Thursday 28 March 2024

Thursday 28 March 2024

Compartir

Premis a paraules joves de la mediterrània

A SEA OF WORDS – UN MAR DE PARAULES vol implicar la joventut per una igualtat més justa a la regió

 

La Fundació Anna Lindh i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) han celebrat a Barcelona el III Concurs de contes Un mar de paraules (convocatòria 2010) amb la intenció de contribuir al foment del diàleg entre pobles i l’intercanvi de coneixement i experiències entre diferents tradicions locals i internacionals.

 

mardepara

Les premiades i el premiat han estat: Ayelet Gundar, d’Israel; Ana Pesoa, portuguesa que viu a Brussel·les; i Alfredo Zucchi, napolità i actual veí de Gràcia.

 

El concurs ha tingut 20 finalistes que aquesta nit ho celebraven tot coneixent el Museu Picasso de Barcelona.

 

Un mar de paraules anava dirigit als 43 països de l’espai euromediterrani a través de les xarxes nacionals de la Fundació Anna Lindh, amb l’objectiu d’aconseguir contes i relats per part dels joves. Els continguts havien d’estar relacionats amb la creació, o la consolidació, de dinàmiques destinades a reforçar la inclusió dels més febles a la vida quotidiana, a la resolució de conflictes socials i al respecte dels principis de justícia social i igualtat.

 

Hi han participat més noies que nois, 217 per 155, i més joves de la Riba sud de la Mediterrània que d’Europa i els Balcans. Els països amb més participació són Turquia, Egipte, Palestina i Romania.

Finalment, els 20 finalistes han estat de Turquia, Palestina, Israel, Països Baixos, Lituània, Malta, Espanya, Croàcia, Polònia, Letònia, Eslovènia, Finlàndia, Egipte, Polònia, Albània, Portugal i Itàlia. I entre elles i ells les dues guanyadores del segon premi: Ayelet Gundar, d’Israel, amb el relat Sunset, i Ana Pesoa, portuguesa que viu a Brussel·les, amb L’esteticienne i el guanyador del primer premi, el napolità Alfredo Zucchi amb Milena è una bomba.

Zucchi ha escrit un conte ambientat a Nàpols que “formarà part d’una obra més extensa d’un seguit de relats sobre la ciutat”, ha explicat a La Independent després de fer-nos confiança per comentar-nos que des del mes de juny viu amb la seva companya a Gràcia. La narració d’Aylet Gundar és complexa, narra com una parella de joves israelians viatja cap a l’Índia per oblidar la realitat palestina. La vida els porta a atropellar un home indi i la necessitat de fugir de la realitat plena d’“accidents” dels seu país els empeny a continuar fugint… I Ana Pesoa ens porta al saló d’una “esteticienne” de Brussel·les, on hi trobarem, a més de la mestressa del negoci a dones de tot arreu del món, una flamenca, és clar!, una egípcia, etc. I, fins i tot, una lituana que treballa a la Unió Europea i imparteix classes d’europeisme a una clientela poc receptiva.


Aylet Gundar ens explica a La Independent que és molt comuna a la joventut israeliana aquesta necessitat de viatjar per fugir del conflicte i que l’Índia és un dels destins més triats. I Ana Pesoa -quina responsabilitat! diu, quan fem honors al seu cognom – reconeix que el fet de viure temporades a Brussel·les li ha facilitat l’ambientació d’aquest conte tan multicultural i europeu alhora.


Mentre les i els acompanyàvem per les sales del Museu Picasso, La Independent ha pogut parlar amb Elisabetta Bartuli, professora d’Àrab modern a la Universitat de Venècia i capdavantera del Jurat d’aquest concurs literari, del qual també formen part l’escriptor mallorquí Pere Antoni Pons, Jamila Hassoune del Marroc, Najwa Barakat escriptora d’Egipte i Pierre Meijak el jove escriptor maltès guanyador del premi Un mar de paraules de l’any passat. Pierre Meijak, arrel d’aquest premi ja ha vist publicada obra seva i ha explicat a La Independent que el seu proper projecte el farà en llengua anglesa.


Elisabetta Bartuli ens ha confessat que el més difícil no ha estat triar sinó haver de deixar enrere molts contes interessants. Valora com a molt positiu la varietat temàtica “hi ha hagut contes molt forts, molt durs. D’altres més íntims, fins i tot, de recuperació de la memòria familiar com en el cas d’un nét recuperant la història de l’avi. I molts parlen dels intercanvis universitaris i això és molt bo pel coneixement de les diverses cultures. La professora veneciana ens avançava detalls d’una finalista en dir-nos que només tenia 18 anys. Pel jurat ha estat una sorpresa que hi participessin joves des dels 15 als 30 anys (edat límit fixada per les bases del concurs) i més sorprenent encara que moltes noies i nois estan entre els 15 i els 18 anys.

L’IEMed i la Fundació Anna Lindh: objectius d’A SEA OF WORDS – UN MAR DE PARAULES

 

Per a l’IEMed: “La riquesa que aporta l’existència de diferents cultures i tradicions en l’espai euromediterrani ha de conservar-se com un dels patrimonis més valuosos que ens envolten. Potenciar el coneixement i l’educació ha de ser una de les vies per desenvolupar la societat actual d’una forma més equilibrada i sostenible”.

 

Després de les paraules de benvinguda de Maria Àngels Roque, coordinadora a l’estat espanyol de la Fundació Anna Lindh, i de Senén Florensa, director de l’IEMed, que han afirmat que tant la participació com la qualitat d’aquest any serà difícil de superar, ha intervingut el director de la Fundació Anna Lindh, Gianluca Solera, qui ha afirmat que aquest concurs ja és una cosa seriosa, ja que els guanyadors de les anteriors edicions ja han vist la seva obra publicada. “ Per a la Fundació, recolzar la gent jove en el diàleg i la creació artística i que a més tractin temes socials apostant per la justícia social i la no exclusió és acomplir objectius importants”, va afirmar Solera.

 

I així consta en l’ideari d’Un mar de paraules. “El llenguatge literari permet conèixer el particular, l’individual, juntament amb el col·lectiu i el polític. El conte breu permet entrar en la complexitat de les diferències sense generalitzar-les. Obtenir relats literaris –basats tant en la realitat com purament de ficció– que parlin de diferents experiències sobre el diàleg social, la lluita contra la pobresa i la justícia permet transmetre idees i emocions als i pels joves de la regió euromediterrània”.

 

També és important la col·laboració entre xarxes de la societat civil euromediterrània i fomentar la creació d’espais de debat i d’intercanvi estables i permanents.

 

Val a dir que s’editarà un llibre amb els 20 relats guanyadors amb la participació de la Fundació Anna Lindh i de l’IEMed . I que durant els mesos de gener i abril de 2011 s’organitzaran dos tallers en dos països diferents de l’espai euromediterrani.


iemaedannali

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Les veus de les dones del llarg exili del desert

Per Ana Gaitero, periodista. AmecoPress Les dones sahrauís són conegudes i reconegudes per ser les...

CARTA DE PETICION DE APOYO contra els hostigamiento sexual y laboral en la CNDH de México

CARTA DE PETICION DE APOYO A LAS ORGANIZACIONES DE LUCHA, A LAS COMUNICADORAS Y COMUNICADORES...

Gisella Evangelisti ok

Itàlia, temps de resistència contra el racisme i el sexisme

OPINIÓ No cal explicar a Espanya el que significa viure el perill de retrocedir en...