Les noves formes d’explotació capitalista, amb l’augment de la feminització de la feina, i precarietat laboral, ha repercutit negativament i en concret, en la vida de les dones. També, i alhora, en tot un entramat de relacions socials, polítiques i culturals.
Barcelona, és un model del que suposen aquests canvis, que també s’han anat traslladant, donant-se igualment en altres grans ciutats turístiques de l’Estat Espanyol. A Barcelona conviuen dues ciutats diferents, una, la cosmopolita, amb una gran oferta cultural; museus, teatres, música, etc.
Blog Caritas
En l’altra, Barcelona, es troben les dones invisibles, dones de classe treballadora, les responsables de fer que funcioni tot l’entramat turístic, les que reben els salaris més baixos, ja que les seves ocupacions estan considerades com “categories elementals”.
Hi ha un “compromís del Govern del Regne d’Espanya amb la igualtat efectiva de dones i homes” pel qual “el dret a la igualtat de tracte ia la no discriminació, i el principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes es consagren a la nostra Constitució, en els articles 14 i 9.2, essencials per construir una societat justa, desenvolupada social i econòmicament, cohesionada i lliure, i que concreten la consideració de la igualtat com un valor superior del nostre ordenament jurídic “. No obstant això, les estadístiques mostren que aquesta “igualtat” davant la llei no vol dir igualtat davant la vida per a la majoria de dones, les treballadores, pobres, joves, tant natives com a immigrants.
“Hi ha un desafiament de treballadores precàries, immigrants, joves, desafien el model laboral del capitalisme espanyol configurat en els anys noranta. És el que Les Kellys, les cambreres d’hotel, autoorganitzades, diuen o pateixen com “externalitzacions” i que ha anat rebaixant les condicions laborals i precaritzant el treball i la vida de milions de persones “. Les Kellys exigeixen com a drets: sortir a l’hora establerta, ja que les “extres” no les paguen. També exigeixen, que se’ls considerin com a malaltia laboral, el mal de mans, canells, espatlles malucs, depressió. En aquesta exposició es volen reflectir totes aquestes experiències, y convida a entendre la relació entre l’increment de la feminització del treball i la precarietat laboral, que té el seu origen en el model laboral del capitalisme espanyol configurat en les dècades dels vuitanta i els noranta.
Foto: Amada Santos
El col·lectiu Les Kellys Barcelona, les cambreres d’hotel autoorganitzades, desafien aquest model laboral que diuen o pateixen com externalitzacions i que ha anat rebaixant les condicions laborals i precaritzant el treball i la vida de milions de persones.
L’exposició vol reflectir les seves experiències perquè el camp de batalla de la lluita de gènere és un terreny de la lluita de classes per recuperar i conquerir, des d’aquí, tant els drets perduts com encara per guanyar de totes les dones.
Romandrà fins 2018.10.07
Organiza: La Virreina
Lugar: Exposición en línea en la web de La Virreina.
Más información: barcelona.cat/lavirreina
Las Kellys: https://laskellys.wordpress.com/quienes-somos/
