Loretta Napoleoni és una economista i politòloga italiana, autora de best-sellers com “Economia Canalla” i el recent “El Fénix islàmic. L’Estat Islàmic i el redisseny del Pròxim Orient”, edicions Paidós, un llibre inicialment rebutjat per una editorial de New York, i traduït després a 20 idiomes.
El dia 9 d’octubre va donar una conferència al CC del Born a Barcelona, tractant el tema “Europa enfront del desafiament terrorista”.
En la conferència, Loretta Napoleoni va recordar que, a diferència d’Al-Qaida i altres moviments terroristes, l’EI es planteja construir un estat que va de Síria i l’Iraq fins a Israel, prenent el control dels seus recursos (petroli i aigua) i, buscant el reconeixement de tota la Umma, la comunitat islàmica.
Combina una política de terror cap a l’enemic Occident, difonent vídeos d’alta qualitat on es mostren ejecucions massives, amb la seducció de joves de tot el món, sobretot a la xarxa, perquè es traslladin a l’EI com a combatents. A ells els hi ofereixen casa, un sou mensual i l’accés a un mercat d’esclaves, entre les milers de dones yazidíes (una minoria ètnica kurda) capturades al nord de l’Iraq el 2014. Les joves costen 180 o 350 euro segons els seus atractius físics, i són subjectes a tota mena de vexacions.
L’esclavitud, segons els integrants de l’EI que escriuen en la publicació digital Dabiq, és permesa per l’Alcorà tractant-se de “infidels idolatres”. (Un llibre acabat d’editar per Fayard a França, “Esclave de Daesh”, recull el testimoni de Janan, una Yazidi de 18 anys, que explica com funciona el mercat d’esclaves).
Reclutaments a Europa
Actualment a l’Estat Islàmic segons l’ONU hi ha gairebé 30.000 foreign fighters, joves estrangers reclutats en 100 diferents països del món, que s’han sumat als 40.000 combatents locals presents al país, i les xifres van creixent. Entre ells hi ha més de 5.000 europeus.
En la seva majoria es tracta de joves nascuts a Occident però amb pares de diferent nacionalitat, que viuen problemes d’identitat. No obstant això, per consolidar l’Estat, a més d’homes inquiets, disposats a morir com a herois, calen moltes esposes que procrein i estabilitzin la població. Per això s’accepten també famílies senceres, com les 14 famílies espanyoles emigrades a EI (entre els 115 hijaidistas ibèrics), que han rebut cadascuna pels 4 membres familiars una prima de 20.000 dòlars.
Dones seduïdes
En canvi, el dot per cada dona que es casa a l’EI, va de 1.200 a 1.400 $. Com atreure les noies? D’acord amb el que ha explicat, a la xarxa hi ha reclutadores musulmanes, expertes en psicologia femenina, que estableixen un diàleg amb joves que manifesten per un o altre motiu la seva inconformitat amb la societat en què viuen, o amb el seu propi destí.
Critica social? Por a quedar-se sense marit o poder formar una família? Se senten envoltades d’homes poc interessants, covards o avorrits? Manca sentit en les seves vides? Tot pot servir per tractar d’integrar-les a l’Estat “que haurà de dominar el món”.
El cas de Maria Giulia
A Itàlia s’ha parlat el cas d’una noia de 28 anys, Maria Giulia Sergio, originària de la província de Nàpols, però assentada des de fa temps amb la seva família en el hinterland de Milà, on els últims anys estudiava biotecnologia a la Universitat Estatal.
Des de la seva conversió a l’Islam, Giulia va començar a usar l’hijab, el vel, afirmant a la televisió que hauria de ser usat per les dones, per no excitar els homes, fins arribar a cobrir-se totalment amb el nikab, deixant només els ulls a la vista. Es va canviar el nom a Fàtima, es va casar primer amb un tunisià, (que considerà poc radical), i després amb un albanès més decidit amb qui es va traslladar el setembre del 2014 a l’EI a Síria, desapareixent del mapa.
Però va voler la família amb ella. Li va donar la tabarra al seu pare amb trucades (interceptades per la policia) on li deia: “Aquí (o sigui en l’EI) mana l’home, llavors agafa la meva mare pels cabells, si cal, i arribeu a Síria passant per Turquia, amb maletes lleugeres per no cridar l’atenció. Ah, i abans treu els 25.000 euros de liquidació que et deu la teva empresa, ok?”.
No podem saber quin va ser el procés mental que va portar els seus pares a convertir-se, sinó que la idea de la “paritat de la dona”, suposadament difosa i arrelada en l’opinió pública italiana des de dècades, es va esfumar en el seu cap com la neu al sol. El seu pare es va fer créixer la barba, la seva mare i la seva germana es van posar el vel, van comprar les maletes lleugeres, però ja amb aquestes maletes a la mà, van ser detinguts per la policia italiana, acusats d’afavorir el terrorisme.
A la presó, la germana, el pare i la mare van ser aïllats uns d’un altre. El pare no volia anar a passejar en l’hora d’esbarjo. La mare es queixava d’aquest tractament que li semblava inhumà.
Maria Giulia Sergio en un canal de tv italia.
Mares d’una nació
Recentment, hi ha hagut un contacte telefònic entre Giulia-Fatima, i una periodista del “Corriere della sera”, Marta Serafini.
On són els vostres drets humans? “Etziba la jove neo ciutadana de l’EI. “Els meus pares no han fet res, i són a la presó”. La periodista respon: De quins drets humans pot parlar l’EI, que esclavitza dones, degolla cristians i minories ètniques?
“Aquestes són crítiques falses, l’EI honra les dones. Nosaltres som les mares, les fundadores d’una nació”. Aquesta és una clau important per entendre com ella i altres noies europees hagin pogut donar un tomb tran dramàtic a les seves vides. Renuncien a una “paritat” amb l’home de vegades més teòrica que pràctica a Occident, a canvi de ser reconegudes com “heroïnes fundadores d’imperis”.
Que sigui com a esposa, o com vídua d’un heroi, és gairebé igual. De la resta qualsevol grup humà que ha volgut definir-se com una nació ha hagut de construir una “narrativa”, buscant orígens divins o semidivins, o exaltant el paper dels seus primers habitants. (Veure com a exemple l’epopeia dels pioners i pioneres del Far West, que perdura als Estats Units també en la passió desmesurada cap a les armes).
“Però la xaria i els degollaments?” Insisteix la periodista. “Nosaltres som l’estat perfecte: si un lladre roba, el millor és tallar-li la mà, així no segueix robant. I “nosaltres” degollem els espies, els traïdors, els que ens poden fer mal “. Normal, és així. El rentat de cervell està complet.
Després d’uns mesos de presó, els pares i la germana de Giulia-Fatima són alliberats. La mare mor l’endemà.
Estudi sobre motivacions
Hi ha altres motivacions que guien les centenars de dones europees que es traslladen a l’EI? Pel que sembla, sí. Tres investigadores angleses, Carolyn Hoyle, Alexandra Bradford i Ross Frenett han presentat recentment un estudi a l’Institut per al Diàleg Estratègic de Londres, analitzant les motivacions que han portat 550 dones del Regne Unit, Holanda, França i Àustria a l’ EI, i de fet superen la seva esfera personal.
La majoria d’elles vol “rebel·lar-se a l’opressió que viuen les poblacions musulmanes des de Bòsnia fins Birmània i Mali, sota els atacs a la Umma des d’Occident”, i volen crear una societat alternativa.
Conferència de Napoleoni
Tornant a la conferència de Napoleoni, allà es va parlar que s’està observant i afavorint una “tercera guerra mundial”, constituïda per una nebulosa de conflictes, el fil vermell és el fonamentalisme. En molts països s’ha enfonsat l’Estat, per intervenció occidental, com a Síria, Líbia, l’Iraq, on ara hi ha lluites entre cabdills, terroristes i mercenaris, per conquerir poblacions i recursos.
Es tracta de guerres premodernes, sense estats que les declarin, o camps de batalla, però amb armes moderníssimes, venudes hipòcritament per les potències occidentals als diferents contrincants, mentre afirmen combatre el terrorisme.
El procés d’islamització d’aquests països en conflicte ha avançat en paral·lel a l’ empobriment de la població, per la globalització i / o el canvi climàtic. La globalització ha afavorit països com la Xina o el Brasil, i empobrit el Pròxim Orient i Àfrica.
En certes regions africanes la crisi alimentària, causada pel canvi climàtic o per la carrera de països rics per apoderar-se de les terres fèrtils del continent (land grabbing), ha aguditzat els conflictes religiosos i ètnics al continent. I ha empitjorat enormement la condició de la dona.
A l’Iraq, el país que tenia l’escolaritat més alta del món àrab, ara les dones no tenen dret a treballar, perquè puguin fer-ho els pares de família. També l’onada de pròfugs, homes i dones, que fugen de guerres i fam fins a la “fortalesa Europa” és una faceta més del desordre i la desigualtat imperant en l’economia. Tot en un planeta que es vol dir civilitzat.
