La violència contra les dones perdura en el temps, està present en totes les societats i té multituds de formes. Viure en pau en el món patriarcal té significats diferents si ets home o si ets dona.
Al centre de la Taula: La Consellera Neus Munté i la Presidenta de l’ICD Núria Balada
El dret a una vida lliure de violència és un dret humà fonamental, un dret que tot sovint queda diluït o amagat si es compara amb l’assoliment de la Pau. La violència per raó de gènere sempre sobreviu a la fi de guerres o de conflictes armats.
La responsabilitat d’aturar la violència contra les dones és col·lectiva, assegurar una vida lliure de violències és un repte que s’ha d’assumir des de tots els àmbits de la societat però cal que les administracions assumeixin de manera inequivoca l’obligació de garantir, protegir i defensar el dret a una vida lliure de violències.
La violència masclista té molts aliats i cal actuar de manera transversal en tots els àmbits de la societat (polític, social, cultural i econòmic), i no pot exestir cap llei, programa o pla sense enfocament de gènere.
El relleu en la presidència de l’Institut Català de les Dones, assumit per la que fou la seva directora Núria Balada, ha coincidit amb l’anunci per part de la consellera Neus Munté de l’inici de la tramitació d’un Pacte Nacional contra la violència masclista, a més s’ha anunciat la constitució del Centre d’Estudis, Recerca i Capacitació sobre Violència Masclista.
La consellera Munté va anunciar el passat 21 de juny que el Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere, que elabora el Govern de la Generalitat a través de l’ICD, tindrà un eix centrat en l’eradicació de la violència masclista. Per Munté, totes aquestes accions són “eines que tenim al nostre abast que hem de desenvolupar i reforçar per tal de poder treballar amb intensitat i molts més mitjans per fer front a qualsevol forma de violència o discriminació contra les dones”.
La Consellera va incidir en el treball que des de fa molts anys es fa i es continuarà fent contra la violència masclista. Va qualificar d’imprescindible i necessària el treball coordinat amb la Comissió Nacional contra la Violència Masclista (CNVM). I va remarcar que cal que la nostra societat s’impliqui de ple en el reconeixement dels drets humans de les dones.
La Consellera i el govern parlen doncs obertament dels drets humans de les dones, i en aquest sentit cal introduir la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW) com la veritable declaració de drets humans de les dones, una declaració desconeguda per la majoria de la societat i que evidencia un cop més l’educació endocèntrica que es rep.
