Al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i presidit pel Conseller Ferran Mascarell, dimarts passat, es va fer la cerimònia d’entrega del Fons do cumental del moviment feminista de l’advocada, escriptora i activista, Lídia Falcón, destinat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Durant l’acte hi va intervenir l’escriptor Ignasi Riera, que va fer un gran elogi de l’abast de l’ obra de Falcón. Quan t’hi endinses, va dir, no et pares de sorprendre’t favorablement en cada un dels seus registres, des de teatre, fins la poesia i la historia, passant per la novel·la i, per suposat, el periodisme.
Ignasi Riera diu que -per ell- parlar de Lídia Falcón L.F. s’imagina que es parlar d’un col·lectiu lleial a un esperit a una idea irrenunciable de denuncia de les desigualtat i de les injustícies que han patit les dones al llarg de la història. Riera va parafrasejar a l’oncle Pere IV per descriure la importància d’aquesta donació “Per deslliurar de la ignorància i per menyscabre als tirans” per això va dir, Falcón ha embastat aquest valuosíssim llegat amb “fil roig” idoni per canviar les regles de joc.
En la seva intervenció l’escriptora Rosa Regàs va parlar de la importància de recollir la memòria, perquè el país que no te memòria està obligat a repetir els errors i barbaritats. La història feminista es imprescindible , perquè és la història de debò, la de la quotidianitat, la que no surt a la història oficial feta gairebé sempre per historiadors. Va agrair el gest de donació d’aquest fons documental i va ressaltar la tossuderia de guardar i ordenar perquè pugui estar a l’abast de tothom. Accions que, en l’ absoluta clandestinitat de la dictadura requereixen a més d’una feinada infinita, devoció i vocació. Va constatar que l’advocada, no ha fet mai, cap concessió a la rutina i mai s’ha rendit.
Lidia Falcón va agrair les paraules de Regàs i Riera i va dir que la seva obra i la donacions que ara feien, era obra de moltes altres dones que han treballat calladament : Elvira Siurana, Cristina Alberdi, i moltes altres, però sobretot va parlar de l’àvia Regina del Àlamo de la seva mare Enriqueta O’Neill i la tia Carlota. Tres dones cabdals a la seva vida que la van ensenyar a interessar-se, o encara més a preocupar-se, per la història de la gent que no te història. Oferí aquest fons a persones estudioses, historiadors i historiadores compromeses en aquestes causes . Agraí als i a les documentalistes que han posat ordre al llegat i per suposat al Conseller totes les facilitats per donar un destí únic a tot un arxiu fragmentat en diferents magatzems i despatxos.
Va cloure l’acte el Conseller Ferran Mascarell agraint la perseverança i la immensa tasca feta per conservar tot un llegat, completament necessari per interpretar i conèixer millor la historia, tot constatant que des d’avui mateix, l’Arxiu Nacional de Catalunya és una mica més ric.
