jueves 28 marzo 2024

jueves 28 marzo 2024

Compartir

Manifest: Davant de la greu situació de deteriorament de les llibertats Gran Logia Femenina de España

 

 Davant de la greu situació de deteriorament de les llibertats, d’augment de la precarietat econòmica, de la progressiva pèrdua de perspectives laborals i de la manca de cobertura de les necessitats bàsiques de bona part de la població, LA GRAN LÒGIA FEMENINA D’ESPANYA, considerant que s’estan vulnerant els principis democràtics més elementals i conseqüent amb les divises maçòniques de Llibertat, Igualtat, Fraternitat i Laïcitat, en la defensa d’aquests EXPRESSA la seva extrema preocupació i exigeix que es posin en marxa els mitjans necessaris per frenar el deteriorament social i de convivència pel qual travessa la població de l’Estat espanyol: Precarietat socioeconòmica.

 Un 30% de les famílies no pot cobrir les seves necessitats bàsiques, amb el consegüent impacte que comporta això per a la infància, per no esmentar les dramàtiques situacions que provoquen els desnonaments. Les classes populars són víctimes d’un empobriment creixent: precarietat laboral, atur, augment dels preus dels aliments i dels serveis bàsics i congelació de salaris i pensions.

Alhora, es redueix i es dificulta l’accés de les persones amb dependència als recursos residencials o d’ajut domiciliari. L’educació, la sanitat, els serveis socials i les pensions, els coneguts quatre pilars de l’anomenat estat del benestar, que encara estava en fase de tímid desplegament, veuen com se’ls retallen i/o desvirtuen les prestacions. Manca de llibertats de la ciutadania. Les llibertats conquerides durant anys s’han menyspreat, desvirtuat i finalment abolit.

Així la nova llei contra el dret a l’avortament, sobre la base de la imposició d’una determinada moral, arrabassa a les dones la llibertat de decidir sobre el seu propi cos i l’opció d’una maternitat realment lliure i desitjada. La llei Aído del 2010, avalada pel Comitè de Bioètica, per bé que s’hi reconeixen unes certes llacunes, va representar un progrés innegable. Aquesta llei homologava la nostra legislació a la de la majoria de països occidentals i així es va reduir de manera significativa el nombre d’avortaments durant els anys posteriors. La llei Gallardón ens porta a temps obscurs que no pensàvem que tornaríem a patir, de la mateixa manera que no crèiem que hauríem d’abordar amb la mateixa determinació de denúncia i d’actuació cívica i solidària de temps passats.

La nova Llei de seguretat ciutadana suposa el fet de poder exercir un poder coercitiu sobre la població per mantenir-la no solament submisa, sinó també acovardida sota un sistema autoritari, amb l’objectiu de reprimir la dissidència i atenuar la pressió social a cop de multa i de presó. La Llei de taxes judicials limita l’accés a la justícia i vulnera el dret de la ciutadania a disposar de la garantia d’una tutela judicial efectiva. La Llei Wert, nova llei d’educació fa que el nostàlgic i oligarca somni de regressió als anys de pur règim dictatorial es vagi convertint en un fet, amb l’objectiu no dissimulat d’imposar una moral i una ideologia uniformes i excloents. Es tracta d’una llei fortament contestada des de diferents àmbits per: ser sexista, classista i antipedagògica; per segregar i marginar gran part de l’alumnat; per discriminar l’idioma i la cultura de diferents comunitats i per arribar fins i tot a negarne la identitat.

UN SÍ ROTUND A LA DEMOCRÀCIA

Aquest conjunt de situacions i mesures que denunciem està al servei d’un model de poder –defensat avui des de la moral religiosa i patriarcal més retrògrada– que ataca de manera encara més significativa les dones, ja sacsejades amb més intensitat per les situacions de pobresa i atur, afectades ara per aquestes noves mesures legislades que destrueixen tots els avenços aconseguits a la recerca d’uns nivells de llibertat, de drets ciutadans i de democràcia més elevats.

Els principis de llibertat, igualtat, fraternitat i laïcitat que han aportat tant al desenvolupament i a l’avenç de la igualtat de les dones a la societat, i alhora dels drets humans, han estat i han de ser un exemple per a una redistribució dels recursos i de la riquesa més justa; per fer aflorar actuacions a favor de la pau, de l’equitat, del benestar, per garantir la igualtat de totes i tots davant de la justícia i per garantir el ple exercici de les llibertats i els drets de la ciutadania. Per tot això i tenint en compte que la maçoneria, sota les seves premisses humanistes, lluny de tot partidisme, ha manifestat i continua manifestant la seva repulsa més ferma davant de qualsevol totalitarisme, insolidaritat i imposició contrària a l’ètica universal dels drets humans: La Gran Lògia Femenina d’Espanya composta per dones lliurepensadores, diverses i tolerants, com a col·lectiu dedicat a la reflexió hermenèutica, filosòfica i social, davant de la magnitud del deteriorament social i democràtic dels darrers temps, no pot restar muda davant d’un retrocés de tanta envergadura i no solament es veu obligada a manifestar la seva inquietud, sinó a ajuntar la seva veu a les de la resta de la ciutadania que clamen per la defensa d’aquests valors i a contribuir activament en la recerca de noves visions i plantejaments que facin realment efectius els esmentats principis. 

 

 

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Barcelona: LECTURA DE TESIS DOCTORAL Gender y genre en las cineastas estadounidenses a principios del siglo XXI / La Independent / Notícies gènere

  La doctoranda Katarzyna Paszkiewicz, investigadora en formación del Centre Dona i Literatura – Gènere,...

La 19a edició de la Mostra Internacional de Films de Dones ha presentat 54 pel·lícules de 10 països

Una Mostra plena de moments per recordar FLAIX En aquesta 19a edició de la Mostra...

Esclavatge gestacional, Mosuo i dimorfisme sexual lingüístic

  OPINIÓ El 6 i 7 de maig, havia d’obrir les portes la III Fira...