El passat dissabte, 22 de març, es va signar a Barcelona l’Acord Nacional d’Acció Exterior (ANAE), un document fruit d’una iniciativa pionera, impulsada des de la societat civil, per tal que l’acció exterior catalana sigui participativa i compromesa socialment, nacionalment i internacionalment.
L’Acord va ser signat per 120 entitats, 3 sindicats i 4 Grups Parlamentaris que representen 2/3 del Parlament de Catalunya.
L’ANAE -que es va iniciar el desembre de 2012, impulsat des de la Taula per l’Acció Exterior- ha estat un procés de debat, redacció i participació sorgit d’organitzacions i entitats molt diverses que han estat treballant activament en diferents xarxes internacionals sobre pau, drets humans, cooperació, sindicats, joventut, universitats, col·legis professionals, llengua, cultura… per assolir una presència internacionalment activa en les xarxes europees i internacionals, en els moviments socials més dinàmics, en les institucions i xarxes universitàries i en tota mena d’espais formals i informals d’arreu del món.
Així, molt sovint, aquestes persones representants de l’anomenada diplomàcia ciutadana han exercit lesfuncions de representació de Catalunya i han establert relacions profitoses en tots els àmbits esmentats.
El document consta d’un preàmbul i deu àmbits d’acció: Identitat i cultura; Economia; L’Europa social; Representació institucional exterior; Cooperació internacional al desenvolupament; Pau, seguretat i defensa; Socioambiental; Migracions i protecció internacional; Polítiques de dones: Governança democràtica per l’equitat; Coneixement, ciència i tecnologia.
Participació i visualització de les Dones
Diverses dones de Ca la Dona, de la Xarxa Feminista o del Lobby de Dones, representades en el Consell Nacional de Dones de Catalunya, han participat en l’elaboració de l’eix 9 sobre Polítiques de dones: Governança democràtica per l’equitat.
Un eix que posa en valor l’important paper que han tingut les dones catalanes al llarg de la història, que va quedar truncat amb l’inici de la llarga nit del franquisme, i que va començar a recuperar-se amb la celebració, l’any 1976, de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona.
Des d’aquest àmbit es demana que Catalunya, en les seves relacions internacionals, ha de vetllar perquè s’insti els governs a promoure els drets de les dones.
Estructuració d’apartats de l’Eix de les Dones
Reconèixer i donar valors als sabers i als coneixements de les dones; Igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació, al treball, a l’economia, al poder; i aconseguir una societat més equilibrada, justa i equitativa entre dones i homes.
Polítiques públiques i pressupostos per a l’equitat de gènere
Promoure l’equitat efectiva en les polítiques públiques i anàlisi dels pressupostos amb perspectiva de gènere per a reduir les desigualtats existents.
Treballs, temps i cura de les persones
Igualtat d’oportunitats en la promoció i accés a professions i activitats, salaris i condicions laborals; Impulsar polítiques de temps que contemplin el del treball remunerat, el de cura i el de realització personal; Coresponsabilitat en les tasques de cura de les persones i el treball domèstic; i anàlisi crítica de la realitat de la globalització del treball de cura.
Drets sexuals i reproductius i salut
Dret al propi cos; Promoure la formació afectivosexual d’infants i adolescents; Tenir en compte les diferències entre dones i homes en temes relacionats a la salut; i establir mesures específiques perquè les dones grans tinguin una vellesa digna.
Eradicació de la violència masclista
Eradicar els estereotips de gènere que possibiliten exercir violència contra les dones (en l’àmbit cultural, educatiu, dels mitjans de comunicació…)
