No hay traducción disponible
La Iniciativa Legislativa Popular per una nova llei d’educació comença a caminar / Col·lectius de docents presenten una iniciativa per impulsar una nova llei d’educació a Catalunya que contempli la gratuïtat de totes les etapes educatives, la xarxa única de centres públics i la seva gestió més democràtica.
Una nova llei d’educació a Catalunya que vetlli per la gratuïtat dels estudis -des de l’escola bressol fins la universitat-, per la titularitat pública dels centres i per una gestió més democràtica. Aquests són els tres pilars de la Iniciativa Legislativa Popular que es presenta aquest dissabte en societat -en el marc del Fòrum Social de Catalunya-, i a través de la qual es pretén bastir una nova llei d’educació catalana i transformadora, segons els seus impulsors.
Aviat farà un any que la idea va sorgir i es va anar propagant entre diferents col·lectius de docents, que hi han anat treballant principalment des de l’assemblea groga fins a elaborar un primer borrador amb les bases de la proposta. Uns plantejaments de fons que seran irrenunciables, encara que el document encara no està tancat i se’n podran debatre els detalls dins la comissió promotora de la ILP, que s’obrirà a associacions i entitats.
En el que s’ha consensuat fins ara hi han participat col·lectius de mestres, sindicats, associacions d’estudiants, de famílies i d’altres entitats vinculades a l’educació. El procés de la ILP, un cop se n’hagi polit tot el redactat, serà passar per una validació jurídica i per una posterior recollida de 50.000 signatures. Amb aquestes firmes es podrà tramitar la iniciativa al Parlament de Catalunya, que després l’haurà de debatre, la podrà modificar i decidirà, per majoria, si aprovar-la o no.
Pública, gratuïta i democràtica Els tres pilars de la ILP, segons els seus impulsors, tenen la intenció de combatre els plantejaments del marc legislatiu vigent, conformat per la Llei d’Educació de Catalunya i per la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa -la denominada llei Wert-, que consideren que no garanteix una educació gratuïta, pública i democràtica.
En el cas de la gratuïtat, la proposta passa per garantir el dret a educació universal en totes les etapes, des de l’escola bressol fins la universitat, una situació que, segons denuncien els promotors, no s’ajusta actualment a la realitat, perquè l’accés a la primera etapa de l’educació infantil no està garantida per a moltes famílies -les places públiques són limitades-, així com l’accés a la universitat, que amb els augments de més d’un 66% del preu de la matrícula no està a l’abast dels estudiants amb més dificultats econòmiques.
També constarà a la ILP el blindatge d’una única xarxa de centres educatius públics, després d’una progressiva retirada de concerts a les escoles que en tinguin -en un procés que s’hauria de concretar-. Els impulsors consideren que els fons públics no haurien d’anar destinats a finançar escoles que estan gestionades per empreses privades, un sistema de llarga trajectòria a Catalunya que queda protegit per la LEC.
“El Servei d’Educació de Catalunya és constituït per una xarxa plural de centres educatius de titularitat pública i de titularitat privada”, consta a la norma. I pel que fa a recuperar la gestió democràtica dels centres, que els promotors consideren que la LEC i la LOMCE els l’ha arrabassada, la iniciativa legislativa aspira a que els directors siguin escollits pel claustre i sorgits d’aquest mateix organisme, amb projectes educatius discutits en el si de cada centre. Els impulsors s’oposen fermament al decret de plantilles, que dóna més marge als directors per a escollir els perfils de docents en la seva contractació, i aposten per un model que
aporti més estabilitat, tot i que encara està per concretar. Altres aspectes que la ILP també aspira a recollir són fixar el català com a llengua vehicular de l’ensenyament, finançar el sistema educatiu d’acord amb la seva importància i el traspàs de la titularitat de les escoles bressol des dels municipis cap a la Generalitat. En aquest punt, els impulsors consideren que així es garantirà més la igualtat, ja que l’existència o no d’escoles bressol i el seu preu de matrícula no dependrà, com ara passa en molts casos, de l’estat de les arques de cada Ajuntament.
