Tuesday 16 July 2024

Tuesday 16 July 2024

Compartir

Triomf per l’Euroordre, escepticisme pels resultats

L’eurodiputada Carmen Romero tanca a Barcelona el III Fòrum Europeu, promogut per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere

 

Eines per reforçar l’eradicació de la violència de gènere. L’Euroordre era el títol de la conferència final del III Fòrum Europeu, celebrat a l’Espai Cultural Francesca Bonnemaison a Barcelona, per iniciativa de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere. Carmen Romero, eurodiputada socialista al Parlament Europeu (PE), va explicar la proposta de l’Euroordre de protecció per a les víctimes de violència i el procés que ha seguit fins al moment actual. Al ple del proper mes de desembre es farà l’última votació i Romero dóna per feta l’aprovació, “només queden els últims serrells del Consell”.


La directiva europea farà que es reconeguin automàticament les ordres de protecció a les dones que han patit violència de gènere a tots els països d’Europa i s’apliquin en funció de la legislació en vigor al país d’arribada.

 

L’eurodiputada va destacar la rellevància de l’Euroordre per ser “la primera iniciativa per a un espai jurídic europeu”. I no només de reconeixement de sentències, sinó per a la prevenció. “El Partit Popular (PP) volia que hi hagués un procediment judicial, però aquest requereix denúncia de la víctima i sentència de culpabilitat. Llavors ja pot haver-se produït la mort. La mesura ha de ser preventiva”, va explicar Romero. Per a ella també és important haver estat present el primer cop que dues comissions treballen conjuntament -la de Llibertats Civils i la de Drets de la Dona-, amb dues ponents, va destacar Romero: ella i la popular Teresa Jiménez-Becerril.

 

L’Euroordre va ser una proposta de la Presidència de torn espanyola  amb 12 membres més (Portugal, França, Itàlia, Grècia, Eslovènia, Suècia, Bèlgica, Holanda, Polònia, Finlàndia i Bulgària). Romero va ressaltar la importància de la “voluntat política” per dur a terme aquesta i altres mesures que, en efecte, plantegen problemes de tècnica jurídica per a resoldre. “S’està vivint un moment molt dur al Parlament Europeu”, va dir Romero, amb majoria de dretes i la presència de l’extrema dreta. “Per això, l’euroordre encara té més valor”, va afirmar.

 

Facilitar dades de cada país és un dels punts conflictius

Romero va exposar els punts més conflictius del debat sobre la mesura. “Una de les esmenes que ha costat més és la que obliga els països membres a donar dades, i a què no s’hi puguin negar”, va explicar. “La violència és tabú a Europa”, va dir Romero. “No es faciliten les dades; els assassinats de dones no estan desglossats”. Va donar la xifra de 2.500 dones assassinades a l’any: “Més que les persones que van morir a les torres bessones; és un terrorisme que es repeteix cada any”. “També ha costat molt aconseguir el dret de traducció”, va afirmar Romero. “El dret de traducció és molt important en cas que la víctima es desplaci”, i va lamentar que “existeix el dret de traducció per a les persones sospitoses, però no s’ha aconseguit encara parlar del dret de les víctimes perquè no està recollit a les directives europees”.


Una altra esmena molt treballada, segons l’eurodiputada, van ser les campanyes de prevenció. I un problema important, el del termini. “Els Estats membres no s’han compromès a dir un termini, només que la urgència de cada cas requereix que cada Estat membre actui en consideració. Així, és responsabilitat dels Estats. Ha estat una altra batalla”, va explicar Romero.

 

L’Estat que emeti l’ordre de protecció i l’Estat d’acollida fincançaran cadascú els seus propis processos. “L’euroordre no té pressupost concret als països on s’aplicarà. Hi haurà lluita per dotar-la de recursos”, va reconèixer Romero.


 

Encara falta veure com es posarà en marxa l’Observatori d’àmbit europeu. “Cada país té el seu, hi ha l’Institut Europeu per la Igualtat de Gènere …  Estem a l’inici d’una política europea per a les dones”, va explicar Romero, que també va exposar com ara per ara no és possible una llei europea contra les violències de gènere. Les legislacions de tots els Estats són diferents, el concepte de “violència”, les connotacions de “delicte”, tenen el seu propi codi penal. “La qüestió és que ara l’Euroordre està aquí. Passar el testimoni a la nova generació, aquest és el desafiament”, va concloure.

 

Un cop es posi en marxa, faltarà evaluar-ne el compliment i l’eficàcia, veure com funciona. Romero va animar: “La societat civil pot aportar idees interessants que impulsin les persones que en un moment agafem una responsabilitat política en aquest fenomen de les violències de gènere que sempre es va viure i que ara seguim volent abordar”.

 

L’eurodiputada transmetia el seu triomfalisme: “El procés ha estat dur, però hem acabat. Ha estat una satisfacció tenir la iniciativa i treure-la”, malgrat que el debat posterior a la conferència navegava entre el contentament i l’escepticisme. “La història d’Espanya –va assegurar Romero– ha estat una història d’èxit per a les dones”. La iniciativa, va remarcar, ha estat posada en valor per les diputades de Suècia, país referent en Igualtat, i que va posar en marxa la proposta contra el trafficking (tràfic de dones). “L’ordre de protecció europea ha estat una iniciativa espanyola, per tant, ha de ser motiu d’orgull per a les dones espanyoles”. I va afirmar: “Hem aconseguit molt en comparació amb altres països”. Romero va referir-se en diverses ocasions a l’admiració d’arreu per les Lleis contra la Violència  i d’Igualtat d’oportunitats. També l’auditori ho va fer, malgrat amb cert escepticisme. En diverses ocasiones es va qüestionar, en part, l’eficàcia de les lleis i les polítiques –i les directives europees en particular- per canviar les actituds i estructures culturals que romanen intactes i no avancen cap a la igualtat.

 

Les institucions han de respondre a les demandes de la societat

 

Va reivindicar-se alhora la importància de la política, de la presència de dones en càrrecs de responsabilitat. Montse Vilà, la presidenta de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, va referir-se als acords de la Conferència de Beijing de 1995, quan les dones van adonar-se de la necessitat d’estar en llocs de decisió i direcció. “Hem aconseguit estar en la direcció –no prou, encara-, i cal una base nova del moviment feminista”, va recordar Vilà, com es va constatar al Fòrum Beijig+15 celebrat aquest any a la seu de l’ONU (Nacions Unides), a Nova York. “Hem de lluitar, organitzar-nos, perquè les institucions fan una tasca, la societat ha de fer la seva pressió i les institucions han de reaccionar al que la societat demana”, va reflexionar.

 

Abans d’acomiadar-se, Carmen Romero va presentar el desafiament d’educar en contra de la tendència i la cultura global actual de la indústria de l’entreteniment, bel·licista i sexista: “Entre el pacifisme radical en els nostres comportaments, que connecta amb una actitud de submissió, i el bel·licisme, hi ha un buit, un buit filosòfic que hem de cobrir. Hem de rearmar-nos psicològicament per a la nostra pròpia defensa”.


La conferència va tancar el III Fòrum Europeu, organitzat juntament amb el VI Fòrum Contra les Violències de Gènere; un espai que, segons Vilà, ofereixen des la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere per fer Xarxa, debatre, i conèixer millor el que s’està fent a altres llocs –Europa i la resta de l’Estat Espanyol-: “És important saber i analitzar què es fa a Europa”.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Acció Feminista 26N: Ciutadans a favor de la legalització de la prostitució

El posicionament programàtic de Ciutadans a favor de la legalització de la prostitució, emfatitzat per...

Màster virtual en Igualtat i Equitat en el Desenvolupament de Cooperacció

Obert el procés de matriculació del Màster virtual en Igualtat i Equitat en el Desenvolupament...

Victoria Combalía publica una magnífica biografía de Dora Maar, fotógrafa, amant i musa de Picasso

Portada del llibre “Dora Maar. Más allá de Picasso” de Victoria Combalía. CIRCE Ediciones, 2013...