La participació de les dones en les festes majors ha estat el tema que ha centrat el debat de festa major que cada any se celebra al barri d’Hostafrancs de Barcelona. Les ponents eren totes membres de comissions de festes de barris del districte de Sants-Montjuïc, el mateix al que pertany Hostafrancs, i tot i que en un primer moment semblava que les ponents no sabien molt bé com encarar el tema, poc a poc van anar destriant les especificitats de la participació femenina en les festes de cada un dels barris.
En primer lloc van constatar la major presència de dones que, en general, sembla que hi ha a les comissions de festes, en alguns casos de manera més exagerada que d’altres. “No sé el perquè però la majoria són dones”, deia Carme Balona, del barri de Font de la Guatlla, que assegurava que en el seu cas la presència d’homes en l’organització de la festa és anecdòtica. “La meva comissió està formada majoritàriament per dones”, comentava també Olga Fuster, de la plaça Súria, al barri de la Bordeta. De fet va ser un grup de dones de la plaça que es va organitzar fa dos anys per recuperar la festa major en aquest espai, on s’hi havia deixat de fer l’any 1978.
L’excepció, la va exposar Gemma Solsona, de la Comissió de festes del carrer Guadiana, del barri de Sants, que va assegurar que en el seu cas les dones són minoria. “Ara per ara és totalment al revés, nosaltres ens trobem en una comissió en que hi ha un 25% de participació femenina”, deia. Gemma Solsona va explicar que fa poc temps que s’ha renovat la comissió amb molta gent jove i va ser en aquest moment en què les dones van passat a ser minoria, ja que abans el nombre d’homes i dones que hi particpaven estava més equilibrat. “No sé si això és una tendència que s’hagi de donar a partir d’ara o és un cas particular”, comentava.
Tot i la majoria femenina, que sembla doncs que es dóna en les comissions de festes, Lluïsa Erill, d’Hostafrancs, va voler remarcar que quan es tracta de prendre decisions les dones perden protagonisme i en les juntes hi ha una clara majoria masculina, no només en les comissions de festes sinó en el món associatiu en general. “Hi ha alguna entitat -excepcionalment potser és diferent- però a les juntes majoritàriament s’inverteix el tant per cent”, comentava. Segons ella, això és degut a que es reprodueixen els rols que tradicionalment han tingut les dones, que mentre s’han dedicat a fer feines de cura i atenció a la família de forma anònima, els homes han ocupat l’esfera pública i de presa de decisions. “Hi ha encara poques dones que participin en el món on es prenen les decisions”, comentava. “Crec que ens falta a nosaltres mateixes fer el canvi de mentalitat i voler-nos-hi ficar; no crec que hi hagi hagut problemes a l’hora d’entrar les dones en aquest món sinó que nosaltres mateixes hem interiroritzat aquest rol i en falta obrir-nos a la vida pública”, opinava sobre aquesta qüestió Gemma Solsona. De nou, les quatre ponents van estar d’acord en afirmar que el patró es reprodueix en la mateixa organització de les comissions i el repartiment de les tasques. Així, són les dones que es posen a cuinar quan toca preprar una xocolatada o a muntar les taules quan hi ha un dinar popular, però són ells els que munten els decorats o instal·len l’enllumenat.
Un punt de discòrdia, en canvi, es va donar quan en obrir la participació al públic, Anna Rubio, qui havia estat consellera de la dona del districte de Sants-Montjuïc en el mandat del bipartit municipal, va reclamar que des de l’organització es treballés també per augmentar la presència de les dones en els espectacles que s’ofereixen en les festes major. “Hi ha dones que fan espectacles en aquest país, que ho fan bé i tenen qualitat; […] crec que s’hauria de primar perquè si busquem en trobem”, va exposar. “Això de primar, posar una quota de dones, hi tinc una certa recança”, va respondre-li Lluïsa Erill, argumentant que considera que caldria primar la qualitat de l’espectacle en si més enllà de qui sigui l’artista.
