Pel seu interés reproduïm aquest article, que ens ha fet arribar la Vocalia de Dones de l’Associació de Veins i Veines de l’Esquerra de l’Eixample, publicat originariament a Hebdo Tout est à nous!
Darrera l’enrenou mediàtic…
Des del matí de diumenge, la inculpació de Dominique Strauss-Kahn suscita un gran enrenou mediàtic en què, dissortadament, la víctima sembla oblidada. Per descomptat, hem de defensar sempre la presumpció d’innocència. Però ens agradaria que aquest principi s’apliqués de la mateixa manera a totes aquelles i tots aquells que són detinguts i condemnats abans d’haver estat jutjats, perquè no es tracta de persones riques ni famoses. Des d’aquest punt de vista, la compassió que s’estén al voltant de DSK resulta més que desproporcionada.
S’obliden dues coses : una de les característiques dels qui cometen actes de violència contra les dones és la d’aparèixer com « un senyor normal » i socialment integrat. Per això, davant d’aquest tipus de situacions, és freqüent sentir que « un home així no pot haver comès un acte semblant », mostrant una clara predisposició contra la paraula de la víctima. Lluitar contra aquests prejudicis constitueix una tasca permanent del moviment feminista.
L’altre aspecte és la combinació de dues relacions de dominació. Primer de tot, la vinculada a la dominació masculina, relació d’opressió transversal al conjunt de classes socials i esferes de la societat. Però també la dominació imposada per la gent influent, que gaudeix de poder econòmic, social i/o polític. Sovint, les dones que són víctimes de violències sorgides d’aquesta doble opressió callen i no denuncien els fets. El preu que haurien de pagar si gosessin fer-ho els resulta massa elevat.
Tot aquest circ mediàtic no ens farà oblidar que DSK, com a dirigent de l’FMI, participa en les polítiques liberals que defensen els interessos dels capitalistes contra els explotats i explotades. Cap d’una institució situada al nivell més alt del poder, era el candidat millor situat en la cursa a la investidura socialista. El PS el presenta com el campió de la regulació del sistema, aureolat per una excel·lent gestió de la crisi. En realitat, però, encarna la política que combatem i que, a tot Europa, fa pagar la crisi a la població, com ho veiem en el cas del poble grec o portuguès. Tanmateix, el cas DSK no modifica el programa del PS, acceptat pel conjunt dels seus candidats i candidates, però incompatible amb una política de ruptura que respongui a les necessitats de la majoria de la població.
Tot i que defensem el principi de presumpció d’innocència – un principi que, dissortadament, s’aplica segons una geometria variable -, la solidaritat de l’NPA s’adreça en primer lloc a totes aquelles que pateixen violacions i agressions sexuals, soviet a partir d’una condició d’explotades en el món del treball.
