Davant de la greu situació de deteriorament de les llibertats, d’augment de la precarietat econòmica, de la progressiva pèrdua de perspectives laborals i de la manca de cobertura de les necessitats bàsiques de bona part de la població, LA GRAN LÒGIA FEMENINA D’ESPANYA, considerant que s’estan vulnerant els principis democràtics més elementals i conseqüent amb les divises maçòniques de Llibertat, Igualtat, Fraternitat i Laïcitat, en la defensa d’aquests EXPRESSA la seva extrema preocupació i exigeix que es posin en marxa els mitjans necessaris per frenar el deteriorament social i de convivència pel qual travessa la població de l’Estat espanyol: Precarietat socioeconòmica.
Un 30% de les famílies no pot cobrir les seves necessitats bàsiques, amb el consegüent impacte que comporta això per a la infància, per no esmentar les dramàtiques situacions que provoquen els desnonaments. Les classes populars són víctimes d’un empobriment creixent: precarietat laboral, atur, augment dels preus dels aliments i dels serveis bàsics i congelació de salaris i pensions.
Alhora, es redueix i es dificulta l’accés de les persones amb dependència als recursos residencials o d’ajut domiciliari. L’educació, la sanitat, els serveis socials i les pensions, els coneguts quatre pilars de l’anomenat estat del benestar, que encara estava en fase de tímid desplegament, veuen com se’ls retallen i/o desvirtuen les prestacions. Manca de llibertats de la ciutadania. Les llibertats conquerides durant anys s’han menyspreat, desvirtuat i finalment abolit.
Així la nova llei contra el dret a l’avortament, sobre la base de la imposició d’una determinada moral, arrabassa a les dones la llibertat de decidir sobre el seu propi cos i l’opció d’una maternitat realment lliure i desitjada. La llei Aído del 2010, avalada pel Comitè de Bioètica, per bé que s’hi reconeixen unes certes llacunes, va representar un progrés innegable. Aquesta llei homologava la nostra legislació a la de la majoria de països occidentals i així es va reduir de manera significativa el nombre d’avortaments durant els anys posteriors. La llei Gallardón ens porta a temps obscurs que no pensàvem que tornaríem a patir, de la mateixa manera que no crèiem que hauríem d’abordar amb la mateixa determinació de denúncia i d’actuació cívica i solidària de temps passats.
La nova Llei de seguretat ciutadana suposa el fet de poder exercir un poder coercitiu sobre la població per mantenir-la no solament submisa, sinó també acovardida sota un sistema autoritari, amb l’objectiu de reprimir la dissidència i atenuar la pressió social a cop de multa i de presó. La Llei de taxes judicials limita l’accés a la justícia i vulnera el dret de la ciutadania a disposar de la garantia d’una tutela judicial efectiva. La Llei Wert, nova llei d’educació fa que el nostàlgic i oligarca somni de regressió als anys de pur règim dictatorial es vagi convertint en un fet, amb l’objectiu no dissimulat d’imposar una moral i una ideologia uniformes i excloents. Es tracta d’una llei fortament contestada des de diferents àmbits per: ser sexista, classista i antipedagògica; per segregar i marginar gran part de l’alumnat; per discriminar l’idioma i la cultura de diferents comunitats i per arribar fins i tot a negarne la identitat.
UN SÍ ROTUND A LA DEMOCRÀCIA
Aquest conjunt de situacions i mesures que denunciem està al servei d’un model de poder –defensat avui des de la moral religiosa i patriarcal més retrògrada– que ataca de manera encara més significativa les dones, ja sacsejades amb més intensitat per les situacions de pobresa i atur, afectades ara per aquestes noves mesures legislades que destrueixen tots els avenços aconseguits a la recerca d’uns nivells de llibertat, de drets ciutadans i de democràcia més elevats.
Els principis de llibertat, igualtat, fraternitat i laïcitat que han aportat tant al desenvolupament i a l’avenç de la igualtat de les dones a la societat, i alhora dels drets humans, han estat i han de ser un exemple per a una redistribució dels recursos i de la riquesa més justa; per fer aflorar actuacions a favor de la pau, de l’equitat, del benestar, per garantir la igualtat de totes i tots davant de la justícia i per garantir el ple exercici de les llibertats i els drets de la ciutadania. Per tot això i tenint en compte que la maçoneria, sota les seves premisses humanistes, lluny de tot partidisme, ha manifestat i continua manifestant la seva repulsa més ferma davant de qualsevol totalitarisme, insolidaritat i imposició contrària a l’ètica universal dels drets humans: La Gran Lògia Femenina d’Espanya composta per dones lliurepensadores, diverses i tolerants, com a col·lectiu dedicat a la reflexió hermenèutica, filosòfica i social, davant de la magnitud del deteriorament social i democràtic dels darrers temps, no pot restar muda davant d’un retrocés de tanta envergadura i no solament es veu obligada a manifestar la seva inquietud, sinó a ajuntar la seva veu a les de la resta de la ciutadania que clamen per la defensa d’aquests valors i a contribuir activament en la recerca de noves visions i plantejaments que facin realment efectius els esmentats principis.
