos gaudir cada dia del seu futbol i de les seves personalitats com a dones educades i correctes en tots els àmbits de la nostra societat. És un plaer veure-les jugar i poder gaudir del seu gran treball.

Aquest dijous a les 18 h 45m a l’ Spotify Camp Nou es jugarà la semifinal de la Women Champions league, contra l’equip anglès del Chelsea F.C. Women. 

Ara toca la tornada desprès d’haver guanyat la setmana passada contra elles un gran partit per 0-1 amb el gol de la nostra gran jugadora noruega Caroline Graham Hansen (10) al minut 4, que ens va donar molta empenta durant tot el partit, en defensar-lo de forma magistral i poder arribar a casa amb avantatge, encara que no molt gran. Esperem que quan juguin aquí a casa nostra (tv3 ho retransmetrà en directe des de les 18h), amb tota la nostre força i ànims des de les grades i des d’arreu, puguin assolir la gran final que es mereixen desprès de tant esforç.

Les jugadores del Chelsea són també un gran equip com ho han demostrat vencent fa unes setmanes a les actuals guanyadores de la Women Champions league de l’any passat, el gran equip francès Olimpic de Lyon. Les futbolistes del Chelsea F.C.Women  estan dirigides per la gran entrenadora anglesa Emma Hayes des de fa onze anys, una persona molt empática i constructiva que sap molt bé treure el màxim rendiment de cada una de les seves jugadores, i no ens ho posaran fàcil, encara que confiem com sempre en una gran victoria de les nostres gran campiones del FC Barcelona femení que mai ens defrauden, i que aquest cap de setmana a l’Estadi Johan Cruiff a les 16h jugaran contra l’ Sporting de Huelva, i poden guanyar ja La lliga Femenina, ja que els hi porten deu punts actualment al Reial Madrid CF femení.

La altra semifinal de la  Women Champions League es va disputar molt acaloradament sobretot a la segona part del partit entre el equip alemany del VFL Wolfsburg i l’anglès Arsenal WCF al Volkswagen Arena, a Wolfsburg amb el resultat d’empat a 2-2. Amb gols per la banda del VFL Wolsburg de la excel·lent davantera polaca Ewa Pajor (8) i un altre gol salvador de la gran futbolista islandesa Jónsdóttír (23), que deixava la eliminatòria empatada després que les jugadores de l’Arsenal vàren empatar in extremis qüasi amb un gol de la defensora Brasilera Raffaelle ( 2) al minut 45, i un altre gol de la davantera sueca Stina Blacktenius (25) al minut 69.

Un gran empat doncs, en un partit molt intens i trepidant. I ja podem pronosticar també que tindren un gran  enfrontament a la tornada per aquesta segona semifinals de la Champions femenina que és disputarà el dilluns 1 de Maig a les 18:45 als Emirates Stadium i a Londres. Ja que l’empat 2-2 ha deixat totes les portes obertes a aquets dos grans equips europeus tan històrics en el món del futbol femení mundial. 

Ens espera una gran final el dia 3 de juny al PSV Stadium d’Eindhoven, i esperem que el nostre FC Barcelona Femení hi sigui present com a màxim exponent del fútbol mundial que ja ha demostrat que és.

*L’autora d’aquest article comença una nova etapa en aquest mitjà, com diu ella “de tanta historia en el món periodístic feminista. En aquest lloc tant reivindicatiu com és La Independent”. I afegeix: ” comentaré l’actualitat en el món dels esports i concretament en el de les dones, principalment escriuré sobre el futbol femení destacant el papel fonamental que està fent el FC Barcelona al món i que ens està obrint les ments i les portes a que els esports liderats per dones arribin a més gent a tot arreu del món”.  També ens diu que la seva intenció és: “escriuré cada dues setmanes un article en relació al FC Barcelona femení, i totes les seves competicions i les seves característiques peculiars. Tant en l’àmbit local, nacional com internacional i mundial”.