La Independent va fer diverses entrevistes durant la Trobada. En aquesta edició publiquem les realitzades a: Maria Torrellas, Ricardo Ronquillo Bello, Luisa Cuevas, y Sara Mas Frías sobre el “Encuentro Iberoamericano de Comunicación y Género” celebrat a l’Havana (Cuba) del 31 d’octubre al 2 novembre 2019.
Maria Torrellas , periodista y documentalista
Maria Torrellas. Colectivo Resumen Latinoamericano.
1.- Quina és la seva opinió del Encuentro?
Han estat unes jornades molt denses i àmplies en temàtiques i ens n’hem pogut fer una idea molt clara. El treball que ens han presentat les comunicadores cubanes ha estat impressionant. Ens han parlat a més de detalls on aquí a Cuba veuen que els hi falta avançar en la bretxa tant de comunicació com en el tecnològic. Ara estàvem veient com les dones no arriben a ser tant aptes per a la tecnologia digital com els homes.
Han analitzat el principal informatiu de la televisió cubana que presenten un home i una dona i ho han fet amb perspectiva de gènere. El presentador té unes marcades característiques masclistes i la cadena el respecta. Lluitaran contra aquesta xacra.
En el meu documental “Cubanes, dones en revolució” poso de manifest con les dones han adquirit des de sempre un protagonisme important en la societat. Són el 77% de la força laboral i també en l’educació. I el 60% en la ciència cubana. I volen aconseguir més igualtat. He vist que en el tema familiar tant en el capitalisme com en el socialisme ens col·loca a les dones en un treball invisible de la llar. No reconegut. A Cuba, l’ ONU diu que les dones cubanes treballen 14 hores més setmanals que els homes. Sóc basca però visc a l’Argentina i com a feminista milito allà perquè hi visc.
2.- Que ha après de la trobada?
Totes parlen d’allò que falta, dels desafiaments, del que hem de treballar, això m’agrada. Jo vull parlar d’allò que és positiu. Aquí han aconseguit igualtat salarial i això és molt important, encara que els salaris d’aquí siguin baixos un home i una dona cobren igual per la mateixa feina. Aquesta igualtat és una bona base social.
Vull dedicar a Isabel Moya Richard un record molt gran perquè ella va ser la meva formadora. L’he seguida al llarg de tots aquests anys. Convido a la vostra audiència a conèixer-la més en el seu feminisme.
3.- Com us definiu a l’Argentina?
Estem molt a prop de les dones cubanes. Ens definim com a feministes i socialistes. El nostre feminisme és des de baix i a l’esquerra. Estem amb les dones treballadores perquè només apoderant-se podran sortir de la pobresa.
Ricardo Ronquillo Bello, president Unió de Periodistees de Cuba (UPEC)
Ricardo Ronquillo Bello, president de la Unió de Periodistes de Cuba.
1.- Com valora la Trobada?
A mi em sembla extraordinari. En un moment molt decisiu per a Cuba. Perquè la societat cubana està vivint un moment transcendent de transformacions estructurals que en molts aspectes ajuden al país a sortir d’una situació de crisi continuada que està patint després de la caiguda del socialisme. I tracta de remodelar el projecte socialista. Aquest procés de transformació també porta perills i amenaces. Puc recordar ara un avís d’una important intel·lectual cubana que es diu Graziella Pogolotti, assagista i intel·lectual cubana que sempre ens alerta que la contesa més important de la contemporaneïtat s’està donant entre la tecnocràcia i l’humanisme.
La Trobada ens ha ajudat a prendre consciència sobre tots aquests desafiaments. A Cuba hem fet una revolució com la va anomenar Fidel “una revolució dins de la revolució” en defensa dels drets de les dones i d’una visió més feminista de la societat.
No obstant això, tal com ens va alertar en el seu moment Isabel Moya Richard, a qui se li ha fet un homenatge molt especial, el pitjor que ens pot passar és que creguem que les dones a Cuba ja han aconseguit tots els seus drets.
Esdeveniments com aquest ens ajuden a comprendre el que ens falta encara perquè les dones tinguin a casa nostra tota l’alliberament que la revolució els va proposar des dels seus inicis.
Juntament amb això ens ajuda a connectar-nos amb altres organitzacions i estudiosos dels problemes de la dones en el món. I això també ens ajuda a comprendre que hem de crear xarxes de solidaritat per treballar units perquè aquests problemes no són només problemes que es manifesten a Cuba sinó que es manifesten més agudament en altres parts de món.
2.- La participació d’un Tinent coronel del Ministeri de l’Interior, creu que és important?
Ell ha reconegut casos a nivell intern i extern. A Cuba hi ha una política que aquí l’ hem anomenat de Tolerància 0 amb relació a la trata, i amb el tràfic d’éssers humans. Però això no vol dir que no hi hagi fenòmens que s’estiguin desenvolupant al nostre país que afavoreixen la trata. Per exemple hi ha moltes dones joves cubanes que de vegades volen anar a buscar benestar material o econòmic en altres països. No poques vegades són temptades per grups internacionals que afavoreixen la trata i que les porten a altres països. I aquí s’ha denunciat que això existeix i ha estat fet per les més altes autoritats.
També des dels EEUU han intentat presentar a projectes molt humanistes de la revolució cubana com si fos tràfic de persones, com per exemple el tema dels metges la qual cosa és una gran manipulació i una distorsió absoluta del sentit humanista amb què Cuba ha desenvolupat la seva promoció de la salut a escala internacional en projectes de gran abast. Aquí s’han fet operacions de cataractes de centenars i centenars de llatinoamericans que s’han beneficiat d’un projecte internacional entre Cuba, Veneçuela i altres països d’Amèrica Llatina. En el cas de Cuba el tema del tràfic i de la trata també s’ha convertit en part dels projectes de manipulació política de l’autèntic sentit de la revolució cubana amb què els Estats Units ens castiguen.
3.- Han presentat una trentena de casos i això són xifres molt baixes. Són reals?
Aquests són els casos que les autoritats han pogut estudiar i conèixer però segurament que n’hi haurà més. Fins ara aquest és un fenomen que el país no havia estudiat i atès amb tanta profunditat com en altres moments com ho està començant a fer ara. En la mesura que coneixem el fenomen a escala internacional estarem en millors condicions de saber com s’està manifestant interiorment i hi podrem posar remei.
Luisa Cuevas, CUBAINFORMACIÓN (www.cubainformacion.tv)
Luisa Cuevas. CubaInformación
1.- Valoració de la Trobada.
A mi m’ha encantat. Desconeixia tota la feina que s’està fent en els mitjans de comunicació cubans. Tota la informació que han donat. Les anàlisis dels mitjans i, sobretot, els projectes que hi ha a les províncies m’han semblat una meravella.
2.- El fet que s’hagués dedicat la trobada a la trata de persones com una mesura de prevenció que li ha semblat?
Em sembla que és el que cal fer. Tant de bo la prevenció es pogués fer a tot arreu abans que succeeixin les coses. Aquí a Cuba ho tenen més fàcil per ser una illa, tot està més controlat. Però bé, hem sabut que hi ha trata interna de les províncies cap a la capital. Hem sabut també que a través de les xarxes que és el gran perill ara mateix hi ha explotació sexual, sobre tot de dones i nenes, cap a l’exterior. Han parlat de casos de Turquia, de la Xina de noies que van enganyades com passa a tot el món. Han donat xifres baixes però han dit que era important prevenir bàsicament perquè la gent perdi la sensació que no hi ha cap risc.
3.- Des de fora es veu a Cuba com a un país força tancat. El fet que un tinent coronel de l’Exèrcit cubà hi participés i reconegués que el problema existeix. Què et sembla?
Em sembla que trenca tots els tabús i tots els mites. Tant de bo tothom pogués assistir a aquests esdeveniments jo ho estic comentant tota l’estona amb la meva companya amb la qual he vingut quan sentim dir que a Cuba no s’informa perquè és una dictadura, Cuba no reconeix els problemes que té. I en aquest esdeveniment s’ha criticat a la policia, a la judicatura, als mitjans de comunicació. O sigui que la gent no sap la vivesa d’opinions que hi ha a Cuba de crítica, autocrítica, reconeixement dels problemes i de, després de reconèixer els problemes, posar-hi solució. Des de CubaInformación hem fet una crònica de la Trobada i entrevistes perquè estem especialment obstinades i obstinats a que es vegi aquesta part de la realitat cubana que a fora és tan desconeguda. Fins i tot jo ho vaig dir ahir. Per mi que se suposa que sóc una persona informada he après que no sé gairebé res de Cuba. El bloqueig informatiu que hi ha sobre l’illa és tan bestial que fins i tot a les persones que caminem per aquí, indagant altres informacions ens costa trobar-les.
Sara Mas Frías, periodista.
Sara Mas Frías, periodista. Presidenta del Comité Científic del XIII Encuentro Iberoamericano de Comunicación y Género
1.- Com valora la Trobada celebrada a La Havana?
Crec que van ser tres dies intensos de treball que van valer la pena per la qualitat de l’intercanvi, la informació, la investigació, les presentacions i productes comunicatius que van portar les i els participants. Escenaris com aquests es constitueixen en una oportunitat d’aprenentatge molt valuosa. També per la possibilitat de retrobar-nos i conèixer-nos periodistes que a diferents llocs del món fem causa comuna pel periodisme inclusiu i compromès amb la situació i els drets de les dones.
Van ser unes jornades en què vam tenir present i ens va acompanyar tot el temps l’empenta d’Isabelita Moya, col·lega, mestra i feminista que va obrir molts camins dins i fora de Cuba per entendre el valor dels mitjans i la comunicació quan són justament emprats contra el sexisme, la marginació i la discriminació. Aquesta trobada, que a partir d’ara porta el seu nom, ha estat també part del seu treball: Isa va marcar la ruta i dediquem aquest espai, com ella va suggerir, al tema de la trata de persones, la majoria dones i nenes.
Conclusions? … moltes … Sense pretendre abastar-ho tot, diria que es va ratificar que la trata de persones és un tema sobre el qual els mitjans hem d’ajudar a elevar la percepció de risc i revelar les maneres en què aquest flagell ens toca. També que la formació segueix sent clau perquè periodistes, professionals de la comunicació i els mitjans desmuntin de les seves ideologies personals i professionals les dinàmiques patriarcals i sexistes; excel·lents propostes portades a la trobada denoten que aquesta preparació genera fruits, però el que seguim veient en els mitjans al diari indica que cal mantenir i desenvolupar aquesta capacitació. Els debats al voltant de la violència masclista i el periodisme feminista van generar també valuoses reflexions i ens indiquen que hi ha molt encara per discutir i avançar en aquest camí des dels mitjans de comunicació.
2.- Com celebreu des de Cuba el 30è aniversari de SEMLAC i vosaltres SEMLac-Cuba ?
És possible que siguin uns anys més els que celebrem, aquest deute històric que tenim amb SEMLAC: precisar el més possible les dates i recompte històric. La veritat és que aquest temps el rebrem segurament treballant i també celebrant que aquesta iniciativa de tants anys encara existeixi i es mantingui. D’una banda, existeix encara un ordre injust i desavantatjós per a les dones i també, en totes les èpoques de vida d’aquest projecte, periodistes compromeses amb visibilitzar i denunciar la situació i condició de les dones, defensar els seus drets i influir amb els seus missatges a les agendes dels mitjans, les audiències, els púbics i les polítiques.
SEMlac Cuba és una experiència de comunicació que forma part d’una agència d’informació i d’una xarxa regional de periodistes que es reconstrueix cada cert temps, malgrat obstacles financers, logístics i fins conjunturals. La nostra seu regional està a Mèxic i la coordina l’experimentada i reconeguda col·lega feminista Sara Lovera.
Per diverses dècades, la corresponsalia de l’Havana s’ha mantingut donant a conèixer, dins i fora de Cuba, la realitat social, cultural, econòmica i política de país, des de la visió de dones comunicadores i des d’una perspectiva de gènere i de drets humans . Per a això ha comptat, abans i ara, amb l’exercici professional de diverses periodistes, feministes i col·laboradores que han enriquit en diferents èpoques i fomenten avui aquesta experiència.
Tractem, des de treballs i investigacions periodístiques, en els més diversos temes; tenim en compte la realitat de dones i homes, la relació entre els gèneres i l’impacte, sobre unes i altres, dels diversos processos quotidians. Intentem jerarquitzar a les dones com a font d’informació, sobretot en terrenys on habitualment no se les cita ni fa visible; reflectim la realitat, confrontem fonts, anem als antecedents, monitoritzem dades, consultem criteris especialitzats i assumim l’equitat entre els gèneres com un assumpte de justícia social. SEMlac també indaga en les bretxes d’exclusió que encara es produeixen i reprodueixen en la societat i ha fet seva, lògicament, l’agenda de gènere i l’agenda feminista, i això ens porta a fixar-nos en temes poc tractats o fora de la mirada d’altres mitjans més tradicionals o generalistes.
Les notes i reportatges que produïm circulen en format digital i, amb molt de gust per a nosaltres, els reprodueixen altres mitjans. Però de vegades també –quan es pot– i gràcies a les aliances que mouen muntanyes, portem a lletra impresa algunes publicacions, tant per a públics generals com per a altres més específics, amb qui ens interessa interactuar. Mantenim així diversos informatius sistemàtics des de fa anys sobre violències masclistes a Cuba, gènere i comunicació, diversitat sexual, amb una mirada particular a les dones lesbianes. Sempre des de l’espai del periodisme i la comunicació. També hem treballat en sistematitzar en manuals les nostres pràctiques del periodisme de gènere; creem, mantenim i desenvolupem una Biblioteca Virtual de Gènere que atresora i ofereix –en milers de entrades– resums i textos complets sobre gènere produïts a Cuba; a més d’una eina de treball tan valuosa com el Directori, amb dades d’especialistes, activistes i persones enteses -la majoria dones-, que poden ser consultades com a fonts coneixedores i de rigor per desenvolupar aquests temes i enfocaments. Aquest és un espai en permanent construcció.
El treball fet el poden trobar a la nostra pàgina (www.redsemlac-cuba.net) ho poden utilitzar i reproduir nomenant la font, i també ens aniria bé que ho puguin analitzar i comunicar-nos els seus criteris. Desafiaments n’hi ha molts, nous i vells: fer un periodisme de rigor, més atractiu, multimedia i que interessi, més enllà dels públics entesos. Aquest segueix sent un camí d’aprenentatges i això, definitivament, el fa més interessant i atractiu.
3.- Com es concretarà la próxima Trobada d’aquí a dos anys?
En la seva cloenda Ronquillo va anar una mica més enllà, crec que va ser agosarat en les seves paraules va deixar oberta una porta com a excel·lent conclusió per aquesta trobada: possibilitats per a un camí de treball encara més intens d’aquests enfocaments i mirades des dels mitjans. És un gran pas endavant. Va dir: “Podem crear un projecte que sigui la declaració de mitjans i delegacions de la UPEC com a mitjans i delegacions feministes i lliures de totes formes de discriminació”. Que ho digui ell, un periodista de files, aferrat a la professió i ara també líder de l’organització gremial, és un suport valuós en aquest camí i una nova aliança que hem d’aprofitar i seguir desenvolupant. Denota no només el suport de la UPEC que aquestes trobades sempre han tingut, sinó una comprensió més profunda de la valor i la necessitat d’un periodisme més inclusiu i no sexista; una filosofia que no pot imposar per decret, sinó justament pel camí de la formació i la pràctica feminista.
