No hay traducción disponible
El premi “Crims de Tinta” fou instituït al 2008 per el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.
Desprès de paralitzar-se degut a questions econòmiques, l’any passat va tornar a instaurar-se per un acord de col·laboració entre BCNegra i RBA-La Magrana. D’aquesta manera s’ha consolidat el gènere negre català. L’acte també inaugurà el festival de novel·la negra “BCNegra 2016”, que es portà a terme del 28 de gener al 6 de febrer a diferents espais de la ciutat de Barcelona. En aquesta onzena edició es pogué gaudir d’homenatges, taules rodones, converses, cicles de cinema, clubs de lectura i exposicions. La ‘setmana negra’ comptà amb més de 80 autors i autores internacionals.
En aquesta edició de “Crims de Tinta”, fou la guanyadora la novel·la “Tota la veritat”, firmada sense pseudònim per l’escriptora Núria Cadenes.
Cadenes, ens diu que és una lectora voraç de gènere negre i que l’escriptor nortamericà Jim Thompson, amb la seva obra “1280 almas”, l’ha influenciat especialmente a l’hora d’escriure la seva novel·la; com també “Conjeturas de Daniel Bastida”, de Manuel de Pedrolo.
A l’hora d’agraïr el premi digué: “En “Tota la veritat”, no hi ha investigacions retorçades, ni assassinats amb violència a lo ‘càrtel mnexicà’, però sí violència subterrània de baixa intensitat”… “Parlo del meu pais, la realitat que conec.. Passa que fem veure que no ho veiem i desprès, quan surt a la llum, no parem d’escandalitzar-nos; això sóm nosaltres”. També confesà que algunes de les històries están basades en fets reals.
El jurat, que atorgà el premi per majoria, ha estat format pel llibreter i comisari de “BCNegra”, Paco Camarasa, el periodista Toni Iturbe, la comisaria del cos de Mossos d’Esquadra, Cristina Manresa; l’editor de RBA, Jordi Rourera i l’escriptor Carlos Zanón. Paco Camarasa, portaveu del jurat, feu avinent “la originalitat formal de la novel·la amb una poderosa polifonia de més de quinze veus narradores que plasmen, fragmentadamente i amb vocació de trencaclosques, les diferente trames que s’entrecreuen al voltant d’un assassinat en un Poblet de l’interior”. Posà en relleu la creació del clima de violència que amara la vida del poble: “una violència soterrada o patent, quotidiana, que arriva a tenir una presència constant, de la que no pots fugir”.
La història passa a Dolmeriu, un poble inventat de menys de 500 habitants, amb vinyes y oliveres. En una casa turística, mort en extranyes circunstàncies, Robert Mascaró, un personatge que utilitza les seves relacions per guanyar-se el favor de politics i empresaris i guanyar diners fácilmente. Al poble hi fan cap policies, premsa, un advocat, politics, un amic de juventut del mort…
El premi està dotat amb 5.000 euros. “Tota la veritat”, es publicarà el proper mes de març amb el segell del grup RBA La Magrana.
El guardó li fou lliurat per l’alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, que recordà: “Barcelona és molt bonica, però també té racons foscos”.
A l’acte hi assistiren escriptors de gènere negre, editors, politics, mitjans de comunicación, diferents carrecs del Cos de Mossos d’Esquadra i personalitats del món de la cultura catalana.
Entre les persones assistents: l’ ex alcalde de Barcelona Xavier Trías i l’ex president de la Generalitat, José Montilla; Ramón Espadaler, actual secretari general de Unió Democràtica de Catalunya; el president de RBA, Ricardo Rodrigo; Ferran Mascarell, ara ja ex Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la advocada Magda Onarich.
El catering fou a càrrec de Nandu Jubany, chef amb estrella Michelín i assessor gastronòmic de Majestic Hotel Group. Els plats degustats durant l’acte lligaren la tradició amb sabors propis i amb un toc de sofisticació. Els productes delectes i escollits foren presentats seguint les últimes tendències culinaries.
La autora
Núria Cadenes (Barcelona, 18 de febrer de 1970) ex periodista i escriptora, que actualmente dirigeix la llibreria 3i4 a València, va partipàr en el moviment estudiantil català de finals dels vuitanta, essent la fundadora de la organització juvenil independentista “Maulets”.
El matí del 9 de setembre de 1988, quan tenía 18 anys, fou detinguda a Barcelona als voltants de la Residència de Oficiales de l’exèrcit espanyol amb altres tres persones. Va ser acusada d’intentar perpetrar un atemptat contra la Residència.
A l’octubre de 1990 va ser jutjada per la Audiència Nacional juntamente amb Jordi Petit, Jaume Palou i Guillem Godó per la seva suposada participació en el citat atemptat frustrat de “Terra Lliure” contra la Residència d’ Oficials a Barcelona. Tots els implicats varen negar devant del tribunal la seva pertanença a la organització armada i haver participat a la citada acció. Se la va acusar de pertenença a banda armada, concretamente, a “Terra Lliure”; d’un delicte d’estralls en grau de temptativa agravada per la relació amb banda armada, així com tenença il·licita d’armes amb l’agravant d’haver esborrat el seu número de sèrie. Els acusats varen ser condemnats en primera instància.
Després de la seva apel·lació, el Tribunal Suprem (Sala Penal) en la seva sentència de 30 de gener de 1992, va decidir absoldre-la de l’ acusació de pertenença a banda armada per falta de proves, però va mantenir la resta d’acusacions. Malgrat que va ser detinguda sense que portés armes ni explosius, el Tribunal va considerar concloents les declaracions dels altres processats (amb la presència d’un advocat) que la vinculaven amb l’intent de col·locació d’un artefacte explosiu (amb tenença il·licita d’armes) a la Residència d’ Oficials. Fou condemnada a sis anys de pressó major i a dos de pressó menor.
Però, el 2006, Palou i Godó van exculpar a Cadenes d’haver participat en l’atemptat, al·legant que no pertanyia a “Terra Lliure” i que mai havia participat en cap de les seves accions.
L’octubre de 1992 va ser posada en llibertat després d’haver complert quatre anys de reclusió a diferents pressons espanyoles. Desprès d’haver estat alliberada, va tornar a Barcelona on va estudiar Història a la Universitat de Barcelona i va treballar com traductora.
Desprès es va traslladar a València on va treballar a la revista “El Temps” i a “Acció Cultural del País Valencià”, i on hi continua vivint.
A les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 va tencar la llista per Girona a la coalició electoral “Solidaritat Catalana per la Independència”. Per altra banda, en el primer Congrés Nacional de SI celebrat el 23 de febrer de 2011, a Manresa, va ser triada secretaria nacional de Formació i Atenció dels Adherits de la formació independentista, i en el seu II Congrés, el gener de 2013, va ser escollida presidenta.
Guanyadors i guanyadores de les convocatòries anteriors:
Emili Bayo amb l’obra titulada Puta pasta (2015)
Marc Pastor amb La mala dona (2008), èxit internacional traduït a 10 idiomes.
Carles Quílez amb La solitud de Patrícia
Teresa Solana amb Negres tempestes
Agustí Vehí amb Quan la nit mata el dia
Andreu Martín amb Societat negra
_____________
Obres de Núria Cadenes:
Cartes de la pressó, Valencia: Eliseu Climent / 3i4, 1990 (cartes que la autora va escriure a familiars i amics durant el seu empresonament) ISBN 978-84-7502-275-8
El cel de les oques, ISBN 978-84-8300-712-9
L’Ovidi , València: Eliseu Climent / 3i4, 2002 (sobre l’actor i escriptor Ovidi Montllor) ISBN 978-84-7502-649-7
Memòries de pressó, Valencia: Eliseu Climent / 3i4, 1994 ISBN 978-84-7502-423-3
Vine al sud, 2008.
AZ València: Eliseu Climent / 3i4, 2009 (26 contes amb les aventures i desventures de 26 personatges) ISBN 978-84-7502-829-3
Premis:
Premi de Narrativa Ciutat d’Elx (2008)
XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de Narrativa (2010)
