Imatges: Departament d’Interior
En motiu del 25-N, entrevista amb Alba García, directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista (PSVM) del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest mes de novembre, el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista (PSVM) ha estat notícia diverses vegades, encara que no ho hagin recollit els mitjans de comunicació generalistes, i malgrat que afecta a la meitat de la població: les dones. El Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona (UNIFEM) els hi ha reconegut les bones pràctiques i el treball fet. Per això, el Programa ha estat convidat com a soci, a compartir-lo i difondre’l a Say No–UNITE to End Violence against Women (Digues No-Uneix-te per posar fi a la Violència contra les Dones), un web de Nacions Unides (ONU) que treballa per promoure i protegir els drets de les dones i per eradicar la violència i la discriminació contra les dones en l’àmbit internacional.
El Còmic de prevenció de les violències masclistes Assegura’t, que és part del Programa, acaba de rebre un premi i tampoc ha tingut massa ressò mediàtic. L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) li ha donat un dels guardons que cada any atorga per Bones Pràctiques de Comunicació No Sexista en una campanya de comunicació institucional. El còmic prepara els joves a detectar les situacions d’abús, control i manipulació de les dones, que són els indicadors de les primeres mostres de violència. Aquest any se n’han repartit 50.000 exemplars a l’alumnat dels instituts. Al final de cada una de les 5 històries d’Assegura’t hi ha un apartat resum anomenat “Important!”, en el que s’informa al jovent sobre els seus drets i les mesures de protecció que cal prendre davant d’una possible agressió o abús. El còmic alerta sobre la violència masclista i vol incidir en l’actuació i prevenció de la gent jove, que ja es considera un grup de risc.
D’això i d’altres temes, n’ha parlat La Independent amb la directora d’aquest guardonat Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, Alba García.
Lídia Vilalta (L.V) – Què els hi passa als homes? Per què maten les dones?
Quan era petita mirava les pel·lícules de ciència ficció i aquelles dones del futur que jo veia compartien el poder i el protagonisme amb els homes… ara encara continua sent ciència ficció! Tenim més lleis, alguns valor individuals que si van sumant, però les mentalitats costaran de canviar. Ara hi ha més homes que abans que entenen que tenim la llibertat d’escollir el que volem ser i fer, però, per a alguns, encara som éssers relatius, com deia Simone de Beauvoir que existim en funció d’algú.
Hi ha dos maneres diferents de viure o estar, en funció del sexe i del gènere. Nosaltres no hi som del tot; és com si ens donessin permís per estar al món… Això és universal i, fins i tot, una part d’aquesta part masculina del model androcèntric, queda també fora…
I quan arribes a un lloc de decisió veus que no et pertany, que s’ha fet amb un model que està pensat i fet pels homes… però te’l fas teu després d’un temps.
L.V.- Començem pels conceptes i definicions. Per què violència masclista i no de gènere?
A.G.- L’any 2007, el del principi del Programa, és també el del desenvolupament de l’avantprojecte de la Llei Violència, que va tenir molta participació d’organitzacions i grups de dones. I es va acordar el terme Violència masclista perquè aplegués totes les violències i s’entengués bé l’abús de poder dels homes sobre les dones en el marc d’unes relacions desiguals.
La Conferència de l’ONU de Beijing el 1995 va usar el terme Violència contra les Dones, més enllà del gènere, que es quedava estret, encara que és el que inclou la Llei espanyola de 2004 (Llei orgànica 1/2004, del 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Constitueix, però, la primera llei integral europea que recull una resposta global a les violències contra les dones en les relacions de parella, amb inclusió d’aspectes preventius, educatius, socials, laborals, assistencials, sanitaris i penals.
El repte del nostre Programa era el marc de la seguretat perquè hi ha violència igual dels dos gèneres, però la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista ja és un element clau per unificar l’acció de Govern i estructurar tot allò que s’ha de posar a l’abast de les dones perquè puguin viure lliures de qualsevol tipus de violència masclista.
L.V.- De quines violències parlem?
A.G.- La Llei de 2008 parla d’abusos o tipologies de violència: físiques, psicològiques, econòmiques i sexuals i defineix 4 àmbits: el familiar, el laboral, el de parella i el socio-comunitari.
Aquesta és una Llei de les més avançades d’Europa en l’àmbit conceptual, perquè reconeix totes les violències i, per primera vegada, tenim una eina legal contra les mutilacions genitals femenines (MGF), els matrimonis forçats, la trata i tràfic de dones, la prostitució forçada, i la violència derivada dels conflictes bèlics.
La guerra dels Balcans ens va fer pensar i veure que teníem aquestes violències en el nostre entorn més immediat, a la mateixa Europa. L’organització de les Dones de Negre ens va obrir els ulls en aquest sentit.
L.V.- Què és això de la Seguretat per a les dones?
A.G.- La seguretat és més que la policía; és un concepte que implica considerar les polítiques públiques de 
seguretat com a garantia dels drets de la ciutadania: els Drets Humans i els Drets de les dones i els Drets Polítics i socials, com la Igualtat, la llibertat, l’educació i la salut. I des de la perspectiva de gènere, vol dir que garanteix a homes, dones, nens i nenes el dret a viure sense por i sense violències, és a dir, amb protecció i seguretat.
Gairebé un 25% de dones en el Cos de Mossos d’Esquadra
L.V.- Hi ha un model d’atenció per a cada tipus de violència o és un protocol estandaritzat? Quina formació en gènere tenen els mossos i les mosses d’Esquadra?
A.G.- És un Programa transversal que treballem a la Direcció General de la Policía, l’Institut de Seguretat Pública i el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Tots actuem en 3 eixos: en la Formació, amb perspectiva de gènere i amb vocació de convertir-nos en Universitat, a Mollet; en Recerca i en el Disseny del model d’atenció policial estandaritzat en tot el territori.
L.V.- Quin és el percentatge de Mosses d’Esquadra a les comissaries?
A.G.- De 16.000 (15.896), hi ha un 20,78% de mosses (3.303 dones i 12.593 homes).
L.V.- Com és el protocol d’atenció i com funciona a les seus policials?
A.G.- Els Mossos, substituts de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, van néixer a Girona fa més temps. I des de la Llei espanyola del 2004, porten ja el tema d’Atenció a les dones, perquè la Llei obliga a seguir determinats delictes quan es denuncien. Aleshores eren encara experiències individuals no estantaritzades o estils diferents d’actuar. Ès va crear una comissió per fer un diagnòstic i poder saber què teníem i què ens faltava. Ho vam treballar des de la creació del programa el 2007 fins al 2008.
Ara tenim ja estandaritzats els Grups d’atenció a les Víctimes (GAV), que són policies, homes i dones, en totes les 90 comissaries del territori. Alhora, hi ha persones especialitzades en una manera d’atendre i amb uns estàndards d’atenció. No els hi diem protocols, sinó procediment, que funciona des de que una persona entra a la comissaria fins que va al jutjat.
Tenim procediments d’atenció en l’àmbit de parella i família, que és la intervenció policial en relació a la violencia domèstica i de gènere, seguint les Lleis de 2003 i 2004, però que les vam actualitzar a partir de la Llei de 2008. Amb l’experiència de Girona, vam elaborar els procediments de prevenció i atenció policial de la MGF (Mutilació Genital Femenina).
Al 2009 es va fer l’ordre de servei d’atenció i prevenció als matrimonis forçats als que s’hi afegeix, ara el 2010, com a document policial intern, un procediment normalitzat de treball (PNT) sobre agressions sexuals per delictes contra la llibertat sexual.
Tots aquests procediments obliguen a treballar d’una manera determinada i estandaritzada tant a les Àrees d’investigació, com als Grups d’atenció a les víctimes. Hi ha, a més, el Protocol marc del Govern, liderat per l’Institut Català de les Dones (ICD), amb tècniques i tècnics de tots els departaments, el que implica la coordinació en les institucions de tot el territori.
Hi han unes línies d’actuació per cada un dels 4 àmbits de les violències (el familiar, el laboral, el de parella i el socio-comunitari) i uns estàndards de serveis que les dones han de trobar en tot el territori quan van a la policía, o als centres de salut i educatius.
L.V.- Això té a veure amb el Circuit Nacional contra la Violència i els Circuits territorials que l’ICD està desplegant a tot el territori?
A.G.- Això és.
L.V.- Per què creu que ha escollit l’UNIFEM aquest Programa?
A.G.- Han vist que podríem compartir objectius amb el seu programa. Treballem contra la violència, que és un fenomen global, però ho fem en un marc local. I, sobretot, perquè afecta totes les dones de totes les latituds; no hi ha uns maltractaments pitjors que els altres; hi ha especificitats, però tots són iguals de masclistes i heavies. Abans preguntaves per què les maten, doncs compartim amb UNIFEM el fer soroll, sensibilitzar, informar… perquè no ens hem inventat els matrimonis forçats i el que fem es consideren “bones pràctiques” per altres professionals del món. Per tant, hi compartim experiències i formacions.
L.V.- Com podran assumir determinats militars o policies del món aquesta mirada o perspectiva de gènere, quan els mateixos cascos blaus de l’ONU de diferents origens violen les dones a la RDC (República Democràtica del Congo)?
A.G.- Bé, això és una evolució que cada país ha de veure com la fa. En una trobada que vam fer al Marroc, també ens preguntaven en aquest sentit i els hi contestàvem que s’ha de tenir una policia democràtica que garanteixi els drets i que doni seguretat a les dones. I això depèn de com ho poden desenvolupar en cada lloc. Però ja els hi donem un model i una experiència de per on poden anar caminant.
Per exemple, en les primeres Jornades Internacionals sobre Gènere, Seguretat Pública i Violència Masclista (el 6 i 7 de novembre de 2008) vam saber per la professora Elisabeth Stanko, cap de la Unitat d’Anàlisi i Recerca Estratègica de la Direcció de Recursos del Servei de Policia Metropolità de Londres, que Gran Bretanya té des de fa molt temps, unitats específiques de matrimonis forçats a cada comissaria del país, perquè tenen aquest problema des de fa més temps.
El gest més que simbòlic de ‘penjar el ganivet’
L.V.- Quins exemples de bones pràctiques europees o conclusions interessants han sortit de les primeres i les recents II Jornades Internacionals (28 i 29 de juny de 2010)?
A.G.- Les Jornades les vam fer per poder incloure tota la seguretat europea amb perspectiva de gènere. De les primeres Jornades va ser una cirereta saber d’un projecte de la Universitat colombiana d’Antioquia. Van parlar de l’Observatori de la Seguretat Humana i vam saber que allà estaven treballant la perspectiva de gènere dins el marc de la Seguretat Humana per saber com ho viuen les dones; no és el mateix la por i la inseguretat viscuda per elles que pels homes. Té diferents percepcions i això ho estan incorporant.
Vam compartir també experiències en els casos dels feminicidis de Ciutat Juàrez (Mèxic) amb Andrea Medina, una de les activistas de ‘Campo Algodonero’ -el descampat d’aquesta ciutat fronterera on van trobar els cadàvers de les primeres joves desaparegudes-, i també de Centramèrica. I vam saber que a Colòmbia hi havia mutilacions genitals femenines.
L.V.- En quines comunitats?
A.G.- En una de les comunitats indígenes.
L.V.- A l’Àfrica tenen diferents estratègies per afrontar aquests casos; uns països ho fant des del punt de vista de la denúncia policial i d’altres ho aborden des de la mirada sanitària, implicant a la comunitat, homes inclosos, i donant suport econòmic temporal a les “mutiladores”…
A.G.- Cristina Manresa, l’única comissària que tenim als Mossos d’Esquadra, va estar a Gàmbia en diferents comunitats i al tornar em va dir que hi va haver un gest simbòlic, però molt important, en un dels actes. I va ser que una de les “mutiladores” va “penjar el gavinet”. S’ha de treballar allà i aquí.
L.V.- Aquí tenim un balanç de 13 dones assassinades a Catalunya. Hi ha un perfil d’assassí o són ‘els seus estimats marits’ o exparelles?
A.G.- Hi ha 13 persones assassinades, 11 adultes i 2 menors: un nen i una nena. Són marits o exparelles. Tots compleixen condemna.
L.V.- Al mirar les estadístiques, he vist un nombre de 21 víctimes de la MGF?
A.G.- No, són les “salvades”.
L.V.- Com encaixa l’Ordre de protecció europea amb el Programa?
A.G.- És complicat, perquè com deia abans, les denúncies responen a delictes i, en aquests casos, són sistemes judicials diferents. Però l’Ordre de protecció catalana és també estatal, i les policies están ben connectades. El presumpte assassí de la dones i la mainada a Tarragona el van localitzar a Bèlgica i després va ser detingut aquí.
L.V.- En un canvi de Govern, què podria passar amb el Programa? Es pot retirar?
A.G.- Seria un error tirar enrere aquesta manera de treballar, perquè als 90 ja pujaven les idees del territori al Govern i, a més, és el desenvolupament de la Llei del 2008, aprovada pel Parlament de Catalunya…
Alba García ens explicava que va entendre el que significava el gènere a la Universitat, amb la historiadora Mary Nash. I va seguir per aquest camí fent el Màster a Duoda. Ja en la pràctica, va fer un estudi durant 6 mesos al barri de Sant Ildefons de Cornellà per, aleshores l’Instituto de la Mujer de Madrid, i ja com a regidora de la Dona i tècnica de Programació de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, va fer el primer Pla d’Igualtat municipal.
A la sortida de l’edifici del Departament d’Interior hi havia dos cartells: un indicant el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, i l’altre del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya, presidit per Carlos Jiménez Villarejo, que s’havia publicat en el BOG (Butlletí Oficial de la Generalitat) aquell mateix 17 de novembre. A la nit, en el resum del Canal 3/24 dels actes de campanya, el candidat de Convergència i Unió, Artur Mas, va anunciar que si guanyava, suprimiria aquest Codi Ètic perquè “els policies no poden estar sempre sota sospita”.
I les dones tornaran a perdre drets recents, adquirits amb la tranversalitat de gènere de les noves polítiques públiques.
