OPINIÓ
He llegit la noticia publicada al diari de la Vanguàrdia d’aquest dilluns, sobre l’acció violenta d’un alumne de segon d’ESO a l’IES Joan Fuster.
La primera reacció ha estat desconcertant. Costa de creure que uns fets com aquests passin a casa nostra. (Catalunya)
La segona reacció, asseguda serenament a casa i escoltant les declaracions de la Consellera Irene Rigau– Departamentd’Educació-, és de decepció.
Decepció perquè la Consellera apareix fent unes declaracions merament polítiques i sense propostes veritables per tal que el professorat puguemtreballar a les aules.
Finalment tot es redueix una orientació dirigida a tots els centres, per tal que demà,dimarts, es guardi un minut de silenci per aquests fets.
De cap manera podem pensar que amb un acte simbòlic com aquest significarà prendre consciencia de la violència en les seves maneres diverses d’expressió.
Des de les feministes antimilitaristes, (Dones x Dones), sabem que les violències tenen un substrat més profund. I aquí és on hem de continuar treballant plegades.
Si tot s’acaba reduint a una qüestió psicòtica, o de malalties diverses… es torna a pensar que la violència és un fet puntual i no estructural. És el mateix discurs que s’utilitza per justificar en moltes ocasions, les violències contra les dones. Això torna a ser un reduccionisme.
La violència actual és una expressió del cúmul de violències exercides pel sistema patriarcal i que s’expressen de diverses maneres i en diferents contexts i aquest d’avui és una d’elles.
No és suficient un minut de silenci, el que cal són mesures concretes. Algunes d’elles passen per treballar de manera seriosa i compromesa des de la Coeducació. Perquè és des d’aquesta altra manera d’educar-coeducar -que podem prevenir qualsevol indici de possibles agressions i futures expressions violentes. Però també ens cal recursos, suport i sobre tot, reconeixement de la nostra tasca Coeduacadora.
*Mestre Coeduacadora. Feminista antimilitarista
