La situació de les persones refugiades es fa insostenible i a la UE s’evidencia preocupació per resoldre la seva situació i les causes de la mobilitat humana que fuig del conflicte.
Durant els dies 22 i 23 de juny el Consell Europeu va emetre la Declaració de Ska Keller, mitjançant la qual es va fer una crida a la solidaritat amb les persones refugiades, que cal traduir en fets. S’ha d’abordar el problema d’arrel, els motius pels quals les persones fugen del conflicte i la violència i cerquen refugi a la UE. Cent mil milions d’euros, segons xifres de la UE és la quantitat que es podria estalviar mitjançant la reducció de fons militars per a la indústria de les armes. Això permetria invertir en el desenvolupament sostenible, la democràcia i la prevenció de conflictes.
D’altra banda, l’EU ha llançat una acció legal contra Hongria, Polònia i la República Txeca per negar-se a acollir persones refugiades i no complir amb les quotes de solidaritat acordades en el mecanisme de reubicació el setembre de 2016. Fins al moment només 20.000 i escaig de les 160.000 persones refugiades acordades s’han reubicat. Països com la República Txeca o Hongria no han reubicat a gairebé ningú fins el moment. S’espera que aquests procediments d’infracció també seran estesos als altres estats membres que no estan complint amb l’acordat. Per exemple, Espanya només ha reubicat a un 7% (1.304) de les 17.337 persones refugiades a que es va comprometre. Des del Parlament Europeu diverses veus han exigit que Espanya reubiqui les 16.033 persones refugiades restants abans de setembre de 2017, quan s’acaba el termini acordat.
