Tània Verge i Mestre (Reus, Baix Camp, 1978) ha estat en aquest darrer mandat la primera consellera d’igualtat i feminismes d’un Govern de Catalunya. Després hi ha hagut eleccions europees. La Consellera en funcions és una persona molt propera i el seu activisme en diferents col·lectius feministes li han permès culminar una excel·lent carrera política.
Des de La Independent volem fer balanç del mandat amb la Consellera en funcions i conèixer les seves opinions en política catalana i europea en relació a la igualtat. Tània Verge va fer en la darrera sessió del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), un afectuós i actiu balanç per animar a totes les associacions que el conformen a no fer ni un pas enrere en polítiques feministes encara que els temps que vinguin siguin difícils.
Com veu vostè la pròxima legislatura europea de cara a les polítiques d’igualtat i feministes?
Tant a Europa com a Catalunya, el darrer cicle electoral ha portat un viratge a la dreta, amb més pes de l’extrema dreta i un conservadorisme creixent dels partits de la família socialista. Aquesta posició política no és aliena a la batalla cultural que l’extrema dreta està desplegant a nivell internacional amb un finançament important i especialment a través de les xarxes socials. És una batalla per l’hegemonia dels valors i les idees que les esquerres s’han de preparar per lliurar, perquè ens hi juguem uns drets que han costat molt d’aconseguir. I els feminismes són el moviment social amb més capacitat per articular i liderar les múltiples lluites compartides per seguir avançant en drets, per garantir les condicions materials de vida a tothom i per combatre l’extrema dreta.
Espera que el nou Govern català vagi més lluny en matèria d’igualtat i feminismes del que hi ha pogut anar vostè?
En el cas de les polítiques feministes, no ens podem permetre ni un pas enrere. En aquesta darrera legislatura s’han assolit unes fites per sota de les quals aquestes polítiques no haurien de transitar mai més al nostre país, ja sigui en el rang de l’estructura, en recursos econòmics, en transversalitat efectiva en el conjunt del Govern de Catalunya, en el treball conjunt amb les entitats o en presència en l’agenda política. Hem obert camí i hem portat les reivindicacions dels moviments socials a la principal institució del país. Aquest és un llegat a consolidar i a seguir ampliant per construir un país on pagui la pena viure.
Quin és el seu balanç de la feina feta des d’aquesta primera conselleria d’Igualtat i Feminismes en tants anys de democràcia?
Hem estat tres anys justos i aquest és un temps curt. El balanç que fem és positiu perquè hem avançat força però encara queda molt per fer. He tingut un equip que m’ha acompanyat de luxe. Continuarem a partir d’ara treballant des dels diversos llocs que ens marqui la ciutadania. La creació de la conselleria va ser va ser un triomf del moviment feminista, del moviment LGTBI, del moviment antiracista i de posar les polítiques d’igualtat, en plural, al centre de l’agenda política. I això passava perquè el Govern tingués una estructura de primer nivell que les impulsés i que les fes transversals a tota l’acció del Govern. Reafirmo que és una victòria col·lectiva d’aquests moviments socials en lluita pels drets humans però també de voluntats polítiques.
Què ha implicat a nivell pràctic que hi hagi una Conselleria que abans no hi era, després de quaranta anys de democràcia?
Amb una estructura de primer nivell hi ha hagut un increment del pressupost del 150% que hagués pogut ser de 190% si s’haguessin aprovat els pressupostos del 2024. Tenir un lloc a la taula del Govern ens ha permès fer polítiques feministes des de tots els departaments. Fer transversalitat en tot el Govern com no havia passat fins ara.
I que totes aquestes polítiques siguin drets de les dones, lluita contra la violència masclista, polítiques LGTBI, igualtat de tracte i no discriminació, migracions, anti-racisme i directrius que ens han permès fer polítiques interseccionals que no s’havien fet fins ara. És un abans i un després en els recursos destinats pel Departament sobre tot a nivell local amb la transferència que fem als municipis que permet fer polítiques feministes des de tot el Govern.
Posi´ns exemples concrets Consellera?
Tres anys, com he dit, és un temps just, però quan vam entrar ni a la Catalunya Central, ni a les Terres de l’Ebre, ni a l’Alt Pirineu i l’Aran, ni a Ponent hi havia disponible l’avortament quirúrgic. Ara ja hi és. També l’ampliació de l’anticoncepció de llarga durada fins als trenta anys és una mesura de la conselleria.
També a les dones que estiguin en situació de violència masclista o socioeconòmica, se’ls garanteix.
I s’ha produït una ampliació de drets en el cas de l’equitat menstrual amb la distribució gratuïta de productes menstruals reutilitzables. Hem introduït en l’àmbit de l’administració de la Generalitat, que és la nostra competència, el permís del dol gestacional que només existeix a Nova Zelanda i a Catalunya- quan perds un fill a l’inici de l’embaràs- tens tres dies per persona i acompanyant per passar el dol-. També hem instaurat flexibilitat horària per a la menstruació i climateri amb afectació a la salut. Això no existeix a cap altre país del món. I hem tingut una posició molt proactiva davant els grups anti-drets que estan amenaçant els drets sexuals i reproductius de les dones.
Quins passos ha fet el Govern en eradicar les violències masclistes?
En aquest punt hem triplicat el pressupost la qual cosa vol dir que hem pogut fer una millor reparació, ampliant les professionals dels serveis i millorant les seves condicions laborals. També que els serveis atenguin millor les necessitats de les dones apostant com mai per les polítiques de prevenció perquè si volem eradicar les violències masclistes s’ha d’anar a la seva arrel.
Hem fet també el primer Pla Nacional de Prevenció de Violències masclistes de Catalunya perquè no existia. Hi havia iniciatives fragmentades. No hi havia un full de ruta de país. L’hem dotat d’un pressupost de 43 milions d’euros. Les dones també han estat molt importants en l’acció de Govern i, per això, hem creat una xarxa de professionals perquè tinguin cura de la canalla, o bé com es coneix popularment una xarxa de canguratge. Aquest servei allibera anualment uns 35 milions d’hores de feina a les dones, les xifres són dels anys 2021-2023. També en l’àmbit de les polítiques LGTBI es cobreix tot el territori amb serveis de prevenció integral davant la LGTBI-fòbia cap a aquestes persones, amb assessorament psicològic i assessorament jurídic gratuït i també, hem fet polítiques antiracistes.
Podem treure com a conclusió és que això són passos endavant?
Malgrat totes aquestes accions positives n’hi ha que encara segueixen generant resistència. En tots els col·lectius, sobre tot de l’administració intentem que els grups que han estat històricament infra-representats arribin a la paritat. Ens hem atrevit amb els cossos de seguretat i d’emergències, amb els agents rurals i també amb els Mossos d’Esquadra. En l’àmbit de l’esport hem multiplicat per deu els ajuts a l’esport femení. També en l’àmbit de la cultura hi ha hagut un increment de pressupost per projectes liderats per dones, hem acabat amb les escoles que segreguen per gènere i hem procurat que cap dona que treballi als serveis públics pateixi l’impacte de les retallades.
Hem passat unes eleccions europees. Li hagués agradat formar part de les llistes a l’Eurocambra?
Per a mi la Unió Europea és la institució que reflexa el nostre entorn de valors polítics, socials, culturals i econòmics. Personalment estic contenta d’haver anat a les llistes del Parlament de Catalunya i haver sortit diputada electa. En la mesura que pugui ajudaré a defensar les polítiques fetes fins ara perquè no hi hagi cap pas enrere. A vegades tenim el miratge que Europa és la gran garantia de drets però de facto no ho és. Des de Brussel·les s’ha de treballar pels drets de les dones, les persones LGTBI i les dones migrades que en aquest sentit s’hagués pogut fer molt més. L’eurodiputada Diana Riba* ha estat una de les ponents de la directiva europea que posa en el centre de la violència de gènere a la víctima. Des del Parlament Europeu han fet una feina molt important i treballarà, com ha fet tota aquesta legislatura, perquè les dones ocupin cada vegada més càrrecs i ho facin amb més responsabilitats. Segur que en una Europa en plena ofensiva reaccionaria el seu grup vigilarà que no es produeixi ni un pas enrere en igualtat i drets humans, es a dir en els drets de les dones. Europa no s’ha atrevit a anar més lluny en el reconeixement de les diverses formes de violència masclista. Amb el creixement de l’extrema dreta alguns d’aquests drets humans poden estar en risc.
(*Diana Riba ha estat escollida recentment presidenta de l’Aliança Lliure Europea/Verds)
Vostè és Consellera d’Igualtat i feminismes, en funcions. Quan va presentar el pressupost pensava que la legislatura anterior acabaria d’una forma tant abrupta?
Crec que ningú tenia aquesta expectativa perquè eren uns pressupostos molt bons, eren els més socials que mai havia tingut Catalunya. Comptaven amb 2.400 milions d’augment destinats a polítiques de salut, d’educació, d’habitatge i serveis socials, entre d’altres.
El nostre Departament creixia en 15 milions. Així que no s’entén que per pur electoralisme hi hagi partits que hagin aturat uns pressupostos que tenien un gran impacte en la vida de la ciutadania.
Què els diria als Comuns per aquella acció política?
Jo crec que ells mateixos van mostrar les seves pròpies contradiccions polítiques amb la jugada electoralista que van fer. Els pressupostos que presentàvem no tenien un sol euro pel Hard Rock i ells ho van presentar com si aquest fos el motiu central per no votar-los. Van impedir que la ciutadania pogués gaudir de 2.400 milions d’euros més per polítiques socials.
En les darreres eleccions europees l’extrema dreta treu el cap amb força. Com pot la ciutadania aturar aquest moviment?
Els drets sempre es garanteixen de manera localitzada. És a dir que la mobilització i l’organització per la garantia dels drets ha de ser en les polítiques públiques. Així tindrem una Europa amb consciència col·lectiva del model polític que volem. I perquè hi hagi més drets ens cal aquesta consciència col·lectiva en cadascun dels llocs on es defensen els drets. I alhora hem d’exigir a les institucions que garanteixin que amb aquests no es facin passos endarrere.
Vostè durant tota la legislatura ha tingut el suport de la majoria d’organitzacions feministes. Ha sentit el seu escalf?
Sí, l’hem tingut tant en l’àmbit de les violències masclistes, com també en el dels drets sexuals i reproductius així com en tants d’altres. Per exemple en introduir la coeducació en totes les etapes educatives. Ens hem esforçat en trencar el pacte social contra les persones que viuen l’estigma del VIH, les entitats LGTBI o els col·lectius antiracistes. Ho hem fet buscant aliances amb quants més actors millor. Entenem que les polítiques feministes han de tenir una agenda clara però els moviments socials sempre aniran per davant. També hem tingut clar que havíem de portar la veu dels moviments a la institució i, per a mi, ha estat un honor. I seguirem treballant en aquest sentit.
Amb governs de dretes es podria donar aquesta situació a la que el govern d’ERC aspira?
Clarament el moviment feminista té moltes coincidències amb governs amb posicions ideològiques d’esquerres. Hi va haver un precedent que va ser quan l’Institut Català de les Dones va ser liderat per Marta Selva que també provenia del feminisme. I hi havia un equip molt potent. Les polítiques d’igualtat les ha de portar gent que tingui experiència en aquests àmbits.
Per dir-te que en cap dels Ministeris d’Igualtat hi ha hagut professionals que haguessin treballat amb polítiques feministes. A la Unió Europea només hi ha quatre estats que tinguin un Departament o ministeri propi de polítiques d’igualtat i feministes. I només en una de les Autonomies espanyoles hi ha Conselleria d’Igualtat. He de dir-te que estic molt contenta del canvi polític que es va produir a Polònia que havia estat governada per l’extrema dreta, i que ara hi hagi un nou govern encapçalat per un nou govern liberal i europeista que ja hi tenen un ministeri d’igualtat amb una ministra que ve dels moviments socials.
En el cas de la prevenció quins han estat els avenços de la seva conselleria?
N’hi ha hagut diversos. Un d’ells és el desplegament de la Xarxa Lila de país perquè hi hagi comerços, centres cívics, centres culturals, transport públic i espais esportius implicats en la prevenció de les violències masclistes.
Des de la Conselleria s’ha desplegat una campanya important per ajudar a les persones que no es poden pagar els productes menstruals. La campanya “La meva regla, les meves regles” és pionera. Quin retorn n’ha fet la ciutadania?
Fins ara ja prop de 400.000 dones ja tenen el seu producte menstrual reutilitzable gràcies a la campanya. Tres mesos després de la posada en marxa d’aquesta campanya impulsada pel departament d’Igualtat i Feminismes es continuen dispensant prop de 1.200 productes menstruals reutilitzables cada dia arreu de Catalunya i s’han superat les 650.000 descàrregues de codis QR a l’app de la Meva Salut.
Tots aquests productes els subministren petites i mitjanes empreses catalanes amb l’objectiu de fomentar el teixit industrial català amb productes de km0. Fins ara hem constatat que les calces menstruals són el producte que ha tingut més èxit. Aquest producte només ha estat superat per la copa en la franja dels 20 als 29 anys. Hem arribat a tots els racons del país garantint l’equitat territorial.
Hem volgut trencar el silenci que hi ha socialment en el fet de tenir la menstruació que és una cosa natural. El 23% de les dones no es poden pagar els productes menstruals i un 44% estan triant altres alternatives que potser no són la seva primera preferència. Quan no te’ls pots comprar hi ha altres opcions que poden tenir efectes importants en la salut, siguin paper higiènic, draps, tovalloles, més també allò que et limita pel que deixes de fer. Deixes potser d’anar a treballar, d’anar a l’escola, de sortir amb les amigues, de fer altres accions o activitats d’oci. Hi ha molts tabús i desinformació al voltant de la menstruació. Treballem també per explicar què és l’endometriosi. És per aquest motiu que vam apostar perquè fos una política de caràcter universal. També ho fem amb òptica transinclusiva, cobrint els homes trans i les persones no binàries que menstruen. La pobresa menstrual és una manifestació de la feminització de la pobresa, claríssimament.
S’està constituint el nou govern. Si li demanessin, des de qualsevol càrrec, que vostè ajudi amb l’experiència acumulada d’aquests anys, hi estaria d’acord?
Ja sé que això és difícil. Però com li he dit unes i uns hem d’aprendre de l’experiència dels que ja la tenen. I des del Departament sempre hem volgut que tothom fos conscient que l’agenda feminista ha d’estar al centre d’un govern de progrés. Si m’ho demanen es clar que em posaria a disposició del País per trobar el compromís feminista en la col·laboració de tots els actors públics i de la societat civil, com he fet sempre.
Tan de bo que hi pugui haver més aliances feministes entre partits i entre diferents espais. Nosaltres estarem molt vigilants davant de qualsevol pas enrere. Ens toca per responsabilitat. Les aliances feministes hi han de ser sempre. Hi poden haver diferències ideològiques però les necessitem en tots els espais.
Perquè creu que malgrat tota aquesta feina feta, encara hi ha molts nois joves que creuen que s’ha anat massa lluny en el feminisme?
Perquè com demostren l’estadística, algunes recerques i bastants documentals fa molt de temps que l’extrema dreta inverteix en discursos anti-drets a les xarxes socials. També ho fan les grans fortunes dels grans grups fonamentalistes religiosos. Ho fan gairebé sense que es noti. La Unió Europea vol regular la intel·ligència artificial però no ho fa amb les fake news, els discursos d’odi que campen lliurement per les xarxes i després legitimen les agressions i discriminacions. I al final debiliten les bases de la democràcia i generen desafecció entre els joves. En canvi que hi ha més nois feministes ara que abans.
Ha estat plantejada de forma diferent la socialització de les nenes que la dels nens?
Les famílies i la societat han fet un gran esforç en la socialització de les nenes, trencant estereotips i buscant referents de persones importants a la seva vida. En canvi en la socialització dels nens els ha faltat, no tenir referents que expliquin l’impacte del patriarcat en els homes. S’ha de fer un gran treball encara a les escoles amb la coeducació. També en els mitjans de comunicació perquè la generació de referents és multifactorial. Però crec que és important no assenyalar cap generació perquè una generació jove no pot ser responsable de la societat que s’ha trobat.
Són les generacions anteriors les que han de treballar perquè aquests avenços que està fent l’extrema dreta no es consolidin.
En quaranta anys almenys hi ha hagut una consellera de feminismes però no n’hi ha hagut cap de noves masculinitats. I això és responsabilitat de tots perquè aprenem de molts espais i ens socialitzem en família, escola, mitjans de comunicació i grups d’iguals. Aquest canvi cultural o aquest acompanyament amb valors feministes i progressistes s’ha de donar a tots els espais. És important que aquesta transformació social és produeixi sense que passin 40 anys més. I he de dir que ERC ho portàvem al programa electoral com a proposta.
Que li semblen les polítiques de Nacions Unides en relació a la Igualtat i feminismes?
Gràcies a això avancem. Nosaltres creiem que fem un bon treball amb altres governs i entitats intermedies. A Europa col·laborem amb entitats de molts estats. La nostra manera de ser més independents i no dependre tant de l’estructura autonòmica espanyola. Això em va portar a dir en una reunió a Nacions Unides que no té molt de sentit que les organitzacions internacionals o transnacionals pactin agendes feministes, és a dir temes referents als drets de les dones i des del Govern central no tinguin en compte a la feina que es fa d’alguns governs com el nostre que situa a les dones en el centre dels serveis públics.
Amb Moncloa tenen problemes per coordinar l’agenda feminista?
Les organitzacions transnacionals són clubs d’estats. Això fa difícil fer el seguiment de les agendes i més encara que hi hagi una agenda feminista regional.
Amb Moncloa ens costa molt que ens escoltin, com passa en tots els àmbits sectorials. Sovint hi ha una concepció centralitzada de les polítiques i s’ha de batallar per la no invasió competencial. Això ho hem hagut de fer també amb el Ministeri d’Igualtat.
A la campanya de les generals, el Secretari General i President de Govern va dir que tenia amics entre els 40 i 50 que estaven incòmodes amb el feminisme. Ens va enviar un senyal de rebaixar la projecció pública i la contundència del missatge de les polítiques feministes. Quan la ministra Irene Montero deia que amb la Llei del Sí és Si per primera vegada hi hauria assessorament jurídic gratuït, psicòleg etc. Però Catalunya feia temps que tenia aquests serveis a la disposició de les dones sense denúncia prèvia. Fa poc vam tenir la visita del Grup d’Experts del Consell d’Europa que controlen l’aplicació del Conveni d’Istambul.
Aquí tenim la Llei del 2008 que després es va modificar el 2020 que reconeix tot forma i àmbits de violència masclista. I reconeix la violència institucional com no ho fa encara la Llei estatal.
Què li tocaria al pròxim govern per continuar obrint la mirada del feminisme sobre la societat?
Seguir fent créixer els pressupostos de les polítiques d’igualtat. Al final les prioritats polítiques s’haurien de posar sobre la taula els recursos per donar continuïtat i desplegar les que ja han estat iniciades.
Fotografies de Francesc Ferré @francescferre i Lisi Andrés
Col·laboren en l’edició de l’entrevista: Lisi Andrés i Tona Gusi
