Les noves formes d’explotació capitalista, amb l’augment de la feminització de la feina, i precarietat laboral, ha repercutit negativament i en concret, en la vida de les dones. També, i alhora, en tot un entramat de relacions socials, polítiques i culturals.
Barcelona és un model del que suposen aquests canvis, que també s’han anat traslladant, donant-se igualment en altres grans ciutats turístiques de l’Estat Espanyol. A Barcelona conviuen dues ciutats diferents, una, la cosmopolita, amb una gran oferta cultural; museus, teatres, música, etc.
En l’altra, Barcelona, s’hi troben les dones invisibles, dones de classe treballadora, les responsables de fer que funcioni tot l’entramat turístic, les que reben els salaris més baixos, ja que les seves ocupacions estan considerades com “categories elementals”.
Hi ha un “compromís del Govern del Regne d’Espanya amb la igualtat efectiva de dones i homes” pel qual “el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació, i el principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes es consagren en la Constitució, en els articles 14 i 9.2, essencials per construir una societat justa, desenvolupada social i econòmicament, cohesionada i lliure, i que concreten la consideració de la igualtat com un valor superior del nostre ordenament jurídic “. No obstant això, les estadístiques mostren que aquesta “igualtat” davant la llei no vol dir igualtat davant la vida per a la majoria de dones, les treballadores, pobres, joves, tant natives com a immigrants.
El col·lectiu Les Kellys Barcelona, les cambreres d’hotel autoorganitzades, desafien aquest model laboral que diuen o pateixen com externalitzacions i que ha anat rebaixant les condicions laborals i precaritzant el treball i la vida de milions de persones.
“Hi ha un desafiament de treballadores precàries, immigrants, joves, del model laboral del capitalisme espanyol configurat en els anys noranta. És el que Les Kellys, les cambreres d’hotel, autoorganitzades, diuen o pateixen com “externalitzacions” i que ha anat rebaixant les condicions laborals i precaritzant el treball i la vida de milions de persones “. Les Kellys exigeixen com a drets: sortir a l’hora establerta, ja que les “extres” no les paguen. També exigeixen, que se’ls considerin com a malaltia laboral, el mal de mans, canells, espatlles malucs, depressió. En aquesta exposició s’hi volen reflectir totes aquestes experiències, y convida a entendre la relació entre l’increment de la feminització del treball i la precarietat laboral, que té el seu origen en el model laboral del capitalisme espanyol configurat en les dècades dels vuitanta i els noranta.
L’exposició vol reflectir les seves experiències perquè el camp de batalla de la lluita de gènere és un terreny de la lluita de classes per recuperar i conquerir, des d’aquí, tant els drets perduts com encara per guanyar de totes les dones.
Romandrà oberta fins el 07.10.2018
Organiza: La Virreina barcelona.cat/lavirreina
Lugar: Exposició en línea al web de La Virreina.
Las Kellys
