Amb aquest títol, el 18 de març es va portar a terme una trobada d’agraïment i record a la desapareguda Maria Pau Trayner i Vilanova que va traspassar el passat 16 de desembre.
La Maria Pau va ser una teòloga feminista de referència. Activista social de moltes causes, i professora i religiosa escolàpia, va néixer al Vendrell el març de 1936, uns mesos abans del cop d’estat feixista.
Va ser un acte de comunitat, convocat per les entitats on ella havia estat. La conductora de l’acte, Pilar va explicar que era la pròpia Maria Pau qui convocava. Al centre de l’acte una taula simbòlica amb fotos seves, record de Nicaragua, Un mocador que recordava Palestina i el no guerra, un tapís que ens portava a Llatinoamèrica.
Diferents persones van encadenar paraules per la maria Pau, mirant d’explicar com era per elles, en els diferents espais que han compartit i donant una visió polièdrica, completa de la seva vida i aportacions.
El Col·lectiu de Dones en l’església, amb la importància que lla donava a l’”en”. Companyes de l’escola pia. Companys i companyes de professió, d’espais, de viatges i projectes de solidaritat. Es va anar teixint una línia del temps de vida i activisme.
La teòloga que va treure de la invisibilitat les dones de la bíblia, la formadora de joves a SETEM, la transmissora de valors. El seu amor per Nicaragua, la fundació i activitats del grup de Dones de Can Serra. La implicació social de la Maria Pau al barri, l’escola, la família àmplia i la comunitat.
Es van llegir poemes de Gioconda Belli i Pere Casaldàliga, molts testimonis d’homes i dones que no volen oblidar les seves aportacions, el seu amor. Alcem la veu , que va destacar el llegat esperança i resistència. El Fòrum interreligiós de l’Hospitalet, la Fundació Pere Casaldàliga, Cristianisme i justícia o Ca la dona que va destacar la donació que ella va fer al Centre de Documentació, l’important fons del Col·lectiu de Dones en l’església i altres.
Testimonis personals d’Andalusia, Sabadell o Sant Just, gent que hi va viure i compartir en diferents àmbits, Mujeres p’alante de L’Hospitalet. La seva neboda que deia d’ella de petita “Tinc una tieta monja revolucionaria”, a la que tanta gent trobarà a faltar la seva energia, inquietuds, força, coherència i valentia fins a dos dies abans de la seva mort, quan greument malalta encara va trobar forces per ser -online- a la presentació del llibre del que és coautora amb Rosa Cañadell i Maria Antònia Sabater. La Maria Pau, una monja que no semblava monja sinó una activista, una referent imprescindible pel feminisme.
