martes 23 abril 2024

martes 23 abril 2024

Farina Mujaddidi: “El talibanisme és una ideologia completament misògina”

Advocada amb estudis islàmics, és activista pels drets de les dones a l’Afganistan i col·labora amb l’Associació People Help.

Llicenciada en Xaria i Dret per la Universitat de Kabul, en la seva etapa d’estudiant ja va començar a interessar-se en els temes de gènere i va participar en nombrosos cursos i tallers teòrics i pràctics, relacionats amb els drets civils, especialment els drets de les dones. “En aquesta època vaig visitar jutjats, presons i cases de seguretat on vaig conèixer a dones que havien estat violades. Des de llavors, em vaig dedicar a treballar pels drets de les dones”.

Farina, diplomada en dret de justícia i defensa, va participar en un programa per promoure la participació, el lideratge i la gestió de les dones en el govern. Un altre treball del qual se sent molt satisfeta és haver dirigit un equip de recerca, format per 9 persones, sobre la “Correcció del text del certificat de matrimoni popular de l’Afganistan”. “El nostre objectiu, entre altres, era trobar deficiències en el text proposat de l’acta de matrimoni. Que les dones tinguessin un fàcil accés a l’acta matrimonial, cosa que no era habitual. I prevenir els matrimonis forçats i matrimonis amb menors. I la veritat, és que vam poder aconseguir amb èxit els nostres objectius.”

Un cop completada la recerca, van presentar el text corregit al Ministeri d’Assumptes de la Dona, en una conferència. Però, com apunta Farina, “els assoliments de les dones afganeses en aquests últims 20 anys han estat arrasats, de la nit al dia, amb el misteriós traspàs del poder als talibans.”

Farina era emprada del Ministeri de l’Interior i treballava en el Departament de Passaports. Formava part de la Xarxa de Dones Afganeses i continuava sent activista pels drets de les dones, quan van arribar de nou els talibans al poder a l’agost del 2021. “Tenen una visió completament radical i extrema de la religió. El talibanisme és una ideologia completament misògina. El seu objectiu és treure física i intel·lectualment a les dones del context de la societat i no creuen en la igualtat de gènere.” Per a les dones afganeses, el règim talibà significa una llarga llista de prohibicions: treballar, viatjar i sortir soles, fer esport, conduir, anar a llocs d’entreteniment… i per a les nenes, el tancament de les seves escoles. Un greu atemptat contra els drets humans.

“El nostre objectiu, entre altres, era trobar deficiències en el text proposat de l’acta de matrimoni. Que les dones tinguessin un fàcil accés a l’acta matrimonial, cosa que no era habitual. I prevenir els matrimonis forçats i matrimonis amb menors. I la veritat, és que vam poder aconseguir amb èxit els nostres objectius.”

A partir del 15 d’agost, la vida de la seva família va canviar dràsticament i van haver de mudar-se contínuament de domicili durant dos mesos perquè els talibans no els trobessin. Gràcies a l’ajuda d’un amic del seu marit, van llogar dues furgonetes i una nit van sortir cap a Torkham, a la frontera amb el Pakistan. “Vam arribar a les 5 del matí i vam haver d’esperar fins a les 5 de la tarda. Per creuar ens van exigir diners, i així vam poder entrar al Pakistan. Vam agafar un taxi fins a Peshawar, i l’endemà ens en vam anar a Islamabad.”

A la capital, al costat de milers de refugiats, s’iniciava la seva nova aventura, la de buscar un país on poguessin ser acollits. I va voler la casualitat que connectessin amb una catalana, Mónica Moya (futura presidenta de People Help) que “ens va guiar i va cooperar durant dos mesos i així vam poder tenir una entrevista a l’ambaixada espanyola, on vam sol·licitar l’asil després de presentar una sèrie de documents.”

Així arriba a Espanya amb part de la família del seu marit. Durant un temps, viuen en diferents ciutats catalanes, i posteriorment, el Departament d’Assumptes de Refugiats d’Espanya els encomana a organitzacions no governamentals com CEAR, Provivienda i Apip-Acam. La família acaba separada vivint a Ciudad Real i Reus. A Farina i al seu marit els toca quedar-se a Barcelona, on resideixen en una casa de tres plantes amb 6 habitacions i un total de 21 refugiats de diferents nacionalitats. “Malgrat la sensació de llibertat en aquest ambient pacífic que visc a Barcelona, la sensació de solitud i distanciament amb la pàtria, la família i els amics és esgotadora.”

Farina Mujaddidi. Arxiu propi.

Els quatre germans de Farina, dues dones i dos homes, van treballar també per la igualtat de drets, per la llibertat d’expressió i per la democràcia a l’Afganistan, d’aquí ve que també emprenguessin el camí de l’exili. En l’actualitat, porten vivint al Pakistan, al costat de les seves famílies, més d’un any, i la seva sol·licitud d’asil ha estat rebutjada per l’ambaixada espanyola. “La meva germana soltera era emprada del desaparegut Ministeri d’Assumptes de la Dona, i també era activista pels drets de les dones. Estic molt preocupada pel rebuig de la seva sol·licitud d’asil i no sé com fer perquè les seves veus siguin escoltades per les defensores dels drets de les dones.”

A més d’aquesta difícil situació, Farina s’enfronta a l’experiència d’aprendre simultàniament dues llengües estrangeres (català i castellà). Al sistema burocràtic de suport als refugiats i a les escasses despeses de manutenció. A l’experiència d’estar en un buit d’informació i a tenir un futur desconegut. Al sistema a llarg termini de revisió i homologació de documents educatius i professionals, entre d’altres. “Moltes de les famílies afganeses que va treure el Govern espanyol, al cap d’unes setmanes van marxar a altres països. Per què? Doncs perquè ningú et dona informació sobre la teva seguretat, el teu futur, sobre com funciona el sistema. I és un problema, perquè no hi ha projecció de futur. Crec que aquest és un país que no té molta experiència amb les persones refugiades de l’Afganistan”.

Sobre la cerca de treball ens diu que “hi ha moltes famílies aquí que tenen els seus doctorats. Per exemple, dues germanes del meu marit són ginecòlogues i ara s’estan preparant per a ser perruqueres. És un treball honest, però no m’agradaria que en un futur segueixin com a perruqueres. Entenc que els primers anys sigui difícil, però que difícil és per a un doctor o qualsevol llicenciat estar treballant d’una altra cosa”.

I afirma que “tinc molta sort de trobar-me en un ambient tan pacífic i lliure, on puc viure al costat del meu marit i els meus dos fills. Estic molt agraïda al govern i a la gent d’aquí que ens ha ajudat tant”.

Entre aquest grup, es troba l’Associació People Help, que tracta d’acompanyar a les famílies refugiades afganeses amb els pocs recursos i la molta voluntat que tenen a l’ésser una entitat de nova creació. Entre els seus objectius està l’acompanyar i humanitzar el procés d’acolliment i integració de les persones refugiades afganeses que arriben a Catalunya. I sensibilitzar a la ciutadania sobre el conflicte que continua viu a l’Afganistan i sobre la situació que viuen les famílies en origen i quan arriben aquí.Sobre la seva situació actual, Farina comenta “espero que Catalunya ens brindi una plataforma per capacitar-nos i desenvolupar les nostres habilitats, i així convertir-nos en persones responsables i capaces de servir a la societat d’acollida”. Mentrestant, el temps va passant i anhela el dia en què pugui reunir-se amb la seva família si és que l’ambaixada espanyola els autoritza a viatjar. De moment, segueixen encallats al Pakistan. Per quant temps?

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Alícia Oliver

Alícia Oliver

Periodista i activista feminista. Coordinadora de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

custodiacompartida_1

“No en mi nombre”, responden la mayor parte de los colectivos de juristas progresistas a la custodia compartida impuesta

El pasado 1 de enero entró en vigor el nuevo Código de Familia de Cataluña,...

La Federació d’associacions i grups de dones del Maresme cel.lebra el seu primer aniversari

La federació agrupa a 11 entitats de dones de la comarca tant de l’Alt com...

II Jornadas sobre la violencia machista en Mataró

Reflexión sobre las causas, los estereotipos y los roles de género  que la favorecen   ...