Eren els anys noranta que la meva germana Tere Nogué, que és missionera i llavors era a l’Índia, em
va enviar una fotografia que havia fet una companya seva, on hi desfilaven un grup de dones vestides amb el seu sari, naturalment. Elles també havien commemorat el vuit de març, Dia de les Dones, com l’estem commemorant nosaltres aquí.
Certament, la realitat de les dones a l’Índia és molt greu. La Tere ens explicava com les noces es concertaven entre les famílies, i les noies (gairebé nenes) eren objecte de transacció comercial i entraven a formar part de la família del marit com a mà d’obra de servei i cura de la nova família.
El fons de la qüestió és perquè hi domina una mentalitat patriarcal on fins i tot s’avorten els fetus femenins perquè es prefereix tenir fills masculins, doncs ells són els que mantindran els seus pares quan siguin grans, rebran una dot i no passaran el risc de tacar l’honor de la família. Amb aquesta mentalitat de superioritat del mascle s’obre una esquerda per als maltractaments.
Segons un informe de la UNICEF fet a adolescents, aquests troben justificat que un marit pegui a la seva dona. Però aquesta situació no ha de ser sempre inamovible. Aquelles dones de la foto ja sortien al carrer fa trenta anys, i ara són moltes més les que conjuntament amb els homes han sortit al carrer indignats per la mort de la jove estudiant violada i torturada per sis homes a mitjan de desembre. Les autoritats no volien donar a conèixer el nom d’aquesta jove per l’estigma cultural que hi ha. Però aquesta estudiant de fisioteràpia a Nova Delhi, que tenia 23 anys, simplement va pujar a un autobús i sis homes la varen tancar i violar durant hores, fins i tot estripant-la amb una barra de metall, llençantla després nua al carrer. La policia afirma que la noia es va recuperar el suficient com per fer, des del llit de l’Hospital, una declaració davant un magistrat, encara que després va morir a conseqüència d’una intervenció que se li va haver de fer per eliminar una infecció en el seu abdomen, segons afirmen els metges.
A l’Índia hi ha una nova generació de dones que treballen, que volen trobar la seva pròpia parella (i no casar-se amb el candidat que triïn els seus pares) o que volen vestir-se de manera menys tradicional i sortir soles al carrer. “Alguns homes podrien ressentir-se pel fet que les dones tinguin cada vegada més poder i siguin més independents”, diu la directora d’Ekrata, una ONG per a la igualtat de les dones. Justament un dels violadors d’Amantar va confessar a la policia que ho va fer per “donar-li una lliçó”…
L’ambaixador de l’Índia a Singapur va dir que els seus parents, que viuen a Nova Delhi, havien demanat la privacitat. Amb tot, els manifestants indis l’anomenen Damini, que significa “llampec” en hindi. Damini també és una pel•lícula de Bollywood, de 1993, on la protagonista es baralla per una treballadora de la llar víctima d’una agressió sexual.
Les mobilitzacions que encara duren a tot el país han compromès el govern a aprovar una llei contra les violacions, una llei que la gent vol que porti el nom d’Amantar, la jove estudiant que ha aixecat la ira d’una Índia adormida i que ha dit prou a què el 90% dels delictes violents ho siguin contra les dones, doncs és un país on les tradicions religioses i el sistema de castes mantenen la majoria de les dones sota un sistema d’opressió que es remunta a l’edat mitjana.
A les mobilitzacions de l’Índia han seguit les de Pakistan, Bangladesh i Nepal. A Pakistan, l’1 de gener la gent va sortir als carrers d’Islamabad per encendre espelmes per la dona violada a Nova Delhi. A Bangladesh, inspirats per les protestes a l’Índia, els manifestants varen formar una cadena humana per protestar per la violació en grup d’una menor que va estar segrestada quatre dies i que després va ser abandonada a les vies del tren. I a Katmandú, la capital del Nepal, centenars de persones s’han manifestat durant dies tot demanant justícia per una dona de 21 anys que va ser segrestada per un oficial d’immigració i violada per un policia a l’aeroport de la ciutat.
Potser estem assistint a una altra primavera, la del despertar de les dones dels països orientals que no estan disposades a continuar admetent la violència contra les dones com un fet natural intrínsec a les societats. Tant de bo.
