Pot la lluita per la democràcia separar-se de la lluita pels drets de les dones?
El 17 de febrer, més de seixanta organitzacions de dones egípcies van reclamar que el camí cap a un nou sistema apostés per un model democràtic. Un model que lliurés el protagonisme al poble, a tot el poble, no a la meitat. Durant les últimes setmanes als carrers egipcis s’han concentrat dones i homes reclamant un nou sistema. Aixecant-se contra el règim autocràtic de Mubarak que emparat per la comunitat internacional, va campar a plaer durant trenta anys.
Mubarak ha caigut. La ciutadania europea ha observat amb admiració com un poble és capaç d’acabar amb l’absolutisme d’un sistema despòtic. La pregunta és serà possible bandejar amb el nepotisme, també al patriarcat? L’experiència ens ha ensenyat que si bandejar el primer no és tasca fàcil, quan s’emprenen ambdues tasques, la segona es posposa. Però el camí cap a la democràcia no pot transitar sense dones, sense la meitat de la població. Estem davant un moment de canvi, un procés en el qual tot és possible Serà possible que la democràcia camini amb les dones? És possible una democràcia sense dones? Ho és?
És un moment esperançador en el qual s’està construint un nou model de societat. Ara existeix una oportunitat inèdita per remodelar en profunditat el sistema polític i l’ordre social. Ara és possible. No obstant això, de la composició del Comitè constitucional (composat només per homes) podria deduir-se que -novament- la participació de les dones i els seus drets poguessin ser posposats. Si això es materialitza, si això és el canvi, suposarà un error històric difícilment justificable i, el que és pitjor, difícilment superable.
Per això les organitzacions sotasignants expressen la seva admiració per les dones egípcies, i abans que aquestes per les dones tunisianes, que a través de la seva lluita, coratge i perseverança han enderrocat, al costat dels seus companys, els règims autocràtics i corruptes de Ben Ali i Mubarak. Ens solidaritzem amb les famílies de les víctimes de la repressió policial durant aquestes revolucions populars, i seguim amb entusiasme i respecte les mobilitzacions en marxa en els altres països de la regió.
I demanem als governs provisionals que afavoreixin les modificacions legals necessàries perquè el procés no deixi al marge les dones ni els seus drets. Perquè com va dir la feminista egípcia Nawal Al Sadaawi en una entrevista uns dies després del derrocament de Mubarak: sense dones no és democràcia. Els moviments feministes tunisians i egipcis demanen que la igualtat de gènere es reculli en les comissions de transició, les institucions, i les noves constitucions que es vagin elaborant.
Ens fem ressò d’aquestes demandes, i recordem les paraules de Clara Campoamor al Parlament: “No cometeu un error històric que no tindreu mai bastant temps per plorar en deixar al marge de la República a la dona… que està anhelant, aplicant-se a si mateixa la frase d’Humboldt, que l’única manera de madurar en l’exercici de la llibertat i de fer-la accessible a tots, és caminar dins d’ella”.
Signen:
1- ACSURAS (ACSUR-LAS SEGOVIAS) – Estat espanyol
2- Forum de Política feminista – Estat espanyol
3- Las Dignas – El Salvador
4- CEM-H – Honduras
5- Articulación Feminista de Redes Locales de Intibucá y la Esperanza – Honduras
6- CDM – Honduras
7-UNAMG, Guatemala
8- AD.XIDPIC.CAT-XIPVG – Catalunya
