Dijous 28 març 2024

Dijous 28 març 2024

logo XIII E.I. de GyC

Compartir

Entrevistes sobre el “XIII Encuentro Iberoamericano de Comunicación y Género”

 

 

La Independent va fer diverses entrevistes durant la Trobada. En aquesta edició publiquem les quatre darreras realitzades a: Jorge Sánchez Armas “Jorge”, Araceli Rodríguez Malagón, Glady Egües Cantero i István Ojeda Bello. 

L’ “Encuentro Iberoamericano de Comunicación y Género”  se celebrà a l’Havana (Cuba) del 31 d’octubre al 2 novembre 2019.  

Jorge Baixa

Jorge Sáncez Armas, humorista “Jorge”

1.- Quines conclusions ha tret de la seva participació en el XIII Encuentro Iberoamericano sobre Comunicación y Género ?

He de dir que per a mi ha estat genial. S’ha posat de manifest que la perspectiva de gènere en els mitjans de comunicació cubans cada vegada és més generalitzada. M’ha agradat molt veure que els i les col·legues que han vingut d’Amèrica Llatina i Europa estan reforçant aquesta nova visió del periodisme.

Crec que aquí es nota el treball que va fer l’admirada Isabel Moya Richard i tot el seu equip que va ser molt gran durant aquests darrers vint anys. Ella tenia una cosa molt bona que potser no s’ha dit prou aquests dies: que era molt important introduir aquesta visió de gènere entre els joves de tots els sectors de la societat i, sobre tot, els estudiants de periodisme. No podem deixar els joves a banda. Aquests dies aquí a La Habana en aquest esdeveniment ens ha demostrat que la Isabel ha estat tot el temps amb nosaltres en aquesta sala del l’Hotel Nacional de Cuba. Les tècniques que ha impartit arreu la bona amiga Isabelita per reinventar el periodisme amb visió de gènere han estat molt eficaces.

Totes les ponències han estat molt educatives. Hi ha aspectes que sorgeixen d’aquí de Cuba que s’haurien de divulgar arreu. El tema de l’educació digital a les escoles ens l’hauríem de prendre molt seriosament aquí a Cuba. Els menuts i les menudes no neixen ni feministes, ni masclistes, ni patriarcals som nosaltres que els orientem d’una manera o d’una altra. Per això sempre dic que el millor seria ajudar-los a ser persones pensant des del feminisme que es la ideologia que marca l’equitat de gènere.

 

PHOTO-2019-12-03-05-23-49

 

PHOTO-2019-12-03-05-24-26

 

2.- Perquè t’has dedicat a l’humor i hi has volgut afegir aquesta mirada feminista?

L’humor té molts riscos i gairebé sempre treballa des de la burla, des de la sorna. Fer un humor transversal de gènere és molt arriscat però molt necessari. He vist algunes dones que ja han descartat d’entrada enfrontar-se al gènere a través de l’humor i això no és bo si volem tenir una mirada del món oberta.
Vaig iniciar-me en aquests temes perquè em van començar a interessar. Jo era un home molt masclista amb una manera de fer totalment patriarcal com s’acostuma a educar als nois aquí al Carib i a molts altres països del món. La meva construcció sempre va ser aquesta fins que vaig adonar-me que el meu    punt de vista havia de canviar. I em vaig posar a fer un humor transversal en temes de gènere perquè vaig pensar que era una manera de començar a fer justícia amb les dones. Utilitzo llenguatge de gènere, bioètica i faig un humor que el podem definir diferent. Tracto d’enganxar al lector amb un acudit i, a partir d’aquí, fer una bona reflexió.

 

3.- Les dones tenim més o menys sentit de l’humor que els homes?

Jo diria que les dones tenen un gran sentit de l’humor i sempre fan les coses més fàcils. Em vaig criar entre dones però també vull dir que les dones de la meva família van ser elles qui em van ajudar a ser masclista. Quan em vaig adonar de la situació vaig començar a canviar i per això vaig parlar i vaig aprendre molt de la bona amiga Isabel Moya. Ella tant a mi com a la meva companya, Mileyda Menéndez Dávila, ens va ensenyar quin era el punt de vista correcte del pensament feminista que ja vam incorporar per sempre a les nostres vides.

La meva companya és una gran feminista tenim un bloc que es diu “Intimidades” a Cubahora i és l’editora de la pàgina que es diu “Sexo Sentido” de la publicació Juventud Rebelde.

Ella escriu algunes cròniques en primera persona explicant experiències sexuals nostres o de persones que coneixem i jo sempre les il·lustro sempre amb molt de respecte. Parlem de tots els temes específicament els que ens suggereixen les persones que hi participen amb els seus comentaris. A vegades n’hi ha que són més llargs i complerts que la pròpia crònica.

A Cuba hi ha la Federación de Mujeres Cubanas que per essència és feminista i aglutina a totes les dones cubanes a partir dels 12 anys. El simple fet de tenir a totes les dones organitzades en una sola veu els dóna molta força. Les dones a Cuba s’han apoderat perquè el socialisme té aquesta característica que no anul·la si no que suma. En els meus acudits intento reflectir l’equitat entre els gèneres que no la igualtat. La igualtat dóna a tothom el mateix en canvi l’equitat dóna a tothom el que necessitat.

 

 

ARACELI 1 BAIXA

       Araceli Rodriguez Malagon

 

 

1.- Què li ha semblat la Trobada i creu que ha visibilitat suficientment el feminisme negre?

Crec que les jornades han estat ben plantejades. Jo he après que hi ha moltes maneres de comunicar el feminisme però que encara s’ha d’aprofundir molt més. M’he adonat que hi ha molts punts de vista del discurs de gènere que no els podem enquadrar ni en una regió ni en un lloc concret. Cal continuar debatent i encara que a Cuba hem assolit molts drets no ens hi hem de sentir còmodes en aquesta realitat.

Vull dir també que durant aquestes jornades no s’ha visibilitat suficientment el feminisme negre. Però és important haver-hi estat. Em van convidar, m’han escoltat, m’han preguntat i he pogut exposar les meves idees. En realitat érem molt poques les periodistes negres, tres o quatre del total.

El que és clar és que el feminisme és un, un corrent de pensament i d’acció que lluita per obtenir uns drets i per eradicar diverses formes de violència contra les dones. Però aquest feminisme té diferents expressions que responen a diferents experiències viscudes per les dones per les obreres, les camperoles, les indígenes, la procedència ètnica-racial i la classe social també marca una mirada diferenciada de cada feminisme. Per això és important entendre que cada feminisme ha de respondre a l’existència contextos diferents. Quan siguem capaces de desmuntar el feminisme des del pensament i no només des de les accions es quan podrem fer juntes els camí.

 

2.- Els organitzadors demanen un discurs i unes polítiques inclusives. Creus que s’aplica en aquesta Trobada?

Jo crec que en realitat moltes no tenen un discurs inclusiu per inconsciència. Pensen que en el seu discurs de gènere estan incloent a totes les sensibilitats i es aquí on assenyalo que no hi som totes incloses, ni podem dir a totes les coses de la mateixa manera. S’ha de poder particularitzar per poder expressar la problemàtica que tenim cadascuna de nosaltres. Totes som diferents. Només és així que podrem resoldre els problemes de les lesbianes, les negres, les camperoles etc… Els problemes no són de totes les dones perquè no totes les dones tenim els mateixos problemes. Cal individualitzar-los per donar-los visibilitat.

 

3.- Troba que hi ha un eurocentrisme feminista massa pronunciat?

Si. I hem de deconstruir l’eurocentrisme. Això ho he denunciat també a la meva ponència. L’eurocentrisme es el que dóna aquesta visió monolítica de les dones i ens homogeneïtza a totes. Tu ets una dona blanca que estàs lluitant pels drets de les dones des del gènere. Però mai seràs una dona com jo, tenim punts de partida diferents. Des del meu punt de vista penso que les dones blanques expresseu moltes vegades la colonialitat de forma inconscient que respon a la vostra educació. Crec que tant vosaltres les blanques com nosaltres hem d’entendre que estem lluitant pel mateix però que tenim històries diferents. Som germanes i no es fàcil que entenguem aquesta diferència per poder arribar juntes a la meta.

 

 

GLADYS 1 BAIXA

Gladys Egües Cantero

 

 

1.- Quina és la seva valoració d’aquest XIII Trobada?

Per a mi aquesta Trobada és molt estimada perquè treballo en la seva organització des que es va començar a fer. En gairebé tots els esdeveniments he presentat materials de recerca menys en aquest.
Aquestes Trobades es fan amb la feina conjunta dels i les periodistes de les diferents regions de Cuba.

La capacitació és una tasca de primer ordre pel personal professional de la comunicació. I a nosaltres sempre ens agrada lligar la comunicació amb l’educació. Per a tots els mestres i personal docent des de primària a secundària la conceptualització del gènere és indispensable. Ho és perquè travessa tota la societat amb una mirada més àmplia, inclusiva i ens permet combatre les bretxes que hi ha a la societat cubana. En aquests tres dies hi ha hagut un equilibri important de treballs de recerca amb treballs de comunicació pràctics que es publiquen en els mitjans cubans.

 

2.- Vostè era una persona molt pròxima a Isabel Moya. Com ha viscut l’homenatge que se li ha fet?

M’ha agradat molt que aquests dies la professió pogués fer un merescut homenatge a una de les principals animadores de les Trobades que ha estat sempre la nostra Isabelita. Jo també sóc de l’ Editorial de la Mujer i treballava amb ella. La vaig veure arribar pel setembre de 1984. Aleshores recent graduada a la Universitat i la vaig veure ascendir fins arribar a ser la directora de tota l’Editorial en el seu conjunt. Va arribar un moment en el qual l’editorial va arribar a tenir 100 persones treballant-hi. La situació econòmica i de continguts va ser molt bona durant força temps. Esperem tenir aviat una situació econòmica més bona per poder-nos tornar a reunir.

 

3.- Haver escollit el tema de la trata va ser un desafiament molt gran?

Si, ho ha estat. Però Cuba sempre ha de lluitar contra campanyes internacionals que volen denigrar el país i el seu desenvolupament. Ara, els Estats Units han obert una campanya que pretén fer creure al món que el nostre personal professional de la medecina son pràcticament esclaus del govern que fins i tot venen favors sexuals per un lloc de treball. I això és una gran mentida. Nosaltres diem tolerància zero contra la trata de persones. Però es fan sovint aquestes campanyes difamatòries que van sorgint de tant en tant durant aquests 60 anys de vides diferents. Des que Fidel Castro i la revolució van triomfar el primer de gener del 1959 sempre hi ha hagut la incomprensió d’ aquest poder global i neocolonitzador que vol tenir una mirada única que banalitza la cultura de la resta i vol acabar amb la individualitat dels pobles. Contra tot això el personal de la Unió de Periodistes de Cuba (UPEC) diem “manos fuera de Cuba”.

 

                                                                         ISTVAN 2 BAIXA

       István Ojeda Bella

 

 

1.- Quina és la seva valoració del Encuentro a L’Habana?

L’experiència de participar en aquest XIII Encuentro Iberoamericano de Comunicación y Género per a mi com a jove periodista ha estat molt enriquidora. He participat en altre jornades on s’ha parlat de gènere i comunicació.

A les experiències que ja tinc de compartir les històries i conèixer el que fan altres col·legues que treballen en el periodisme de gènere a Cuba en aquesta ocasió hi he pogut afegir el fet d’escoltar experiències d’altres col·legues llatinoamericans. I això sempre és interessant perquè et permet tenir una visió més global, més diversa i al mateix temps més sencera dels punts de vista que podem compartir.
Potser li afegiria que aquest esdeveniment tant important deixi de ser Iberoamericà per ser global i hi puguin participar altres regions del món com el món anglosaxó, Àfrica i Àsia.

No li trauria res perquè per la informació que en tinc ha anat evolucionant al llarg de tots aquests anys.

 

2.- Quins productes comunicatius heu mostrat des de Periódico 26?

Nosaltres hem presentat la cobertura que fem de temes de gènere des del que es considera un diari de províncies de l’orient de Cuba, es a dir premsa local. L’orient del país, en relació a l’occident és menys desenvolupat i les diferències econòmiques, malgrat la feina feta per la revolució, es noten. Als entorns rurals i de l’interior del país tot és més complex. Per això des de Periódico 26 estem intentant visibilitzar històries que les protagonistes siguin les dones. Explicar-les sense revictimitzar a aquelles persones que han patit d’abusos, de violència masclista o de trata. Amb aquesta feina intentem sensibilitzar a la població, a les institucions i als assessors de les institucions de l’Estat que tinguin relació amb aquests temes.

Com a periodista he presentat un projecte que fem conjuntament La Unió de Periodistes de Cuba (UPEC) i la Unió d’Informàtics de Cuba (UIC). El projecte consisteix en inserir la visió de gènere a través de les noves tecnologies de la Informació en les àrees rurals. Les diferències de gènere també s’expressen en els entorns econòmics i en els espais digitals. Les dones tenen menys accés a les tecnologies i les estem ajudant amb un sentit alliberador. Les dones han de conèixer les avantatges i els perills de les noves tecnologies.

Hem parlat també de l’assetjament per a la trata de persones en espais digitals.

 

3.- Va trobar interessant el debat que hi va haver sobre la trata?

Des del nostre punt de vista si que ho va ser. Com que el meu país s’esforça per la tolerància 0 en aquest tema sembla que el problema no existeixi a Cuba.

Aquí hem vist com un tinent coronel del Ministeri de l’Interior admetia que a Cuba hi ha trata tant a dins com des de fora del país. I aquest fenomen arriba a l’explotació sexual de les dones així com de nens i nenes.

Des de Periódico 26 intentem que les històries que ens arriben surtin a la llum amb respecte. Ens ha costat molt sobre tot que les institucions admetin que a Cuba aquest fenomen també passa. No fa massa vam presentar un cas d’una jove que va venir a La Habana amb el seu company de vacances. Ell la va enganyar i la va obligar a prostituir-se fins al punt que quan la jove volia marxar ell li va impedir tornar a casa seva, a Las Tunas. No va ser gens senzill donar a conèixer el cas perquè primer de tot vam protegir la identitat de la persona i, paral·lelament, vam haver de superar les resistències de gent de les institucions que ens criticaven per publicar-ho. Vam defensar que era important visibilitzar-ho perquè això podia ajudar molt a altres persones. Ho vam publicar i durant les primeres vint-i-quatre hores va ser llegit per més mil persones que probablement estan a Cuba i a prop de Las Tunas. Estem arribant a l’entorn que volíem, les audiències més locals cubanes.

 

 

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Teresa Carreras

Teresa Carreras

Periodista, activista i feminista. Secretaria de la XIDPIC.CAT-XIPVG. Coordinadora de GAMAG Europa, expresidenta APEC. Corresponsal setmanari El SIGLO, Ha treballat a RTVE.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Dones de ciència i salut davant la covid-19

 Foto cedida per Mayra García Carmenat* Per Redacció Semlac Margarita Montes de Oca Carmenaty és...

Homenatge de la Generalitat a les entitats de dones que han complert 25 anys d’existència

El Govern organitza, per primera vegada, un acte de reconeixement públic a les associacions de...

Mèxic: És urgent legislar per construir un Sistema Nacional de Cures / La Independent Notícies Gènere

  Per Redacció SemMéxico Senadores analitzen la situació i proposen acabar amb l’estereotip de la...