Tona Gusi i Àngels Pujol
Organitzat pel Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) es va celebrar el 6 de maig un debat, a l’Institut Català de les Dones (ICD), sobre les polítiques de dones que presenten en llurs programes electorals els partits convidats.
Hi van participar: Elena Díaz del PSC; Ana Balsera d’ERC; Gloria Freixa de Junts; Núria Gibert de la CUP; Susanna Segovia de Comuns-Sumar; i Eva Higueras del PP. Eugènia Bretones, vicepresidenta 2a. del CNDC va exercir de moderadora. L’ordre d’intervenció es va anar alternant, començant el primer bloc a partir dels resultats obtinguts a les eleccions del 2021, del partit polític menys votat al més votat.
La sala de l’ICD era plena i també s’oferí seguiment online, La Independent hi fou presencialment i en reproducció en temps real.
La primera qüestió plantejada ha estat sobre la igualtat institucional i en el treball, l’economia i els pressupostos que s’hi destinen.
Gloria Freixa (Junts) va començar la seva intervenció centrant propostes per reduir la bretxa salarial, fomentar l’emprenedoria i la presència de dones en empreses masculinitzades com el sector de les TIC. Feu referència a adoptar l’horari europeu per afavorir la conciliació i la creació d’un distintiu per a les empreses que tinguin desplegats els Plans d’Igualtat i Protocols d’Assetjament.
Afirmà que en l’acció del Govern hi falta una mirada llarga recorregut, i a tall d’exemple especificà que a hores d’ara no hi cap reglament fet pel desplegament de la Llei. Proposa elaborar mesures concretes i sancionadores per garantir els plans d’igualtat, atès que la llei en vigor no en té cap.
No retrocedir en les llibertats aconseguides foren les primeres paraules d’Ana Balsera (ERC), que apostà decididament pel feminisme interseccional, ja que la vida es compartida en molts àmbits.
Es mostrà orgullosa de la creació per part del seu partit al Govern de la Conselleria d’ Igualtat i Feminismes. I en preguntar-se sobre els pressupostos digué que hi dediquen el 100 per 100 ja que la visió de gènere impregnatotes les conselleries.
Volen endegar programes d’ocupació per a sortir de les feines de cura precaritzades, amb la voluntat de revertir l’actual situació. Així proposen un pla de xoc contra la feminització de la pobresa. També tenen com a fita aconseguir la igualtat als òrgans de direcció, per trencat ja amb el sostre de vidre actual que, al seu parer es revertirà mitjançant polítiques publiques. Finalitzant el seu torn digué que la Llei 19/2020 fou una llei pionera.
Comença intervenció amb agraïment pels 35 anys del CNDC i les associacions de dones treballant en campanyes amb veu pròpia. Defineix el seu partit com a partit feminista, interseccional i lluites compartides, tot recordant que amb la presidència d’Esquerra Republicana de Catalunya s’ha creat la Conselleria d’Igualtat i Feminismes i que el 100% del pressupost del govern va a polítiques feministes, doncs la perspectiva de gènere ha impregnat tots els departaments, des de justícia a ocupació. Destaca propostes peresforç per millorar les cures molt precaritzades, reduir la bretxa salarial, gratuïtat de l’escola bressol de 0-3 anys, el pla de xoc contra la feminització d ela pobresa i la precarietat i revertir el sostre de vidre en les empreses. Tanca la intervenció fent referència a la llei 19/2020 Igualtat tracte i no discriminació, aprovada amb gran consens i sent una llei pionera.
Elena Diaz (PSC) afirmà que la Llei 2015 no està desenvolupada, que cal establir els mecanismes per començar a treballar, a concretar. Com a prioritats marcà la urgència del calendari de desplegament, la definició de les responsabilitats, i poder comptar amb un cos d’inspecció amb gent preparada.
Sobre economia i ocupació, manifestà que cal assegurar el Pla d’Igualtat, ja que només un terç de les empreses l’han assolit.
També digué que cal reconèixer les cures com a element central de la política i de la vida, i per això cal incorporar-hi els homes i per aconseguir-ho el primer és una bona campanya de sensibilització.
( Problemes tècnics feren impossible l’escolta de les tres primeres intervencions: Eva Higuera (Partit Popular/ Partido Popular); Susanna Segovia (Comuns-Sumar); Núria Gibert (Candidatura d’unitat popular- Defensem la Terra).
En els respectius programes electorals:
Partit Popular/ Partido Popular: només han publicat un folletó amb 11 propostes de les quals relacionades podrien ser: acabar amb l’asfixia fiscal suprimint impostos de succecions, donacions i petrimoni i rebaixa del IRPF; avals de compra i de lloguer per habitatges per a joves; ajut a les families amb guardaries gratuites de zero a tres anys; tarifa zero per als nous autonoms durant dos anys; seguretat jurídica i eliminació de burocràcia per atraure inversió davant la fugida d’empreses.
Comuns-Sumar: apartat 4.9 Un país contra la feminització de la pobres, pàg.117. Recuperar la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes i la seva regulació; Impulsar un pla de xoc contra la precarietat laboral de les dones aplicant mesures que garanteixin la igualtat salarial, endurint la legislació; Impulsar la introducció d’estàndards de salut laboral en la gestió hostalera; Aplicar les mesures d’informació, consulta i participació de les treballadores sobre l’ús d’algoritmes que disposa la directiva europea;Implantar les mesures publicades en el Butlletí d’Igualtaten l’Ocupació (BIE) del Ministeri d’Igualtat sobre teletreball amb perspectiva de gènere; Reforçar les inspeccions de treball a les empreses; Impulsar l’economia social, solidària i feminista elaborant un pla de suport als projectes cooperatius; Fomentar les polítiques de formació i els itineraris formatius per a dones precaritzades; Mesures específiques per acabar amb la bretxa digital; Garantir que les persones trans no vegin vulnerats els seus drets laborals; i posar en marxa sistemes per incentivar la contractació laboral de les persones treballadores de la llar i de les cures.
CUP: En la introducció l’organització afirma que “Lluitem per uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes”. Entre les pàgines 6 i 42 del Programa i en l’apartat 2. Per una nova economia catalana, proposen: una transició ecosocialista; una nacionalització de sectors essencials i energètics amb uns mecanismes de participació de les treballadores; la redistribució de la riquesa des de la reforma fiscal, l’impost de patrimoni, donacions i succecions, IVA, grans fortunes, increment progressiu de les rendes, suspensió pagemnt del deute i foment del cooperativisme; Planificació territorial i un nou model d’habitabilitat. En l’apartat 3 punt 8, des de la pàgina 75 a la 82 hi ha les propostes sobre Feminismes i Drets LGTBI i concretament el 3.8.5 hi ha les propostes Per una organització social democràtica. Al 3.10 hi ha els Drets laborals, per un Estatut de les treballadores dels Països Catalans, pàg. 86-87.
El segon tema a tractar fou el de la salut de les dones en tots els àmbits, la recerca, l’atenció, la diagnosi…
Susanna Segovia (Comuns-Sumar lamentà la encara massa actual mirada androcèntrica tant en dades estadístiques, com en investigació i recerca. A tall d’exemple posà la llarga absència de diagnosi que hi hagué de les afectacions al cicle menstrual per la vacunació contra la COVID19.
Com a objectiu concret i urgent, la reducció de les llistes d’espera per revisions mamaries.
D’altra banda proposà una bona formació per al personal de l’assistència primària a les dones, incloent dones trans i intersex.
Sobre salut mental, denuncià els diagnòstics mecanitzats, que no tenen en compte la precarietat i la desigualtat en que viuen molts dones. També relacionada, la necessitat d’acompanyament de les dones en situació de vulnerabilitat per a les cures, l’increment de professionals de la psicologia i que la seva tasca es realitzi amb mes enfocament de gènere en tots els àmbits de la salut mental.
Amb la data que el 40 per cent dels problemes de salut es degut a les situacions mediambientals, començà Núria Gibert (CUP) la seva intervenció.
Destacà que com a part del patiment i del dolor hi ha una base econòmica en salut mental, així la manca d’autonomia és un factor decisiu per a una bona salut. Això ja justifica la implementació de la renda bàsica. D’altra banda cal treballar en totes les desigualtats que comporten les jornades parcials, els salaris reduïts i la precarietat conseqüent.
Volgué també assenyalar que un 25% del pressupost de salut se’n va en salut mental, per tant cal contemplar el treball i l’habitatge no dignes, l’exclusió, la xenofòbia…com a elements bàsics de la salut de les persones.
Les malalties que són més freqüents en dones han tingut un reconeixement tardà, una manca d’investigació crònica i un fort pes dels estereotips socials, posa en relleu Gloria Freixa (Junts). Malalties com la fibromiàlgia o la fatiga crònica, però també la manca d’informació de malalties ginecològiques com és la endometriosi. També feu esment a la violència obstètrica i als canvis que hi ha d’haver. Demanà més atenció en general a la morfologia femenina, garantir la seguretat territorial pels drets reproductius.
Com a punt de salut mental també mencionà els estereotips que no tenen en compte en la diagnosi a les dones, que la manifestació de dolor no té perquè estar relacionada amb una depressió.
Pel que fa als drets de les treballadores de la salut proposen garantir l’ equiparació salarial davant la bretxa que s’ha produït per la feminització de la professió.
Ana Balsera (ERC) començà el seu torn refermant que sempre s’ha d’aplicar la perspectiva de gènere per estudiar i diagnosticar bé les malalties de les dones reprenent el tema de la vacunació i la regla. Per això cal molta formació en tota l’activitat assistencial, acompanyament a les dones durant la menstruació, sí però també durant el climateri i la menopausa.
Felicità l’acció del Govern per la Campanya “La meva regla, les teves regles”, ja que ha estat un èxit de sensibilització social.
Pels drets en salut global, benestar i salut emocional, cal una perspectiva política cara a un model més inclusiu, més global, afirmà Elena Diaz (PSC).
Atendre la diversitat amb una sanitat integral social i sanitària, amb la concreció de la proposta electoral d’una agència d’assumptes socials i sanitaris. Fomentar la recerca i la investigació amb visió de gènere per millorar els diagnòstics i els tractament.
Determinar una agenda de salut, prevenció i factors relacionats de tipus socials i laborals. I l’increment de l’atenció psicològica i la ginecològica, són les propostes que va exposar en aquesta intervenció.
Eva Higuera (PP) afirmà que en les seves propostes per aquestes eleccions hi figura donar més visibilitat a les dones, en les seves diferencies psicològiques culturals i econòmiques. També la diversitat per edat.
Les dones patim més de salut mental que els homes, manifestà i per tant cal una atenció i recuperació específiques. També assenyalà que en el model sanitari s’ha d’incrementar la importància de la salut mental en la seva prevenció i tractament, ja que tan sols dues de cada deu visites al psicòleg són dins l’assistència pública. Calen més professionals amb formació especifica i una revisió constant amb millores de finançament.
Les violències masclistes foren el tercer tema del debat.
Nuria Gibert (CUP) situà la lluita contra aquest horror patriarcal en tot el territori dels PPCC. Afirmà que cal dinamitar la realitat actual de forma urgent però amb una mirada llarga.
La seva formació s’oposa als serveis externalitzats i en canvi cuidar molt a les persones que treballen en aquest àmbit.
També s’ha de facilitar sortir de les violències, i aconseguir que el personal involucrat de les administracions públiques siguin sempre aliats.
D’altra banda, considera que la coeducació, és la prevenció real de la violència.
A Catalunya som referents pel que fa a la legislació contra les violències masclistes, ja teníem llei pròpia abans de la llei estatal. Ara cal tornar a ser pioners en la prevenció i hi ha alguna cosa que està fallant, afirmà Gloria Freixa (Junts).
Per aconseguir-ho proposen un Programa integral contra la violència masclista, que contempla: educació, salut, policia i mitjans de comunicació, especialment.
En l’àmbit de la trata de dones, destacà la urgència també d’aturar els matrimonis forçats que en segons quines cultures es continuen produint.
Un altre capítol serien les violències digitals, que les pateixen molt més les dones que els homes.
En el Programa de Junts hi ha la promoció d’entitats de protecció a les víctimes, just en el moment en que es produeixi. Aposten per que hi hagi molta claredat i perspectiva de gènere en el serveis d’ acollida.
Assegura que moltes professionals els hi han fet arribar l’avís que no hi ha suficients recursos en aquest àmbit. Això passa per exemple, en la recuperació de víctimes en l’ àmbit laboral, on hi ha dos mesos
d’espera per rebre assistència social, laboral i legal. Hi ha una estructura massa burocràtica, denuncià.
Acabà la intervenció felicitant-se pel Pla del Conseller Buch, en l’anterior govern, quan s’assolí la creació dels Punts lila.
Ana Balsera (ERC) recordà que “Ens maten pel fet de ser dones” i sostingué que la lluita contra els feminicidis ha de ser la prioritat de país, de la societat. És en aquest sentit, que el govern durant aquesta legislatura ha duplicat els recursos que s’hi destinen.
En el programa electoral mostren la seva voluntat d’ampliar el serveis especialitzats i que siguin més forts, amb programes específics territorials i d’acord a les edats de les dones.
També feu una al·lusió a la forta pressió estètica damunt les dones i a la campanya de denuncia que s’està fent des del Departament d’Igualtat i Feminismes.
La Justícia falla molts cops, tant per part del jutge com el mateix espai dels jutjats que provoquen la trobada d’agressor i víctima. Cal adequar l’espai en l’entorn judicial, “aquest és un deure que tenim vers les víctimes”, afegí.
“La violència que veiem és només la punta de l’iceberg” exposà Elena Diaz (PSC), “perquè supeditar les dones també es violència”.
Per erradicar la violència masclista -proposen des de la seva organització- cal avaluar la formació a l’escola, i la formació del professorat, així com implementar un programa contra estereotips.
Aposten per la creació d’una Comissaria General de la Dona contra les violències masclistes i sexuals. Aposten per fer un acompanyament total, amb les mateixes pautes i facilitats independentment del lloc de residencia.
També és inajornable, al seu parer, avaluar els diferents programes del Govern per veure si funcionen, ja que no hi ha un seguiment de la seva aplicació.
I finalment dotar als Jutjats de violència de gènere de suficients recuros i atenció a les dones víctimes de violències, així com a nenes i nens.
Eva Higueras (PP) explicà que la seva formació està preocupada no només per la violència física, sinó també per la psicològica.
Digué que la xifra de nens i nenes víctimes de violències és la més alta des del 2020.
L’ educació és fonamental i preocupa i ocupa que molts agressor són joves menors d’edat. Creuen que les xarxes socials i la passivitat en la recepció creen actituds violentes.
Les dones triguen a reaccionar i a denunciar per les circumstancies que tenen, per la por i pel que succeirà després. “Seguretat doncs a les que tenen valor de denunciar” i sobretot molta atenció en no revictimitzar.
Una de les propostes concretes per aturar la violència contra les dones és aconseguir una forta relació entre el Cos de Mossos d’Esquadra i la guàrdia urbana o municipal.
La primera proposta que exposà Susanna Segovia (Comuns-Sumar) fou la d’augmentar els recursos i la primera manera de fer-ho és la d’ alliberar personal dels diferents serveis de fer tasques burocràtiques, ja que és un personal amb una bona formació que dedica massa part del seu temps a tasques que podrien tenir altres persones no especialitzades.
Una altra intenció és el desplegament d’una xarxa d’intervenció per valorar els efectes i els impactes dels diferents serveis relacionats. Així com reduir la llista d’espera als mateixos serveis.
Per aquesta formació, la resposta es garantir la situació de sortida de les dones que han patit o pateixen les violències masclistes, i només es pot aconseguir amb un habitatge digne i amb garantia econòmica.
També volgué denunciar la violència digital, i la institucional de segon ordre. I que Junts havia passat la línia vermella quan es va produir una denuncia contra algun dels seus parlamentaris, denuncia feta a l’empara de la Llei 17. 2020 del Parlament de Catalunya.
El quart tema a debatre fou el dels Drets sexuals i reproductius. Quin model defensen des dels partits polítics. Quin és el subjecte polític de les polítiques de dones i les prioritats dels programes pel que fa a Drets Sexuals i reproductius.
Obrí la ronda d’intervencions Glòria Freixa (Junts), reforçant la idea expressada en el segon bloc del debat, la salut. Afirmà que és fonamental l’equitat territorial, a totes les dones les mateixes oportunitats, visquin on visquin. Tot i considerar que la Campanya la meva regla és positiva va trobar a faltar una campanya sobre la menopausa, que afecta també a la meitat de la població però que és una gran desconeguda. És a través d’amigues que trobes solucions a allò que et passa i no t’han explicat. “Els metges ho troben normal i no donen importància, has de lluitar tu sola. Hi ha molta foscor en la menopausa! afirmà.
També assenyalà que el tractament de les violències masclistes als mitjans de comunicació, és un aspecte a vigilar, ja que la manera de parlar-ne com “un nou cas..” normalitza les violències, com si fos sempre igual, un més, donant-li menys importància.
Ana Balsera (ERC) començá el seu torn referint-se a una dada significativa de les violències masclistes: les ordre de protecció, assenyalant el fet que la meitat de les ordres de protecció a Catalunya es deneguen i que cal reflexionar perquè Catalunya és el territori on els jutges donen menys ordres de protecció.
Tot seguit posà en valor les polítiques desplegades per donar centralitat al dret al propi cos amb l’estratègia nacional que permet un aprofundiment en drets sexuals i reproductius i ampliant-lo a totes les regions del país. Assenyalà que cal facilitar l’accés als anticonceptius de les dones.
Com a instruments, destaca l’educació sexual i posar l’accent en nous drets, destacant l’equitat menstrual (campanya la meva regla), l’acompanyament al dol gestacional, molt invisibilitzat, la violència obstrètica i la xarxa de solidaritat amb altres territoris on els drets sexuals i reproductius no estan reconeguts.
Elena Diaz (PSC) va fer enfasi en la prevenció de la salut sexual i la total llibertat front els partits que volen fer passes enrere. Destacà la importància de l’atenció en la violència ginecològica i obstètrica, a tot el territori i al llarg de tota la vida d eles dones.
Responent a qui és el subjecte de les polítiques de dones, Díaz va assenyalar que són les dones el subjecte de les polítiques, subjectes de múltiples discriminacions i opressions per haver nascut dones, i és el que agermana a totes. Posant d’exemple la bretxa salarial, una realitat que afecta a totes pel fet de ser dones, independentment del lloc de treball. Les prioritats són totes les dones, les dones rurals, dones amb discapacitat, dones grans, dones marítimes…
Per la seva banda, Eva Higuera (PP) va assenyalar que les dones tenim dret a exercir la llibertat sense ser coartades, així com la “necessitat de visibilitzar totes les màfies que exploten les dones, que n’hi ha moltes”, posant l’accent en que caldria un debat ampli sobre la prostitució per posar-hi solució. Davant el fet que altres cultures conviuen a Catalunya va destacar que han d’entendre que nosaltres no tolerem l’ablació del clítoris.
Va tancar la seva intervenció proposant el foment de l’educació sexual i la fi de la violència obstètrica.
Susanna Segovia (Comuns-Sumar) va centrar la seva intervenció en la necessitat de justícia sexual i reproductiva en el marc dels humans que cal exigir i garantir.
Davant les aliances de l’ultradreta arreu que ataquen les associacions de defensa dels drets sexuals i reproductius va assenyalar mesures com ara deixar de finançar a associacions que reben finançament públic i alhora assetgen les dones davant clíniques on es realitzen avortaments, i la necessitat de garantir a tots els centres públics el dret a l’avortament, fet que encara no passa.
Entre altres propostes de la seva organització, destaquen la importància de l’educació sexo-afectiva, actualment hi ha un centre per cada 100.000 joves, garantir desplegar el registre d’objecció de consciència per acabar amb la violència institucional que es fa des de centres que reben recursos públics, i, garantir la reproducció assistida a tot el territori.
Segovia va tancar la seva intervenció referint-se a la salut perinatal i l’esforç necessari per formar llevadores, ara insuficients.
Núria Gibert (Candidatura d’Unitat Popular-Defensem la terra), tanca les intervencions del quart bloc del debat, fent menció a que s’ha avançat en els darrers anys però encara hi ha barreres en la pràctica per l’accés universal als drets sexuals i reproductius.
Així mateix davant l’ofensiva internacional contra els drets de les dones i persones vulnerables, cal continuar fent difusió dels drets i proposa desbordar el marc institucional i fer una llei pròpia. La fi de l’objecció de consciència i sancions davant impediments a exercir els drets sexuals i reproductius. El subjecte polític de les polítiques de dones són les dones, tan cis com trans.
L’últim bloc del debat, es va centrar en el reconeixement del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), a partir d’assumir l’autonomia respecte del govern i un pressupost propi per la participació de l’associacionisme de dones en les polítiques de dones a Catalunya, i el plantejament d’una comissió interparlamentària amb participació de la societat civil.
La primera en intervenir fou Ana Balsera (Esquerra Republicana de Catalunya) qui agraí els 35 anys de lluita i reivindicacions del Consell Nacional de Dones de Catalunya i totes les entitats que fan possible avançar. Tot seguit destaca que el programa del seu partit inclou garantir l’autonomia del CNDC i la sostenibilitat de totes les entitats i espais de participació de dones, agraint la capacitat de gestió i feina ingent, dia a dia.
El CNDC ha de tenir el mateix estatus que el Consell Nacional de joves de Catalunya per llei, assenyalà Elena Diaz (PSC), que recordà que ho van intentar en aquesta última legislatura. Convençudes de la necessària autonomia del govern i que cal un consens el més ampli possible del Parlament, perquè es mantingui sense canvis segons legislatures i a llarg termini, independència i recursos pel CNDC.
Pel que fa al plantejament d’una comissió similar a la que existeix per juventut i adolescència amb participació de societat civil, recorda que no té capacitat legislativa, però si tothom hi està d’acord, hi donarien suport, entenent que a tot el que sortís d’aquesta nova comissió s’hi donaria trasllat a la comissió d’igualtat i feminismes del Parlament.
Eva Higuera (PP) indicà que amb consens, endavant. Que cal autonomia del CNDC per tirar endavant. I anuncià que tot i que ara el seu partit no en forma part, podrien ser-hi en un futur.
Susanna Segovia (Comuns-Sumar). Començà la seva última intervenció fent referència al pressupost de govern, assenyalant que proposen un 1% del pressupost per a polítiques feministes i no discriminació, i que no és el mateix dir que el 100% del pressupost té impacte de gènere, que destinar % del pressupost per a polítiques feministes.
Lamentà que la proposició per l’autonomia del CNDC no s’ha pogut tramitar en aquesta legislatura i que tornaran a presentar-la al registre en la nova legislatura, millorant-la, i espera que aquesta sigui una de les primeres lleis que s’aprovi. Estima que cal una dotació de 600.000€ per millorar el funcionament del CNDC.
Tancà la intervenció fent referència a la possibilitat de creació d’una comissió intergrups com la de Drets sexuals i reproductius, i que les iniciatives que surtin siguin traslladades a les comissions o espais adients.
Assenyalà Núria Gibert (CUP) que a la seva organització li agrada tot allò que tingui a veure amb mecanismes de participació ciutadana i pel CNDC caldria explorar la via per incorporar les joves. Donen suport a la dotació de pressupost, autonomia i projectes del CNDC.
Pel que fa a la proposta de creació d’una comissió intergrups planteja que seria absurd si és per consensuar amb partits, doncs quedaria encorsetada. Per tant, dependria de si hi ha consens.
Finalment, Glòria Freixa (Junts), recordà que van impulsar la creació, i han estat impediment jurídics el que ha impedit presentar la proposició. Assenyalà que cal pressupost propi i autonomia pel CNDC i lamentà que càrrecs de l’Institut Català de les Dones (ICD) quan han ocupat càrrecs de govern s’han oblidat del pressupost i l’autonomia del CNDC.
En referència a la qüestió de la creació d’un intergrup, manifestà que cal posar ordre i que si no ha de servir per aconseguir els objectius no cal. Recordà els diferents espais existents com la comissió igualtat i feminismes, i l’ intergrup de Drets sexuals i reproductius.
Tancà la seva intervenció indicant que cal fer participar als homes. Va constatar que a la comissió del Parlament hi ha pocs homes i haurien de tenir-hi la mateixa presència. No s’ha d’apartar als homes perquè apartem als joves.
Imatges d’Angels Pujol, Mercè Otero i Tona Gusi
