Contra la majoria de pronòstics, el sorprenent resultat de les eleccions presidencials dels Estats Units en què va resultar guanyador Donald Trump davant la seva rival Hillary Clinton, no només ha commocionat mig país, sinó a l’opinió pública internacional.
L’elecció de Trump, ha sacsejat inicialment els mercats financers, reflectint enorme preocupació i incertesa en l’economia i el comerç mundial. I no és per menys, els missatges de Trump en campanya, van ser d’una duresa superlativa que mostrava un panorama desconcertant amb un programa de govern confús.
La seva campanya, marcada per un dels duels més durs en la història del país, va estar plena d’escàndols, desqualificacions, opinions masclistes i homòfobes, acusacions i constants amenaces racistes, xenòfobes i ultranacionalistes, en les que, des del primer moment es va basar.
Davant hi tenia una Hillary Rodham Clinton que amb un discurs feminista neoliberal no va aconseguir convèncer totes les dones que, en alguns casos, la van rebutjar més per ser representant dels poders econòmics establerts, que a Trump per la seva misogínia. A més, hi ha qui diu que, a ella la castiguen per continuar amb un marit que la va trair.
Amb tot, per a moltes persones, Clinton representava una oportunitat per a les dones de plantar cara a un “bocamoll” sexista. I crida l’atenció la imatge de la família Clinton, un cop ja coneguts els resultats, que es va presentar vestida de negre (dol) i morat (feminisme).
La realitat del que ha passat amb el triomf de Trump, és que mou els fonaments de la política tradicional Americana, recolzada en una Constitució incloent amb una societat multiracial construïda al Segle XIX i una immigració procedent de tot el món, inclòs ell, que deixa una fissura en una societat basada en el respecte i la igualtat
Els missatges de Trump en el pla nacional, de posar límits implacables a la immigració (prometre deportar onze milions d’immigrants sense papers) i de no permetre l’entrada de persones de religió musulmana als Estats Units, cosa que vulnera el principi d’igualtat consagrat en la Constitució Nord-americana, no només crea por, sinó que pot generar una crisi social, política i econòmica. El candidat Republicà sembla oblidar, que la diversitat poblacional al país, genera ocupació, mou quantitats de diners i paga impostos.
D’altra banda, la confusa agenda en el pla internacional, amb la seva promesa d’acabar amb l’Estat Islàmic, la seva intenció de revisar els tractats de lliure comerç signats per Estats Units i reformular les aliances internacionals, posa a tremolar els acords amb Llatinoamèrica, Europa i alguns països d’Àsia; així mateix, el desafiament al seu veí Mèxic de construir un mur divisori entre els dos països, li van generar enemistats, fins i tot amb el seu propi Partit.
Donald Trump, també va fer clara referència a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, va presagiar 1 Brexit multiplicat per cinc als Estats Units i ho va aconseguir, un cop dirigit al “establishment” local i mundial. Els nord-americans volien un canvi, i ho han aconseguit i Trump, volia ser president i ho ha aconseguit. Ningú representava millor que ell un canvi al sistema.
Amb tota aquesta retòrica, la veritat és que Trump va guanyar, sense importar les seves sortides masclistes, el seu racisme, les seves mentides, el seu egolatrisme, la seva falta d’experiència en política, les seves sortides de to fins i tot provocant la seva pròpia solitud.
Va guanyar, quan el món esperava veure per primera vegada a una dona a la presidència. Va guanyar amb el suport d’una majoria inconforme amb el sistema econòmic i social, una barreja del vot rural i obrer blanc, minoria antigament demòcrata que competeix amb altres minories, com llatins o negres, però que manca d’un estatus social de víctima. Anul·lant el nombre de vots d’algunes minories i del vot llatí que seguien a Hillary Clinton, especialment a la Florida.
El missatge de Trump va calar en els votants, el vot de la classe obrera que es veu amenaçada per la globalització, la gran classe mitjana que se sent oblidada, que ha perdut poder adquisitiu i que és cada vegada més pobra; els inconformes amb la Gran Recessió Econòmica; els pertorbats amb els canvis demogràfics i socials, que veuen en l’ètica política i econòmica als mateixos de sempre, i increïblement, va guanyar amb el vot del corrent racista que encara existeix de la segregació i l’esclavitud al país.
Però el triomf de Trump, no només ha estat un dur cop contra el “establishment”, nacional i mundial, indica que la gent va votar pel canvi, no ha importat com fos el candidat, desil·lusionada amb la classe política i amb el sistema econòmic.
La seva atípica campanya, el seu egocentrisme, i el showman que porta dins, el van mantenir vigent contra tots els pronòstics plantejats pels mitjans que veien a Hillary Clinton com a favorita, els grans perdedors van ser els mitjans de comunicació, els experts enquestadors i els dirigents del partit demòcrata, el desenllaç va ser tan sorprenent per als analistes, que l’explicació ha d’anar més enllà de les mancances contrastades de Clinton com a candidata, té a veure amb qüestions polítiques, sociològiques i econòmiques més profundes.
Convertit en el 45 President dels Estats Units, el Republicà Trump, deixa una incògnita sobre com governarà, sense experiència política, diplomàtica o militar, però el rebuig a les elits present en les zones conservadores republicanes del país, es va estendre als llocs on els demòcrates se sentien segurs en eleccions presidencials. Amb el resultat de Wisconsin, ja va obtenir 276 vots electorals, mentre que Hillary Clinton va obtenir-ne només 218. Dos candidats amb dos perfils, ideologies, partits i dues visions diferents sobre el que són els Estats Units d’Amèrica. Segons les darreres dades ella ha pedut milions de vots des de les darreres eleccions, encara que ara hagi guanyat per uns 200.000 vots individuals amb 59,943,008 votos – 47.7% davant els 59,705,047 votos – 47.5% de Trump. Els vots electorals han quedat en 306 per Trump i 232 per Clinton. Les dades també apunten a que un 53% de dones blanques i un 27% de llatines han votat Trump.
Queden al tinter una infinitat de preguntes. El món està expectant, després de la seva possessió el 20 de gener la presidència de Trump constitueix tot un enigma. Com es recompondrà el missatge explosiu enviat durant la seva campanya al món, a les minories, a les dones amb els seus comentaris masclistes, les ofenses als excombatents, als immigrants sense papers, tots els que s’han vist vilipendiats per ell, ara hauran d’ acostumar-se a veure’l com a president, indubtablement, el triomf de Trump, és un cop dur contra l’“establishment”.
