Thursday 13 June 2024

Thursday 13 June 2024

Compartir

Alda Facio demana reflexió sobre privilegis europeus

Alda Facio (Foto:Prensa.cba.gov.ar)

Alda Facio, advocada i experta independent del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre la discriminació contra les dones en la llei i en la pràctica, en la seva recent visita a Barcelona va conversar amb La Independent i va demanar que a l’estat espanyol es reflexioni sobre “la pobra gent d’allà” i la seva relació amb alguns dels seus privilegis.

Facio va arribar a Barcelona per a la presentació de l’informe: “Agressions a Defensores de Drets Humans en Mesoamérica” (2012-2014) que va ser elaborat per la Iniciativa Mesoamericana de Defensores de Drets Humans.

L’Acte va ser organitzat per la Fundació Calala- Fons de Dones, Front Line Defenders i Brigades Internacionals de Pau els dies 7 d’octubre a Madrid i 8 d’octubre a Barcelona, amb la participació de dues defensores de drets humans de Guatemala i Hondures, Cesia Juárez i Deysi Flores, i representants de la IM-Defensores, Marusia López i Verónica Vidal.

D’acord al Fons Calala, entitat organitzadora de la presentació a l’estat espanyol d’aquest informe, el document amb informació dels anys 2012-2014 constata el greu nivell de risc a què s’enfronten les defensores de drets humans a la regió, conseqüència de l’actual crisi de violacions de drets humans a Mèxic i Amèrica Central, combinada amb alts índexs d’impunitat i fallida a nivell nacional de l’Estat de Dret.

A tot això, assenyala Calala, s’afegeix que les defensores segueixen enfrontant obstacles i agressions per ser dones que desafien les normes i estereotips culturals que limiten la participació de les dones i perpetuen la desigualtat.

Alda Facio y defensoras con Calala

Alda Facio junt a representants de Calala (Foto: Leticia Cruz)

Alda Facio, en acabar la presentació de l’informe a Barcelona, ens respon:

 

Quin objectiu té la presentació d’aquest informe?

Diria que un dels objectius és el de demanar-los als que viuen a l’estat Espanyol la seva solidaritat amb les defensores que treballen a Mesoamérica, però una solidaritat que involucri la reflexió sobre els beneficis que tenen aquí, ja que en bona part és a costa de l’explotació que es fa de la gent de Mesoamérica i d’Amèrica Llatina.

Volem que la solidaritat s’entengui no com a caritat sinó com un canvi en les maneres de viure, aquesta solidaritat requereix un canvi de les persones que habiten en “països desenvolupats” en les seves formes de consum, ja que aquestes formes són part de les justificacions que tenen aquestes grans transnacionals per a existir, són aquestes transnacionals que més violen els drets humans a Mèxic, a Guatemala, a Hondures.

Certament els Estats violenten també els drets humans i molts Estats de la regió estan col·lusionats amb aquestes transnacionals, però la majoria de les violacions, i es poden veure en aquest informe, són violacions directes dels paramilitars que empren aquestes transnacionals, els fan servir per defensar- de les resistències que fan els pobles que actuen contra l’explotació d’aquestes empreses, tant si es diu hidroelèctriques, les pinyeres, els monocultius, les mines i altres que provoca moltes vegades el desallotjament i el desplaçament de la gent.

 

En països com Costa Rica d’on tu ets, es va instal·lar la primera empresa transnacional piñera, oi?

Així és, i que bo que ho esmentis perquè de vegades a Costa Rica el deixen fora de la regió, i aquí perfectament pots veure la dimensió del que està passant, quan viatges per allà des de l’avió pots veure parts de Costa Rica com un desert verd i pots veure com aquesta indústria de pinyeres ha anat desallotjant a camperols i camperoles de les seves terres, o en el cas que es resisteixen a vendre les seves terres, de totes formes són comminades a sortir pels alts nivells de contaminació de pesticides, per aquesta gran escala de fumigació que es necessita en els monocultius, no només de pinya, sinó de tantes coses que avui fabriquen les transnacionals d’aliments, ja que aquesta gent s’ha de moure d’aquí.

Totes aquestes problemàtiques volem que es coneguin aquí, i per aixó la nostra presència a Espanya presentant aquest informe, no només volem transmetre “l’anècdota de pobretes les dones d’allà” sinó que la gent reflexioni de com es connecta això amb els seus privilegis d’aquí. I volem sobretot que la gent conegui com les dones actuen davant les situacions injustes de les seves regions.

 

Quines altres relacions plantegen aquests informes i la seva connexió transnacional?

Volem relacionar-nos amb una solidaritat entre dones a escala global, no només d’un costat a l’altre, cal que ens recolzem mútuament perquè en aquests països que es diuen “desenvolupats i democràtics” també maten les dones.

També sentim que d’ “aquest costat” es reconeix menys el paper de les dones que són defensores, a diferència del que notem en les nostres regions d’Amèrica Llatina on aquesta figura és cada vegada més visible, les defensores mateixes, moltes d’elles ja es consideren com a defensores, mentre que aquí és un reduït camp d’acció, més vist des d’un llenguatge una mica estàtic de drets humans.

 

Com definiries la figura social de La Defensora?

Com qualsevulla dona que defensa a altres persones o així mateixa d’una violació als drets humans, llavors aquí cal incloure-hi la defensa contra el racisme, la discriminació, en defensar algú per ser immigrant, per ser persona amb discapacitat, per ser infant o persona gran, és a dir, que totes les dones que actuem contra discriminacions i desigualtats, som defensores de drets humans.

 

Consideres que el moviment feminista acompanya aquest paper polític de les dones defensores de drets humans?

Bé, el moviment feminista és tan divers i hi ha moltes feministes i moviments que no creuen en el concepte de “drets humans” i per tant no volen utilitzar els instruments jurídics internacionals, en aquest sentit jo els respecte i aquesta bé que cada qui faci la “lluita” on vulgui actuar, però a les feministes que si veuen la utilitat dels criteris i usos dels Drets Humans, jo els diria que podrien considerar més la utilització dels instruments que ofereix la defensa dels Drets Humans i sobretot que s’apropiïn del seu paper com a defensores.

 

Que és la IM-Defensores?

La IM-Defensores és una articulació formada per JASS-Mesoamérica, Consorci per al Diàleg Parlamentari i la Equitat Oaxaca (Mèxic), UDEFEGUA-Unitat de Protecció de defensores i defensors de Drets Humans de Guatemala, la Col·lectiva Feminista per al Desenvolupament Local (El Salvador), AWID-Associació pels Drets de les Dones en el Desenvolupament, FCAM-Fons Centreamericà de les Dones (Guatemala) i Xarxes Nacionals de defensores d’Hondures, Mèxic, Guatemala, El Salvador i Nicaragua, les quals en conjunt s’articulen a més de 691 dones defensores de drets humans. La IM-D ofereix protecció, acció urgent, formació i atenció jurídica a més de 691 defensores en 5 països de la regió.

 

Més informació:

Informe agressions contra defensores de DDHH

IM-Defensoras

 

 

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Picture of Drina Ergueta

Drina Ergueta

Periodista y antropóloga. Comunicación y feminismo son sus temas predilectos desde hace más de una década. Articulista en medios bolivianos y portales feministas de España/México.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Europa: Els Verds europeus recolzen mesures contra els atacs de Trump als drets de les dones/ La Independent / Notícies gènere

El grup dels Verds/ALE al parlament Europeu ha recolzat la iniciativa dels governs belga, holandès,...

Catalunya. Donant veu a la diversitat cultural / La Independent / Notícies Gènere

Nova eina a disposició dels mitjans de comunicació catalans i de la ciutadania per donar...

La diputada independentista uruguaiana Ana Surra reclama treball, papers i dignitat per a les persones emigrades

Tupamara, refugiada, sindicalista, independentista, basquetbolista, immigrant, àvia, acaba d’entrar a la política espanyola des...