“Ara sí que em sento valorada” ha dit Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) en saber que és la 49 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. És la cinquena escriptora que rebrà el guardó instituït per Omnium Cultural.
Simó és defineix aquests dies davant dels mitjans de comunicació com a dona, persona gran, escriptora, feminista i independentista.
Facebook Isabel-Clara Simó
A la wikipèdia Isabel Clara Simó apareix com a “escriptora, periodista i política valenciana. Se la considera una de les autores modernes més importants de literatura catalana” i a la web d’escriptors en llengua catalana com a “escriptora i periodista. Llicenciada en Filosofia i en Periodisme i doctorada en Filologia romànica”. Més d’una cinquantena de títols avalen el treball constant de l’autora.
L’escriptora se sent satisfeta pel premi i explica que “ser dona, gran i catalana” són atributs que no es contemplen sovint des del premis literaris. Afirma que ara sí que se sent valorada però que massa sovint s’ha sentit menytinguda i relegada sota comentaris masclistes, estereoptipats i misògens com ara “ser escriptora per a tietes”, malgrat el cos de la seva obra.
Reconeix que no es mossega la llengua “ni com a feminista ni com a independentista (que no es cap ideologia) i tindria ganes de poder deixar de ser-ho perquè ja s’hagues assolit però en el cas del feminisme, ho veu per molt lluny.
En les diferents entrevistes d’aquestes darreres hores a les televisons catalanes, parla amb passió de la llengua catalana i els Països Catalans i del seu mestre Joan Fuster.
Per a ella la literatura no es tant “una divertiment o una teràpia sinó un acte creatiu, tant per a l’autora -en aquest cas- com també per a lectores i lectors”.
El guardò li serà lliurat el 20 febrer Al Palau de la Musica.
