No hay traducción disponible
Anna Freixas i Eulàlia Lledó han investigat des del feminisme i reivindiquen la vellesa tal com és…
Però segons les expertes cal anar molt més enllà, i començar a reivindicar la nostra longevitat com un triomf, i com una etapa de la vida per a viure millor.
L’edat és el primer que observem en les persones grans. I de manera inconscient i només per la seva aparença les discriminem. L’edatisme es refereix als estereotips (com pensem), els prejudicis (com ens sentim) i la discriminació (com actuem) cap a les persones en funció de la seva edat. I la lluita contra aquesta manera de pensar tan estesa i com tantes del passat la lideren les dones grans que, quan “compleixen anys” se senten invisibilitzades, i mai les consideren “interessants” com els seus homòlegs d’edat semblant.
Afortunadament, cada vegada més trobem referents de la saviesa que pot proporcionar complir anys. Margaret Atwood, Vivian Gornick o Annie Ernaux, continuen sent lídereses per dret propi, i amb la seva experiència, humor i sentit crític demostren que fer-se “major” pot ser molt positiu, i ha de ser acceptat amb naturalitat per l’entorn. Elles viuen la seva experiència sense complexos, reivindiquen una existència plena, sense posar-se limitacions per a divertir-se, estimar i expressar-se.
Complir anys amb dignitat: una qüestió política
L’edat –avui més que mai- a causa de l’envelliment progressiu de la nostra societat– hauria de ser una qüestió política de primer ordre, a fi de retornar a aquesta etapa tan important de la nostra vida valoració, dignitat i visibilitat. “Acceptem l’edat com un do”, afirma Anna Freixas, que acaba de publicar un llibre necessari, lúcid i divertit, Yo, vIeja. Anotaciones de supervivencia para seres libres (Capitán Swing), que parteix de reconèixer i valorar les noves possibilitats. No és la vellesa la que ens amenaça, són les nostres idees, les nostres conductes i sobretot la nostra disposició interior al conformisme i a l’obediència. “És urgent construir una vellesa afirmativa i confortable”. I per a això ella apel·la a la creativitat i a l’enginy, a una mirada positiva que reivindiqui el seu valor. Per ella ser “Orgullosament velles” és una interessant i il·luminadora provocació, que dona arguments per a fugir de l’autoexclusió, d’aquesta gastada excusa: “Jo ja estic major per a…, Hem de fer-nos visibles enfront d’aquesta empenta cap al no-res, i participar de la vida política, cultural, social i comunitària que ens envolta”.
La psicòloga i feminista Anna Freixas (Barcelona, 75 anys) s’ha proposat revisar el que entenem per ancianitat i anar al centre mateix de l’estigma, aquest que invisibilitza i anul·la a les dones quan tenen molts anys. “Enfront de la rebel·lió contra la vellesa que imposa una pressió constant i consumista per semblar jove, per tenyir-se, per aprimar, per vestir com “una barbie patètica”, Freixas defensa els cabells blancs, triar una talla més i assumir una nova realitat física lliure, serena, tranquil·la, encara que sense caure mai en la deixadesa. “Si decideixes ser una vella amb barba i bigoti procura que soni a llibertat, no a desídia”, i defensa que. “Determinats aspectes de deixadesa contribueixen a l’exclusió de les velles. Si ets jove i et deixes el pèl en l’aixella, és llibertat. Si ets major pot sonar a desídia i augmentar el rebuig cap a la vellesa”.
I no oblidem -argumenta Freixas, que estem parlant de drets humans, de llibertat, dignitat i justícia. Hem de poder mantenir “el control de la nostra vida fins a l’últim dia”. I afegeix: “Les dones velles hem estat pioneres a reivindicar i la nostra missió ara és ser pioneres en ser velles. Ho hem hagut d’inventar tot: el divorci, l’avortament, el matrimoni homosexual, la llei de violència. Hem hagut d’anomenar tantes coses que no tenien nom, i ara és moment de nomenar una vellesa còmoda i afirmativa”.
Ni avieta, ni anciana, ni cap d’aquestes apel·lacions beneites amb les quals solem denominar i ficar en el mateix saca a totes les dones grans, i que en la nostra societat ens consideren no competitives ni desitjables, “i això és fruit d’aquesta cultura patriarcal que ens veuen com a dones mentre tinguem la regla, una consideració patriarcal que ens valora només com a éssers estrictament reproductius”, lamenta Freixas”. Cal superar el “paternalisme” que ens envolta, l’amor adulador del nostre entorn familiar i el tracte de professionals sanitaris i d’altres camps. Segons Freixas hem de posar les coses en el seu lloc i “defensar la vellesa, així, amb totes les lletres, amb un argument impecable: “Tinc la sort de ser vella perquè no l’he palmat. Som velles, pioneres, veteranes, no cal buscar altres noms, ni aparentar una altra cosa”.
Ser lliures, i controlar les nostres vides
La discriminació cap a la vellesa afecta a tothom, però plana en les dones uns 20 anys abans que en els homes. Gairebé tots pensem, i per descomptat les dones també, i ho tenim entronitzat que: “La vellesa és lletja”, i ens col·loca en l’anomenada tercera edat, un eufemisme discriminador. I passant dels estereotips a llenguatge, cal preguntar-se perquè les paraules, la manera d’explicar les coses pot arribar a ser tan discriminatòria i degradant, sobretot, amb les dones grans.
Eulàlia Lledó, filòloga, feminista, i professora jubilada, que ara té 69 anys, i aporta diversos anys investigant i escrivint sobre aquest tema, es pregunta: per què es fuig de la paraula vellesa i se l’associa a una cosa denigrant per a la qual hi ha debuscar una altra denominació? “Les paraules, els eufemismes que suplanten paraules que ens sonen malament tenen una vida limitada perquè ràpidament absorbeixen la càrrega pejorativa del terme que substitueixen. El que molesta no és la paraula, és el concepte, és la vellesa. I cap paraula la pot amagar”. Això és el que comenta Lledó en el seu article: “Elogi de la Vellesa”, publicat en diversos llocs.
Per a ella referir-se a les dones grans, a les ancianes, amb la paraula «àvies»- encara que no ho siguin- és definir-les pel seu parentiu i obviar qualsevol altra característica pròpia. I aquesta no és una elecció trivial i innocent”. I per a il·lustrar aquest tema, va escriure un article. “Àvies i tòpics: dones i a sobre grans”, publicat en el seu bloc, i com molts altres, també a Huffington Post, i comenta sobre un fragment d’Ursula K. Le Guin, que parla de l’estranyesa que ocasiona la vellesa, i no per una qüestió de bellesa i lletjor. “Aquesta estranyesa i aïllament augmenta a causa de la constant menysvaloració amb què ens tractem, la presumpció que no sabràs què és un placebo o l’opinió generalitzada que la gent gran és retrògrada”.
Tant Lledó com Freixas, s’han dedicat a investigar la situació de les dones des del feminisme. I ambdues remarquen com viu la gent gran a les residències. Quan ingresses en un centre -inclús -sense ser una persona dependent – deixes de ser el que ets i el que has fet. Et quedes atrapada entre quatre parets, sense poder manifestar les teves opinions i necessitats afectives. En aquesta situació és normal que et trobes mal i et deprimeixis. “I la veritat és, comenta Lledó, que si és difícil dotar econòmicament a les residències perquè la vida sigui digna i no un trampolí cap a la mort, encara és més difícil trencar el tabú que la vellesa és pura misèria intel·lectual i sentimental”.
Dècada d’envelliment saludable: 2021-2030
L’etapa de la vellesa afecta per igual a homes i dones, però la boirina de la indiferència i desvaloració s’enceba més en les dones. Al final de la dècada 2030, el nombre de persones de més de 60 anys haurà crescut un 34%, de 1000 milions a 1400 milions. I elles seran majoria, perquè solen viure més que ells. En el 2017 les dones representaven el 54% de + de 60 anys i el 61 de més de 80. Cal tenir en compte que entre el 2021 i 2025 l’esperança de vida de dones al néixerserà 3 anys major que els homes, i a més les dones grans són en general méspobres, i per tant més vulnerables.
El passat 18 de març l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va presentar de manera telemàtica, el primer informe mundial sobre Edatisme, amb el títol: «Una conversa mundial sobre la discriminació per l’edat», es va parlar sobre com pensem, sentim i actuem amb relació en l’edat i el fet d’envellir, i es va destacar la importància d’abordar el que passa perquè afecta molta gent i aviat afectarà a tothom. La coalició d’organitzacions mundials formada per l’OMS, l’ONU i la UNFPA, van llançar una campanya mundial per a combatre la discriminació per edat. Amb el lema: “SI a l’envelliment NO a la discriminació per edat!”, que s’ha popularitzat per les xarxes.
Malgrat les bones intencions d’aquesta campanya de l’OMS els antecedents no són molt positius. I així ho subratlla Freixas en el seu llibre: “M’he quedat de pedra en llegir les 10 prioritats de salut que ha establert l’OMS per a la dècada 2020-2030, declarada com la primera dècada d’envelliment saludable. Ni una sola línia fa referència sobre les dones grans…” Aquest informe es va publicar a setembre 2019.
I a més, com podem veure en el vídeo de la campanya 2021, entre una majoria d’homes experts, només hi ha dues dones, Janett Barrat i Natalia Kamen, executives d’entitats internacionals, que tampoc anomenem a les dones, malgrat que en la seva participació estan convençudes que discriminació per edat es pot combatre, i superar. I si repassem l’Informe tampoc, hi ha menció especial en femení, encara que es menciona que “l’edatismes’encreua amb altres factors com sexisme i racisme”. I més tenint en compte que de les “Tres estratègies –que recomanen- perquè han demostrat la seva efectivitat, incidir en el tema del gènere ésfonamental. Si les vies de solució són: la política i la legislació, les intervencions educatives, i la promoció del contacte inter-generacional, on són les dones?. Qui ha mantingut i manté encara el sistema de cures? Promoure la qualitat de vida de les dones grans mereix una mica d’atenció diferencial.
Més informació
L‘Informe de la campanya en anglès, però també hi és en altres idiomes, com l’espanyol.
Aquest article es pot llegir en Castella a Ameco Press, i a 39 y más
Altres articles sobre A, Freixas
Dejarme ser vieja, orgullosamente vieja. EL PAIS
Amb el lema, “SI a l’envelliment NO a la discriminació per edat!” es reivindica l’experiència. Món Comunicació
Entrevista a A. Freixas sobre “Yo Vieja, a Publico”
*Eulàlia Lledó: Elogi de la vellesa
Sobre Condicions Materials
