Si considerem el sector de la cultura i la creació, tant entre els creadors com entre la resta d’agents culturals, les dones són minoria
Aquest divendres 3 de febrer a la sala Trapezio de Madrid tindrà lloc la presentació de l’estudi “Mujeres y Cultura. Políticas de Igualdad”, publicat pel Ministeri de Cultura. L’acte anirà a càrrec d’Andrea Gautier (coordinadora de l’obra), Rocío de la Villa (presidenta de MAV), Inés París (presidenta de CIM) i Laura Freixas (presidenta de CyM). La Independent s’avança amb un text extret de la introducció d’aquest important estudi.
L’informe és una aproximació a la situació d’igualtat en el Ministeri de Cultura, analitzant els nivells de participació i reconeixement de les dones en organismes de vital importància en el foment i difusió de la cultura: la propia organització del Ministeri de Cultura; les Direccions Generals; els Organismes Autònoms; i els Organismes Públics.
La recerca analitza també les diverses estructures i organització de dades, els premis i la composició dels jurats, i les comisions de valoració de les línies d’ajuda.
Opinen les autores
No n’hi ha prou amb el transcurs del temps, ni l’ingrés d’un gran nombre de dones en una àrea professional, perquè les dones assoleixin els mateixos nivells de poder, protagonisme i reconeixement que els homes.
Existeixen en el camp cultural algunes professions, poques, amb majoria femenina (la d’agents literaris, per exemple), però l’escassetat de dones entre els creadors produeix uns continguts culturals que reforcen i justifiquen aquesta desigualtat, ja que si la cultura és el mirall en el qual la societat es mira i es comprèn a si mateixa, els models de referència presenten una manifesta manca de presència femenina en ells, el que contribueix a perpetuar hàbits i actituds no igualitàries.
La pregunta que es planteja a la llum d’aquesta realitat és: Per què segueix havent-hi tan poques dones entre poetes, novel·listes i artistes plàstiques? Fins ben entrat el segle XX, l’escassetat de dones entre artistes i, també, intel·lectuals tenia la causa en la seva escassa educació i en la seva exclusió de les institucions de l’alta cultura.
Però avui a Espanya el nivell educatiu de les dones és lleugerament superior al dels homes, i elles són majoria en les carreres d’Arts i Lletres.
Segons les últimes dades corresponents al curs 2009-2010, elaborades pel Ministeri d’Educació, són dones el 61,4% de l’estudiantat d’Art i Humanitats, i en totes les branques de l’ensenyament, excepte en la d’Enginyeria i Arquitectura, és majoritària la seva presència.
Tal com assenyalàvem al principi d’aquesta exposició, s’imposa una reflexió: si les dones estan igualment qualificades que els homes per a l’exercici d’activitats professionals en tots els àmbits, i especialment en els de la cultura i la creació, no es sostenen els arguments que defensen que el mèrit professional ha de ser l’únic valor a considerar per a l’accés a llocs de responsabilitat de professionals de qualsevol disciplina, perquè si així fos, la presència de dones i homes estaria per si sola equilibrada.
El fet que no sigui així, justifica la implementació de mesures legals que esmenin aquest desequilibri.
Conclusions de les autores
Encara hi ha pocs estudis, quantitatius i qualitatius rigorosos sobre la creació femenina a Espanya, així com la seva participació en els diferents nivells de formació, gestió, implicació com a agent cultural, fòrums de participació i reconeixement. Només coneixent la situació real es pot conèixer els motius de desigualtat i adoptar les mesures necessàries per promoure el canvi.
Amb aquest informe es pretén contribuir a l’esforç que, des de les associacions i institucions de tot tipus en el sector cultural, es realitza per garantir el compliment de la Llei d’Igualtat, i la recopilació de dades i estudis per a l’elaboració de diagnòstics encertats.
Aquesta Llei orgànica que pretén abordar un problema social i cultural: el que es deriva del fet que estant avui en dia igualment preparades dones i homes en tots aquests àmbits professionals, la presència de dones en llocs de responsabilitat i decisió sigui molt inferior al dels homes.
.
