La Independent entrevista a Gloria Amparo Suárez, de l’Organización Femenina Popular de Colòmbia (OFP), que va ser convidada per la Plataforma contra les Violències a Barcelona.
A Barcelona es va portar a terme diferents actes sobre el paper de les dones colombianes en el procés de construcció de la pau a Colòmbia, un procés al qual li falta molt per treballar ja que “encara treuen cadàvers del riu i segueixen les amenaces”.
L’Organització Femenina Popular (OFP) és una organització de base popular que va iniciar la seva activitat el 1972, i ha estat fortament castigada pel conflicte.
La OFP va néixer com a part del treball de l’església, va ser, en un principi, com clubs de mestresses de casa que capacitaven les dones. A partir d’aquí les dones es van anar interessant per les problemàtiques de barri, locals: no hi havia escoles bressol, ni escoles, llocs de salut, habitatges… i van començar per aquestes lluites socials.
És amb aquesta dinàmica que el 1988 es fa un pas cap a l’autonomia de l’OFP i es generen programes específics per a les dones: salut integral, cura del cos, prevenció de malalties, treball amb els fills i filles, programes específics contra la violència i drets sexuals i reproductius. Avui ja som en 9 municipis del departament de Magdalena medio i fem un treball molt fort en base als drets humans de les dones, les comunitats i la construcció de pau i la defensa del territori.
Aquesta ha estat la dinàmica en un context de conflicte armat, una organització de base de dones que està denunciant i visibilitzant el que fan els actors armats en la vida i el cos de les dones i de les mateixes comunitats, va provocar que els paramilitars quan es van implantar a la regió, on van implantar el terror i a fer actes de barbàrie contra la comunitat, ens declaressin objectiu militar.
Van declarar objectiu militar l’OFP, les cases de les dones que són espais de referència per a les dones i nenes, també per als joves, i on vam construir espais de vida. Es va perseguir les dones i joves que assistien a les cases. A dia d’avui hi ha registrats 153 fets violents contra l’OFP, s’ha assassinat a dues companyes i a un dels instructors de dansa i teatre, que va desaparèixer una de les cases de les dones, en una nit.
Hi ha hagut desplaçaments per culpa d’aquesta violència i moltes dones que han deixat d’assistir a les cases de la dona per amenaces. Però ens vam quedar fent la nostra tasca i l’aposta per la vida, la lluita pels drets humans i la denúncia, però la persecució constant va fer que moltes dones deixessin de participar-hi.
Avui estem en un altre context i una altra dinàmica i fem seguiment dels processos de reparació de les víctimes, a l’OFP el 2012 l’estat ens va oferir que entréssim en processos de reparació política.
Gloria Amparo Suárez explica la situació en el seu pais
Quin ha estat el paper de les dones en els acords de pau?
Com a organització durant els 50 anys de conflicte hem fet marxes, mobilitzacions, pronunciaments perquè es donessin sortides polítiques al conflicte armat. Ara estem en un moment important i les dones tenim un compromís, tenint clar que és un procés.
El que es va avançar, i s’avança, en les negociacions de La Hàbana o a Quito, però sense dir que això és la pau, no podem parlar de postconflicte.
Deixar de matar, deixar d’enfrontar-se amb armes provoca canvis en la nostra tasca, no és el mateix construir teixit social enmig d’un foc creuat i això ens dóna un context diferent, és un moment molt important.
És un inici, no és la pau, cal construir-la i aquí tenim un paper molt important les dones, hem de construir tota la societat no deixar-ho en mans de l’estat i la guerrilla o dels partits. Portem molts anys vivint i aguantant les conseqüències del conflicte armat: violència sexual, milers de morts, desplaçaments forçats… les dones reclamem a l’estat colombià que la pau és un dret.
Estem preocupades per què a alguns sectors, sobretot la ultradreta, no els convé la pau perquè la guerra ha estat el seu negoci i no estan disposats a perdre i aclarir els seus actes. Les dones ens hem de ajuntar amb els altres per lluitar per la pau.
Les organitzacions de dones han tingut un paper molt important en la demanda de pau en els últims anys del conflicte i s’han valorat positivament els acords de pau i s’han exigit lleis que permetin desenvolupar els drets de les dones. Com ho valoreu des de la OFP i com s’estan desenvolupant?
Hi ha un avanç molt important, les dones que van aconseguir estar en aquesta dinàmica de construcció dels acords han fet una tasca i un paper molt important per a totes les dones: aconseguir que s’inclogués la perspectiva de gènere és fonamental, encara que dels primers acords i després del referèndum ens han retallat un munt de coses a les dones, però hi ha una part fonamental. És important que en l’aplicabilitat i la implementació també es vagi donant.
Des de la OFP encara no veiem que sigui així en el dia a dia, es parla però la pau no ha arribat als territoris. La pau està topant amb una gran dificultat amb els contraris que estan generant una situació de por per què continuen les amenaces i el control, no es veu la pau per enlloc en els territoris, aquí hi ha el paper de les dones: com apropar la pau a les comunitats.
Hi ha crisi econòmica, atur, encara es treuen morts del riu, segueixen les amenaces… molta gent es pregunta de quina pau es parla. La OFP tenim clar que això no és la pau, els acords són una mesura important en el procés de construcció de pau.
La pau va més enllà de fer callar els fusells, la pau és poder construir una vida digna i en condicions: salut, educació, això és el que ha d’arribar. Hi ha avenços molt importants però molt a fer encara.
Així no creus que puguem parlar de postconflicte?
A hores d’ara no, no podem parlar de situació de pau i postconflicte sinó en un procés de negociació. Les FARC estan complint però l’Estat no ha complert ni el 20% del que s’ha acordat i això genera molta angoixa i por en la població.
A Quito, amb l’ELN, hi ha avenços importants però la pau està encara molt llunyana de la vida quotidiana de les dones, dels municipis.
La bretxa entre rics i pobres és cada dia més gran, està desapareixent la classe mitjana i no hi ha treballs dignes. Ens han anat empobrint i això genera altres formes de violència. A més els paramilitars segueixen controlant zones, microtráfics, no deixen que tornin els guerrillers, etc.
Només s’està mostrant el que els convé però no el que realment està passant a les comunitats. El que ha passat és bo, dóna altres condicions però hi ha qui està disposat a tot per no deixar que aquest procés avanci.
La unió de les dones i les organitzacions ha estat important, central per tenir aquesta veu present però segueixen els feminicidis, la pau, com has dit, no ha arribat a les dones.
S’evidencia que efectivament no. Els homes i les dones vivim diferent tant en conflicte com en pau. Els homes fan la guerra, les dones afrontem i vivim les conseqüències i en temps de pau ens passa el mateix. Hi ha negociacions, l’estat ja parla de postconflicte però amb altres matisos, altres formes, se segueix enfrontant i se segueix vivint la guerra a les comunitats.
Des que va començar el procés de pau hi ha hagut més de 200 líders i lideresses assassinades, sindicals, comunals, persones que formen part de les taules municipals de víctimes… continua havent-hi persecució. S’està negant la violència i s’oculten les violències.
A Barrancabermeja, on visc, ja hi ha hagut més de 8 assassinats de dones aquest any, a Bucaramanga, la capital del departament de Santander ja hi ha hagut més de 2.000 casos de violència sexual contra les dones.
Hi ha violència que es tapa i es nega, així serà difícil que se solucioni. Estem lluitant per espais i compliment de lleis, estem preocupades com a dones i com a mares, ens estan arrabassant els i les joves: el microtráfic, el consum, la prostitució… i la lluita pel control acaba enfrontant-los. També s’està donant un creixement dels suïcidis de joves entre 15 i 20 anys, això s’aprofita també per tapar la violència contra les dones i les agressions.
Quins són els objectius de l’OFP i quines les demandes concretes?
Els objectius de l’OFP segueixen sent l’aposta per la vida, la defensa dels drets de les dones i la vida amb dignitat i amb justícia. Nosaltres vam entrar en el procés de reparació col·lectiva ja fa 3 anys i estem exigint la garantia de no repetició dels fets, que la pau sigui real i concreta a la regió, això és una de les apostes fortes, que la participació de la dona en la construcció de pau no sigui només sobre el paper.
A nivell nacional s’ha creat un espai anomenat Juntanza de Mujeres perquè la veu de les dones estigui present. Ara estem desenvolupant la campanya Carta de mujeres por la paz, tu palabra decide on les dones escriuen com són, com els ha afectat el conflicte, quins han estat els efectes del conflicte sobre elles i quina és la seva aposta per la pau, que necessiten les dones per a la pau.
L’aposta és recollir 1.000.000 de cartes de dones a nivell nacional, però també les que són fora perquè s’escolti la veu de les dones. Entre el 25 de novembre i el 10 de desembre un equip sistematitzarà les cartes i farà un document que es lliurarà a las meses de negociació i a totes les instàncies nacionals i internacionals, així com a la cort de justícia perquè es tinguin en compte les propostes de les dones per la pau.
