La Primera Jornada sobre Neurociència- Talent i transformació, celebrada a Barcelona el 26 de novembre, ha analitzat com dones i homes es comuniquen i lideren de manera diferent, i el paper que hi juga el cervell
La jornada, que es va desenvolupar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, va ser organitzada per Agima, una entitat amb 221 sòcies provinents de diversos sectors professionals que pretén ajudar a desenvolupar el talent i les capacitats de les seves components, a més de ser un espai per compartir experiències i promoure el treball en xarxa.
La ponent Silvia Damiano, experta en neurociència i doctora i professora del master Eliza d’Educació Executiva a la Melbourne Business School, va aportar els seus coneixements i experiència en l’anàlisi del cervell humà i va explicar com les característiques d’aquest òrgan influeixen en el comportament de dones i homes als entorns de treball.
Damiano va descriure algunes d’aquestes característiques: “Els homes són més directes en la seva comunicació; el cervell femení està més orientat a l’empatia, mentre que el cervell masculí està més preparat per entendre i comprendre sistemes”. A les reunions de feina la diferència en el comportament és molt clara: “Per la seva competitivitat, l’home té tendència a dominar la reunió, mentre que les dones sovint se senten inhibides per aquestes actituds i prefereixen callar. En aquest sentit, els homes utilitzen molt el llenguatge corporal- es tiren cap a enrere, creuen els braços darrera el cap etc., per tal de marcar el territori”. Segons l’experta, les dones “creen diàlegs en la perifèria de la conversa principal de la reunió i utilitzen un llenguatge més afiliatiu, utilitzant expressions com “què et sembla això?”. Sovint, però, per tal de competir amb els homes en el seu terreny, les dones adopten comportaments masculins que “en els fons les incomoden”, segons Damiano. Totes aquestes observacions sobre el comportament de dones i homes a les reunions de treball les va recollir la investigadora australiana Margaret Byrne, després de més de 10 anys d’observació de reunions.
Diferències entre els cervells d’homes i dones i lideratge
No s’ha d’oblidar, però, que existeixen diferències fisiològiques substancials entre el cervell dels homes i de les dones. Per exemple, el corpus calostrum, que és la pell que recobreix el cervell, és un 20% més gran en les dones, i “això vol dir més conexions entre ambdós hemisferis i més integració de la informació verbal i visual”, remarca Damiano. D’altra banda, “la massa cerebral de les dones és un 9% més petita que la dels homes perquè te més plecs, però és similar en número de neurones. No vol dir que tinguin menys cervell”.
Aquestes diferències fisiològiques són les que fan que les dones percebin millor la realitat a través dels sentits, tinguin més fluidesa verbal, captin millor les expressions facials dels demés, i mantenen durant més temps els records lligats a les emocions. En canvi, la capacitat visio-espaial dels homes és millor i són millors en el pensament abstracte, “per això tenen més facilitat per desxifrar mapes”, explica l’experta en neurociència. “També tenen més capacitat per concentrar-se en un cosa concreta, mentre que les dones poden fer més coses alhora”.
Les dones, doncs, tendeixen a tenir un estil més creatiu i emocional, i els homes, un de més lineal i analític. Així, tot i que aquestes diferències condicionen en més o menys mesura els estils de comunicació, es poden treballar i millorar segons les necessitats de cada persona. En el taller de neurolideratge impartit també per Damiano el dimarts 30 de novembre, una trentena de dones i homes han pogut experimentar, a través d’exercicis pràctics, com desenvolupar les diferents habilitats de comunicació per exercir un lideratge més efectiu en aspectes com la presa de decisions, manenir la calma o com ser actors/es de canvi.
En aquest sentit, Silvia Damiano du a terme una recerca innovadora (fins ara ningú no ho havia pres com objecte d’estudi) sobre si les dones lideren de manera diferent. Relaciona bases de dades de dones líders amb altres de dones no-líders i d’homes líders, i realitza entrevistes personals a dones líders de tot el món. Segons la investigadora, “encara no tinc les conclusions finals, però puc avançar que les dones líders tenen una actitud més positiva, gestionen l’estrès d’una manera més equilibrada i col·laboren més que competeixen”.
El capital de la felicitat a les empreses
La jornada també va comptar amb la intervenció del metge Albert Figueras, professor a la UAB, que va sorprendre l’auditori tot parlant del paper clau que juga una hormona com l’oxitocina en l’establiment de vincles entre les persones, i que es genera, entre altres maneres, a través del contacte social. Això és molt important per a la presa de decissions a les empreses, ja que “qualsevol decisió que prenem porta associada una emoció”, segons Figueras. Així, la generació d’oxitocina i de benestar de les persones pot millorar molt el clima laboral, i fins i tot els resultats de les organitzacions.
Seguint aquest fil, la segona part de la jornada va comptar amb testimonis representants d’empreses que han apostat per la gestió eficaç de la felicitat a les seves organitzacions. Per una banda, Mar Galindo, d’Agima, va subratllar com la seva entitat ha implantat l’innovador sistema Agima People, que ofereix serveis i activitats com ara un Banc de talent, un forum de favors, cercles d’ajut ì sortides culturals, per d’afavorir l’establiment de vincles entre les sòcies.
A continuació, Jordi Ojeda, fundador de Rational Time, va explicar el nou paradigma per a la gestió del temps de treball que aquesta organització proposa a les empreses: els Horaris 2.0, on l’ús de les TICs ajuda a gestionar els horaris de manera que “no es millori només l’efectivitat sinó també la felicitat de la plantilla”. Aquesta nova racionalització dels temps de treball, segons Ojeda, “afavoreix també les polítiques d’igualtat i la corresponsabilitat, i atreu i reté talent”.
Després de l’emotiva intervenció de Jil Van Eyle, creador del programa solidari Teaming (fons social dels treballadors i treballadores de les empreses que es destina a projectes socials), que ha tingut molt èxit, les declaracions dels representants de dues empreses pioneres van acabar de convèncer l’auditori de l’eficàcia de la gestió de la felicitat en el món empresarial.
Així, la responsable de Recursos Humans de MRW, Silvia Vilches, va explicar com la implantació de polítiques de promoció de la diversitat i la igualtat entre dones i homes a la seva empresa ha creat un ambient de treball envejable, en una empresa on la paritat és una realitat (té un 45% de dones en els seus àmbits de responsabilitat), i ha contribuit que aquest any tornin a tenir beneficis en un context de crisi. Per la seva banda, el director de l’empresa de cosmètica Hipertin SA, Juan Carlos Ángeles, va apuntar que “les empreses més felices tenen millors resultats, sens dubte”, i ho va demostrar amb el 20% de creixement que la seva empresa ha tingut el 2010, juntament amb un augment de la contratació d’un 15%, després de la implantació de programes per augmentar el benestar de les persones que hi treballen.
I és que neurociència, gènere, lideratge i felicitat van juntes, va expresar convençuda la professora Silvia Damiano: “A les empreses es tendeix cada vegada més a valorar l’estil de lideratge lligat a l’hemisferi dret, el de les emocions, que tenen més desenvolupat les dones, i per això crec que les dones tindrem més oportunitats per arribar als llocs de responsabilitat de les empreses”
