Escrit per Eulàlia Lledó. Diario Feminista
Novel·lista i poeta, la vida de Grazia Deledda, nascuda a Nuoro, Sardenya, el 1871, ens ofereix certs trets novel·lescos dibuixats per l’època en què va néixer. Va venir al món una dècada després de la unificació italiana, al si d’una família adinerada i nombrosa. El seu pare va ser alcalde del municipi, mentre que la mare, molt religiosa, va criar les seves filles i fills amb molt rigor moral.
La jove va rebre a casa classes particulars d’un professor de confiança, primer en sard, després en italià, idioma en què, en constituir-se Itàlia, va haver d’endinsar-se per les aspiracions literàries. Ambicions que no van impedir que també formés una família nombrosa, de set fills en casar-se el 1899 amb Palmiro Madesani, funcionari del Ministeri de Finances. El matrimoni la va conduir fins a Roma, quan a Sardenya ja havia col·laborat a les revistes La Sardegna, Piccola rivista i Nuova Antologia, i publicat amb cert èxit, el 1895, la novel·la Almas honestas.
Aviat la crítica va començar a valorar positivament les seves obres, les quals, des del 1900, van comprendre tant la narrativa com el teatre i la poesia. Les dificultats inherents a la vida humana impregnen les creacions, plenes d’amor, d’angoixa per la culpa, de consciència del bé, possible seqüela del rigor de l’educació materna. Va publicar quinze obres en vida, a les quals afegir la pòstuma, El cedro del Líbano, algunes de les quals han estat portades al cinema. El 1926, deu anys abans de la seva mort, va rebre el Premi Nobel de Literatura.
A Sardenya, un record fervent de Grazia Deledda ha adquirit forma de museu. La casa on va néixer és actualment el Museu Deleddiano, i s’hi poden visitar el seu dormitori, el menjador, el saló, el pupitre on probablement escrivia. D’altra banda, també com a homenatge, a Nuoro el carrer on Grazia Deledda va néixer porta el seu nom.
