El posicionament programàtic de Ciutadans a favor de la legalització de la prostitució, emfatitzat per Albert Rivera vantant els beneficis fiscals que n’obtindria l’Estat, planteja el debat en uns termes que ningú podrà defugir. El pas endavant de C’s, una força política propulsada des de les elits econòmiques per reconfigurar l’espai de la dreta, és d’allò més significatiu. Demostra, en primer lloc, que les indústries del sexe volen fer un salt endavant en l’expansió dels seus negocis, basats en l’explotació de milers de dones, obtenint que la mercantilizació dels seus cossos sigui reconeguda com una activitat legítima.
Albert Rivera promou els interessos de la indústria de la prostitució i proposa que l’Estat mateix esdevingui el primer proxeneta del país. Només és el primer pas d’una campanya que coneixerà molts episodis. Les xifres de possible recaptació d’impostos que anuncia Rivera (6.000 milions d’euros), exagerades o no, mostren que hi ha poderosos interessos en joc. I escàndols recents, com el de la BPA, ens recorden l’òsmosi permanent entre el crim organitzat i els centres financers.
Per bé que tots els partits de l’arc parlamentari hagin rebutjat la proposta de C’s, la majoria de respostes han estat insuficients. No serà possible continuar massa temps amb l’actual indefinició: la prostitució no està prohibida ni legalitzada; senzillament, “està”. Tard o d’hora, haurem de triar entre els dos grans models d’abordatge de la prostitució en què es debat Europa. O bé el “model nòrdic”, que considera la prostitució com una violència de gènere i que, alhora que dóna empara a les dones, persegueix proxenetes i castiga “clients”. O bé el model neoliberal alemany. Amb la legalització, la demanda ha explotat – i, amb ella, el tràfic i l’activitat de les màfies per satisfer les exigències d’aquest mercat. Alemanya s’ha convertit en el gran bordell d’Europa i explota centenars de milers de dones, procedents dels països més empobrits.
El desenvolupament del negoci proxeneta a casa nostra – amb complexos de bordells com el de la Jonquera o el “turisme sexual” que acompanya les fires i congressos de Barcelona – demostra que el model alemany està trucant a la porta. C’s se’n fa l’abanderat. La batalla està entaulada i no tindrà marxa enrere. Mantenir l’actual statu quo esdevindrà impossible. Aquest és el dilema: o bé avancem, com a Suècia, cap una legislació abolicionista feminista (allí l’anomenen “la pau de les dones”)… o bé els proxenetes i els beneficiaris de la prostitució intensificaran la seva guerra. Contra les dones. Contra la igualtat. Contra la societat democràtica.
Sabran estar les esquerres, el feminisme militant i les forces progressistes a l’alçada del repte plantejat?
https://acciofeminista26n.wordpress.com/2015/04/13/una-absencia-remarcable-en-el-projecte-de-llei-digualtat-entre-dones-i-homes-de-catalunya-la-prostitucio/
https://acciofeminista26n.wordpress.com/2015/01/06/1864/
https://acciofeminista26n.wordpress.com/2015/04/13/sobreviure-a-la-prostitucio/
“Qui no es mou, no és conscient de les seves cadenes” Rosa Luxemburg
