martes 25 junio 2024

martes 25 junio 2024

El nostre cos no és vostre

 

 

 

OPINIÓ

Aquesta és una afirmació que, per la seva obvietat, no hauria de ser qüestionada. No obstant, la ideologia conservadora – que en aquest aspecte té una actitud com de vetlla davant els avenços en què es vol dotar una societat en relació als drets de les dones- sempre pul·lula damunt les organitzacions socials i polítiques per impedir aquelles polítiques que poden incidir en el reconeixement dels drets de les dones i en una millora de la seves condicions de vida.

El concepte de salut de la OMS

Segons la Organització Mundial de la Salut, la salut de les persones no és únicament l’absència de malalties o dolences, sinó que és un estat de complert benestar físic, mental i social. Es suposa que també per les dones, perquè –per començar- es concep la salut de les dones únicament en clau de la seva funció reproductiva de l’espècie humana, com si les dones no fóssim també persones subjecte de drets, inclosos els drets civils, i com si el nostre cos només fos saludable si s’adapta als cànons i tòpics de bellesa imperants. Perquè el que crida la atenció és que acostumi a ser el cos de les dones el més idoni per representar la malaltia i el defecte. La publicitat representa processos naturals propis de les dones, com ara la menstruació, la menopausa, etc… com a patològics i, per tant, d’acord amb la nostra medicina, tractats com un problema la solució del qual consisteix en fer invisible la seva existència.

Objectes de consum

La publicitat ens representa insegures i imperfectes, però a continuació posa al servei de les dones tota una sèrie de productes per consumir que suposadament donen resposta a aquest malestar imposat que patim. La publicitat ens crea problemes i patiments inesgotables, i les dones en som les destinatàries específiques. Es feminitza, d’aquesta manera, la malaltia i es naturalitza el fer que el cos de les dones emmalalteix.

Una imatge publicitària que ens condiciona

A les dones se’ns presenta sovint cansades, estressades, insatisfetes o insegures corporalment, mentre que el cos dels homes és viscut com a potencial d’acció, és a dir, és un cos per a si mateix, orientat a l’exterior. Les dones són representades de manera que viuen el cos en funció dels altres, per als homes (seducció) o per a les filles i fills (maternitat) i, com a resultat, esdevé un producte cultural sempre a punt de ser millorat.

Aquest és un esquema que ve de lluny i que està incrustat a la pell de moltes dones com una paparra, de manera que desprendre’s d’aquest rol té un preu elevat perquè ha de lluitar no sols contra la discriminació, la injustícia que representa i les desigualtats de drets socials que hi ha, sinó contra sí mateixa, afegint-hi que –sovint- des de la solitud i/o incomprensió del seu entorn.

Les dones som persones i tenim ànima

Però les dones som persones i, com a tal, subjectes també de drets, tenim capacitat de pensar i decidir encara que s’entestin a decidir per nosaltres (tenim ànima des de sempre, encara que se’ns volgués negar durant molt de temps). No tan sols, en alguns casos de masclisme descarat, els mascles de torn es consideren els amos del nostre cos pel que fa als òrgans sexuals i reproductius, com si hi tinguessin una “parcel•la” de propietat privada en la que no hi pot entrar ningú més (la causa de tantes gelosies i accions més repugnants per delictives com ara l’ impuls assassí de preferir matar-les abans que refacin la seva vida….), una epidèmia que es va cobrant víctimes setmana rere setmana….

No som propietat de ningú

El més greu és que aquest model es reprodueix també en la societat quan la ideologia conservadora i eclesiàstica pretén controlar aquest cos de la dona, com si d’un maltractador obsessiu es tractés: la vaig matar perquè era meva….

Volen retallar la llei d’avortament

Amb coratge, per la contestació social tan sorollosa, les dones socialistes i d’esquerres varen aconseguir que el Congrés dels Diputats aprovés la Llei 2/2010 de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs per tal d’evitar que les dones continuessin morint a causa d’avortaments realitzats sense les condicions adients. Però el Ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón, en nom de l’actual Govern d’Espanya, la vol reformar en termes clarament restrictius i d’eliminació de drets en nom de defensar el dret a la vida.

Disbarats, improperis sense sentit, infàmies...

En aquest sentit, diferents personatges de la caverna mediàtica (algunes dones amb càrrecs de govern també) han deixat anar una sèrie d’improperis gratuïts i bestieses que no cal ni qualificar. La més gran fal•làcia de tot això és la hipocresia que amaguen, perquè les persones que tenen recursos continuaran recorrent a l’avortament com a aquella decisió amarga i extrema davant un fet que ningú més que a elles mateixes els pertany.

El nostre cos no és vostre

Senyors polítics i senyores polítiques de dretes, autoritats eclesiàstiques i demés ideòlegs conservadors: el nostre cos no és vostre, sinó de totes i cadascuna de les dones que, com a subjectes de dret, exigim poder decidir allò que afecta al propi cos per nosaltres mateixes, assistides – si cal i sense traves- per professionals sanitaris de centres públics per tal de garantir el nostre ple dret a la salut.

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Picture of Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

merce-otero-perfil

Vacances, mancances, recances i sempre esperances

OPINIÓ  No sé si espontàniament hagués escrit res sobre la situació que està vivint la...

Hi haurà visiò de gènere al Pla Nacional de Drets Humans?

No hay traducción disponible Susan E. Opler, defensora dels drets humans- Toromto. El govern vol...

Europa: Griselda pastor, Premio Ernest Udina a la Trajectòria Europeista 2018 / La Independent / Notícies Gènere

No hay traducción disponible L’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), coincidint amb el Dia...