A Catalunya, ha estat rebut per les defensories del poble i per diverses representacions d’ONGs i associacions
Mutuma Ruteere té un càrrec que diu molt i dir-ho, de fet, necessita un temps: “Relator Especial de les Nacions Unides sobre les formes contemporànies de racisme, discriminació racial, xenofòbia i altres formes connexes d’intolerància”. Potser és per això que cap ministre o ministra de l’Estat espanyol va acceptar reunir-se amb ell, malgrat la sol·licitud feta, que ell va estar al territori durant una setmana i que hi ha, assenyala, situacions urgents i inacceptables que Espanya hauria d’atendre.
El Relator sí que va escoltar, molt. Va estar en cinc ciutats , entre elles a Barcelona a Catalunya, on va ser rebut per les defensories del poble i per diverses representacions d’ONGs, associacions i agrupacions que treballen amb la immigració i altres grups marginats, com la població gitana. Aquestes van exposar les realitats i queixes dels col·lectius que representen, on més de la meitat són dones.
En una carta / informe d’activitats datada aquest 28 de gener, Muruma Ruteere relata el seu pas per l’Estat espanyol, es lamenta que cap ministre o ministra hagi acceptat rebre’l en reunió, reconeix els avenços en la normativa legal per tractar els temes pels quals ell treballa i explica diverses realitats, algunes terribles, que s’han de solucionar.
A Barcelona es va reunir i va escoltar a representants de l’Associació Catalana de Professionals en Estrangeria (ACPE), SOS Racisme, Diàspora Solidària-Taula de Migració, Gènere i Desenvolupament i la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, que van exposar sobre el racisme institucional i la normalització d’aquest, les dificultats de l’accés al dret i la situació de major vulnerabilitat de les dones.
En la seva carta / informe, el Relator parla del “retrocés d’avanços en relació amb els drets humans dels migrants” i reclama per la legislació que ha restringit l’accés a la sanitat als estrangers, que “és una novetat lamentable”.
Diu que Espanya ha de superar una sèrie de reptes en matèria de drets humans, com és la detenció de migrants irregulars, entre ells dones, en els Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs), situació que “comporta que en l’actualitat no hi ha criteris objectius sobre temes relacionats amb l’accés a la sanitat o a l’assistència lletrada per part de les persones internades en aquests centres”.
A Ceuta i Melilla, “Espanya hauria de seguir prestant una atenció especial a la protecció dels drets dels migrants més vulnerables com els menors no acompanyats i les dones que són víctimes del tràfic amb fins d’explotació sexual”.
A Almeria, “les condicions de molts migrants irregulars que treballen en els hivernacles són esfereïdores. No tenen infraestructures bàsiques i serveis com el sanejament, l’aigua potable i serveis sanitaris adequats. El respecte de la dignitat d’aquests migrants irregulars hauria de ser una important prioritat”.
En aquestes condicions, hi ha a més una “creixent vulnerabilitat de les dones que treballen i viuen en els hivernacles i estan exposades a la violència i la prostitució de facto”.
Advoca per la població gitana, per al gaudi dels seus drets, especialment l’habitatge i accés a l’ocupació. Parla especialment a favor dels romanís que no són d’origen espanyol, principalment de Portugal i Romania.
“Insto també a Espanya a trobar una solució de drets humans a llarg termini per les condicions de treball i de vida dels migrants que es troben a la zona del Poblenou a Barcelona, on viuen en condicions inhumanes i degradants”, assenyala.
També li crida l’atenció “l’aparició del discurs d’odi i xenòfob entre polítics i dirigents polítics”, així com “l’estigmatització de determinats grups, inclosos els migrants, i la propagació de prejudicis racials i estereotips negatius per part dels mitjans de comunicació”.
El Relator diu, finalment que “la crisi econòmica no hauria d’esdevenir un motiu per retrocedir en l’avanç en la lluita contra el racisme i la xenofòbia” i que “com han demostrat els esdeveniments succeïts en altres llocs, culpar els grups vulnerables de la crisi econòmica pot generar un clima d’hostilitat i violència racial contra aquests grups”.
