martes 25 junio 2024

martes 25 junio 2024

Compartir

Soledad Jarquín Edgar: “Las mujeres somos el botín de una guerra no declarada que vivimos en México”

Més de 3000 feminicidis a l’any

Aquesta mare, periodista i defensora de drets humans, ha vingut a Europa per denunciar l’Estat Mexicà davant l’ONU per falta de justícia a l’assassinat de la seva filla María del Sol Cruz Jarquín, que va passar fa quatre anys.

Per molt serè que sigui el relat d’una mare sobre l’assassinat de la seva filla, commou. Per més que el cas particular representi el context estructural d’un país on anualment es reporta l’assassinat de 3000 dones, el testimoni no deixa de sentir-se dramàticament únic. Per més que es coneguin les altes taxes d’impunitat (97 per cent) en feminicidi a Mèxic i siguem conscients de la complexitat d’un entramat polític, econòmic i social que justifica la violència i obstaculitza l’accés a la justícia, la història d’aquesta mare, barallant i buscant condemna i reparació, genera tanta indignació com empatia. Aquesta mare, periodista i defensora de drets humans, és Soledad Jarquín Edgar. Ha vingut a Europa per denunciar l’Estat mexicà davant l’ONU per falta de justícia a l’assassinat de la seva filla María del Sol Cruz Jarquín, que va passar fa quatre anys.

Sol para el logo

María del Sol Cruz Jarquín va ser assassinada a la població Juchitán de Saragossa, a l’estat d’Oaxaca, amb armes d’alt calibre amb la candidata local del PRI Pamela Terán i el seu assistent Adelfo J.G. a la sortida d’un restaurant. Sol estava cobrint la campanya electoral de Hageo Montero López. Tenia 27 anys.

Quatre anys més tard, el feminicidi polític que va ser l’assassinat de Sol Cruz segueix sense resoldre’s i el cas s’ha sobresegut, després d’un procés carregat d’irregularitats, en què es van falsificar i es van fer desaparèixer proves i es van inventar testimonis. “Flojera mental” per part de les institucions i una bona dosi de corrupció entelen l’accés a la justícia en un país perillós per exercir el periodisme i especialment perillós per a les dones: des de començament d’any ja són 12 periodistes assassinats, 150 des de l’any 2000, segons Reporters sense Fronteres, i es produeixen més de 10 feminicidis al dia.

Soledad Jarquín, Premi Nacional de Periodisme a Mèxic el 2006 i defensora dels drets humans prossegueix amb calma la descripció d’un esdeveniment que va canviar-li la vida i la de la família per sempre. “En el cas de la meva filla Maria del Sol es van cometre tres delictes: un delicte electoral, per enviar-la de forma il·legal a una comissió electoral, sent ella una funcionària. El delicte de feminicidi d’ella i de la regidora que va morir al mateix atac , i el robatori del seu equip, imagino que per esborrar evidències.”

“Des de finals del segle passat les mares ens hem convertit en un actor polític a Mèxic”

Des d’aquell dia, l’afany d’aquesta mare per fer seure a la banqueta els responsables materials i intel·lectuals de l’assassinat de la seva filla l’ha portat a enfrontar-se a l’Estat mexicà, fins i tot amb grans riscos per a la seva pròpia vida, per la qual cosa es veu obligada a portar escorta. “Des de finals del segle passat, les mares ens hem convertit en un actor polític a Mèxic”, explica la periodista. Són elles les que protesten en carrers i places i les que piquen a les portes d’institucions exigint justícia per a les filles.

I és que tot i que Mèxic compta amb un “andamiatge jurídic i legal impressionant”, no hi ha voluntat política de complir allò que recullen les lleis. “La justícia, la seguretat, el progrés, el desenvolupament de les dones segueix estancat” i els Governs “no fan la seva feina”. “El sistema d´impartició de justícia segueix travessat pel masclisme i segueix jutjant sense perspectiva de gènere”, sentencia la defensora.

La impunitat llança el missatge que “no passa res per exercir la violència contra les dones” i també eludeix la reparació per a les víctimes i els seus éssers estimats. Jarquín reconeix que “no estaria aquí si no fos per la presència d´altres dones”, organitzacions feministes, amigues, i també gràcies a l´organització que l´ha acompanyat en el procés donant-li suport integral, Consorcio Oaxaca.

desayuno

Soledad arriba a Madrid després de viatjar per mig món perquè es faci justícia. Ha visitat l’ONU, la Comissió Europea, s’ha entrevistat amb autoritats i organitzacions socials a Ginebra, Berlín, París, Barcelona i Madrid. Encara que no recuperarà la seva filla, vol que el seu assassinat no quedi en l’oblit, que es reobri la investigació, que se sàpiga que a Mèxic es pot assassinar sense que ningú no respongui per això. “Tenim un 97 per cent dels casos de dones assassinades que mai no són aclarits. Estem parlant de més de 3.000 dones assassinades per any a Mèxic. Això és escandalós. El 50% d’aquestes dones són assassinades a casa per una persona coneguda, però a l’altra meitat les assassinen al carrer. Les dones al carrer ens hem convertit en el botí d´una guerra no declarada que vivim a Mèxic”.

El crim organitzat i els càrtels de narcotràfic es van estendre per tot el país el 2018, amb la connivència dels poders públics, explica la periodista. Matar és molt fàcil i hi ha sicaris muntats en motocicletes capaços d’acabar amb la vida d’una persona per 150 euros.

foto-7

Quan la periodista expressa aquestes dades davant d’un auditori europeu, els gestos de sorpresa són freqüents. “Vull recordar que Mèxic és el país que més notificacions de les Nacions Unides rep per aquest tipus de violacions de drets humans”. Mèxic ha signat tots els tractats, convenis i acords internacionals per protegir la vida de les dones, “els organismes que els han promogut, haurien d’exigir-li que els compleixi”, subratlla.

Tribunal Feminista

El novembre del 2021, l’assassinat de Maria del Sol Cruz Jarquín va ser inclòs en un tribunal feminista, format per organitzacions de la societat civil, que realitza propostes en cada cas per esquivar el bloqueig de la justícia i reparar les víctimes. “Vam convidar cinc expertes mexicanes, algunes havien tingut a veure amb reeixits litigis internacionals com el del Campo Algodonero i el cas Digna Ochoa. En aquest tribunal hi va haver una sentència sobre els set casos presentats. I en el cas de la meva filla María del Sol van concloure que l’única via possible per accedir a la justícia era la via internacional.” Per això Soledad Jarquín ha vingut a Europa.

“Esperem que la CEDAW accepti el cas i investigui i pugui fer recomanacions a Mèxic. Potser no passi res, però almenys haurem posat el dit a la línia i això ens serveix de reparació. Que la CEDAW faci una crida d’atenció i recomanacions al Govern mexicà, per mi és un accés a la justícia.”

“Des que hi ha l’Institut Nacional de les Dones, fa 22 anys, és a dir, des que es crea i oficialitza la política pública a Mèxic, no hi ha hagut una sola campanya permanent i sistemàtica, per tots els mitjans, que digui que la violència contra les dones és un delicte que costa la presó”, lamenta. “Educar és molt important”, sentencia, i “crim que no es castiga, crim que es repeteix”.


Llavors de canvi

Aquest fenomen de les violències tan quotidianes i normalitzades va ser, segons l’activista, el que a Mèxic “va introduir les noies (les joves) al moviment feminista, que el 2019 surten als carrers i ho trenquen tot”. Joves, feministes històriques i aquest nou subjecte que són les mares, treballen juntes davant dels feminicidis, les violències sexuals, l’assetjament… i són també les que posen l’agenda feminista als mitjans de comunicació, aquest terreny on Soledad Jarquín Edgar va plantar tantes “llavors de canvi”: el periodisme amb perspectiva de gènere.

entrevista-2

“Per a la societat de fa 30 anys a Mèxic ser feminista era el pitjor que et podia passar”, assegura, recordant l’esforç que una generació de dones periodistes com la seva va haver de fer per “mirar de front temes que passaven inadvertits per als mitjans: l’avortament, l’anticoncepció, el llenguatge inclusiu, la violència. Amb la manera d’entendre el periodisme, Soledad va donar veu a les dones que defensen una vida lliure de violència de gènere i demanen justícia després de patir violacions als seus drets humans. Avui és la seva veu la que se sent.


*Peu de fotos: 1) i 4) Esmorzar informatiu a Entredos, Madrid; 2) Trobada amb organitzacions a Madrid; 4) Soledat Jarquí en entrevista.

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Las feministas y el juego a la ultraderecha

OPINIÓN El nuevo mantra que se repite desde que Santa Judith Butler lo dijo en...

Oveja Rosa, la primera revista per a famílies homoparentals

La revista digital Oveja Rosa és la primera revista dirigida a famílies homoparentals d’Espanya i...

La Ruta Pacífica de las Mujeres denuncia l’assassinat d’ Ana Fabricia Córdoba

FLAIX Ana Fabricia era integrant de la Ruta Pacífica de les Dones des del 2001,...