Nancy Kasai Janco
Nancy s’encamina a convertir-se en la primera metgessa que es reivindica com a indígena a Bolívia, on les comunitats indígenes van ser històricament discriminades essent impossible per a elles accedir a la formació universitària.
Nancy Kasai Janko, als seus 23 anys, és una evidència clara que els reduccionismes etnocèntrics, en un espai masculinitzat i occidentalitzat com el sector mèdic, poden ser trastocats i deconstruïts a favor de la igualtat d’oportunitats i drets, però sobretot, a favor del reconeixement de les identitats habitades en diversitat, no com a factors d’opressió, sinó com a oportunitats de connexió vital en la consolidació de societats interculturals i exemptes de colonialismes.
Kasai Janko s’encamina a convertir-se en la primera metgessa que es reivindica com a indígena a Bolívia, on les comunitats indígenes van ser històricament discriminades éssent impossible per a elles accedir a la formació universitària. Kasai Janko exerceix com interna a l’Hospital Universitari de Sucre, amb capacitat per a 126 llits i amb 60 professionals de la medicina, on segueix mantenint tant el quechua com l’espanyol, a més de les seves trenes i la seva pollera.
“Jo sóc d’una família humil. Sempre hem estat pobres”, explica. Però malgrat tot es va obrir camí per arribar a la universitat. Ser metgessa va ser sempre un anhel des de la infància. “Quan anava a l’escola ja m’interessava conèixer sobre el cos humà, les malalties, les seves tipologies i la seva evolució”, s’expressa. Va fer els seus estudis de medicina a la Universitat pública San Francisco Javier, fundada el 1624 a Sucre, la més antiga de Bolívia i una de les més velles de Sud-Amèrica. Ara es troba a l’espera de rebre el seu títol com a doctora.
Kasai Janko va néixer en una comunitat quítxua del municipi de Yotala, prop a Sucre, capital de Chuquisaca, al centre de Bolívia. Sent la cinquena de vuit germans, es va criar en un context on no existien centres de salut. Amb gran convicció va expressar que està a punt per prestar els seus serveis a les persones que els necessitin. “Després de titular-me voldria especialitzar-me en pediatria”, va afirmar.
El cap del personal mèdic, Porfirio Ecos, recorda quan Nancy Kasai Janko va arribar a l’hospital: “Va preguntar per la vestimenta perquè hi ha reglaments pel que fa a l’uniforme. Li vaig explicar que l’intern ha d’anar amb indumentària blanca i llavors es va preocupar per la seva pollera tradicional, però li vam dir que no hi havia problema”. I va afegir: “Per la seva perseverança i com n’és d’estudiosa, ha estat una de les primeres en les rotacions que es van realitzar en àrees com pediatria i medicina interna”.
Segons la Cepal, “Bolívia, amb 6,2 milions d’indígenes que representen un 62,2 per cent dels seus habitants, és el país d’Amèrica Llatina amb major percentatge de població autòctona”.
La població indígena a Bolívia viu en la pobresa extrema, dedicada a l’agricultura o tasques rurals al camp. La seva lluita històrica ha estat sempre per la seva participació en la presa de decisions en tots els àmbits de la societat, per millors condicions de vida, i per superar l’etnocentrisme i el racisme històric d’aquells que van ser governants blancs o mestissos. Actualment, amb la presidència de l’aimara Evo Morales aquesta realitat sembla estar canviant.
