Patricia Mayorga. Foto @Teresa Carreras. XXIV Congrés AMMPE-WORLD. Roma
Patricia Mayorga és una periodista italiana, d’origen xilè, que presideix l’Associació Mundial de Periodistes i Escriptores AMMPE-WORLD que celebra aquests dies el seu XXIV Congrés, a Roma.
“Post pandèmia: els reptes de la comunicació a nivell planetari”, aquest és l’eix central de les Jornades. Gairebé la meitat dels Estats europeus no tenen dades fiables sobre la violència masclista. La XIDPIC.CAT-XIPVG hi participa amb una ponència sobre la necessitat que els governs europeus unifiquin les dades de la violència de gènere perquè la comunicació sobre aquest tema respongui a xifres reals.
Per què l’elecció de Roma per organitzar el vostre Congrés?
Vam escollir Roma perquè, segons els nostres estatuts, el càrrec de Presidenta dura dos anys y el pròxim Congrés s’ha de fer en el país en el qual ella resideix.
Com que la meva seu de treball és Roma per això ho vam decidir. L’havíem programat per novembre del 2020 però va arribar aquesta terrible amenaça que es va concretar en pandèmia i el vam haver d’ajornar.
En acabar el Congrés de Londres on vaig ser escollida vam fer el traspàs de comandament el juliol del 2019. Vam començar a organitzar el Congrés la segona meitat d’aquell any ja amb la pandèmia avançant. Quan va arribar el tancament gairebé mundial vam pensar que millor ajornar-lo. Ja vèiem que no el podríem que no el podríem fer ni l’any 20 ni el 21 i el vam començar a organitzar pel novembre del 2022.
Quin ha estat l’equip que t’ha acompanyat durant aquests darrers anys ?
En primer lloc va ser necessari crear una associació AMMPE Itàlia que no existia anteriorment. AMMPE és una organització mundial formada, com diem nosaltres, per capítols de països. Cada país o estat ha de poder crear una Associació AMMPE nacional. Jo formo part de l’Associació de Premsa Estrangera de Roma i per això s’hi van sumar força col·legues italianes.
A Itàlia hi ha unes 20 sòcies actives, molt actives, i a més tenim un gran univers al voltant. En aquest Congrés, que ara està en marxa, farem pública una gran proposta el darrer dia del Congrés que ja n’hem parlat a través de la XIDPIC.CAT-XIPVG. El tema de la creació d’una Agència Feminista i per la Igualtat de gènere va endavant. I crec que les teves col·legues catalanes ens ajudaran a completar una gran Declaració internacional.
Com ha estat la transformació dels continguts d’AMMPE des dels seus orígens en el 1969. Defenseu un periodisme i una literatura feminista, Explican’s com heu evolucionat?
Això que dius de defensar un periodisme i una literatura feminista jo diria que més que feminista per a nosaltres millor de gènere. Quan va néixer AMMPE, l’any 1969, lamentablement el tema de la dona, el tema del gènere no estava a les agendes de cap organització.
AMMPE va néixer l’any 1969 a Ciutat de Mèxic i per això puc dir que és filla del seu temps però que ha evolucionat molt.. Per Amèrica Llatina els setanta va ser un decenni molt fosc, amb moltes dictadures d’extrema dreta. El tema de la dona es limitava a destacar el tema femení, més que el tema feminista. A partir del 2000 el tema ja va començar a prendre un altre cos. A partir del 2016, en el Congrés de Xile, en el qual tu hi vas assistir com a convidada per explicar-nos quina era l’experiència de GAMAG EUROPE (GE) i com afrontàveu el periodisme de gènere. Des d’AMMPE nosaltres fèiem una defensa genèrica de la professió perquè aquest és el context d’AMMPE en el moment del seu naixement.
Heu incorporat el morat a la vostra comunicació?
Des del Congrés de Xile ja es va començar a parlar en el sí d’AMMPE de paritat, de gènere, d’igualtat més que de feminisme. Els darrers anys ja tenim el logo de color morat que és el color feminista i anem evolucionant.
Si volem acceptar que les comunicadores tenim una gran responsabilitat en de fer evolucionar tots aquests conceptes nous.
Des d’AMMPE estem per la igualtat perquè és el tema que està evolucionant amb la societat. Recordem que la plataforma de Beijing té més ja de 25 anys. Et puc explicar que venint de Xile allà no hi havia aquestes agrupacions més obertes. Xile a les hores no coneixia el feminisme. Jo era una militant que em preocupava pels temes més socials però els temes de la dona pel que fa a la paritat no existia. Aquest moviment l’any 1975 era molt efervescent a Itàlia i jo m’hi vaig incorporar immediatament. Jo sóc una periodista que vaig haver de fugir de la dictadura d’Augusto Pinochet.
Quins són els eixos principals del Congrés de Roma?
Bàsicament estem parlant de migracions i drets humans com un tema global. Sobre tot una confrontació de les realitats americana, europea, asiàtica i africana.
També parlem de llibertat de premsa amb els avenços i retrocessos que estan significant ven l’era digital. També parlem de la pandèmia i de la guerra d’Ucrània des del punt de vista del periodisme que fan les dones.
Cal recordar que quan vam començar a plantejar el Congrés no es parlava de la COVID i ara és un dels temes centrals. També fins fa 6 mesos no es parlava d’una guerra que tenim a les portes d’Europa i que afecta a tot el món.
Parlem també de dona i creativitat, del canvi climàtic que és un problema molt greu. I parlarem sobre tot de la post pandèmia pel que fa a la dona i als drets humans. Moltes dones a casa tancades que aquests temps de pandèmia han hagut de conviure amb els seus maltractadors. També hi hem inclòs el llenguatge sexista i aquí em refereixo en els mitjans més tradicionals i dels desafiaments en el món de la comunicació i les xarxes socials amb les noticies falses i el ciberassetjament.
La XIDPIC.CAT-XIPVG presentarà una ponència i proposarà de fer una Declaració per demanar a les institucions de la UE que unifiquin les dades de la violència de gènere. Què li sembla?
Veig que a la vostra ponència denuncieu que a més de la meitat dels estats de la UE no hi ha dades fiables sobre la violència de gènere i que els i les periodistes no poden oferir una informació veraç.
Justament el Congrés també vol crear consciència a l’opinió pública del que és un problema i que les dades siguin tan diferents d’un estat a l’altre. Malauradament ho hem vista mb la pandèmia. Uns estats demanen una cosa i els altres una altra. Pensem el que passa a l’Amèrica Llatina que hi ha hagut alguns intents d’unitat. NO s’enténn que no es puguin assolir en tants estats on es parla una mateixa llengua. Des del Rio Grande fins a Cabo de Hornos es parla una única llengua però tampoc s’ha aconseguit.
Creu que podria sortir una Declaració a les institucions europees del Congrés d’AMMPE-GAMAG EUROPA (GE) per demanar que s’unifiquin aquestes dades?
Crec que si. Nosaltres hi estem molt obertes. I ens agradaria molt. Hi posarem tot l’esforç d’AMMPE perquè la veu del Congrés a proposta de GE arribi molt lluny.
Patricia Mayorga a la inauguració del XXIVCongrés de l’Associació Mundial de Dones Periodistes i Escriptores (AMMPE) a Roma. Foto @Teresa Carreras
Per acabar qui és AMMPE?
És una associació de periodistes i escriptores que va néixer l’any 1969 a través de la feina d’una destacada intel·lectual mexicana, la senyora Gloria Salas de Calderón. Des d’aleshores ha corregut molta aigua per sota els ponts, això és una expressió xilena.
Al principi hi havia representants de 30 països i ara tenim només 20 capítols nacionals bàsicament d’Amèrica Llatina, Europa i Taiwan. Estaríem molt contentes que vostès poguessin crear el capítol d’AMMPE-Espanya.
AMMPE va ser filla del seu temps. Hem evolucionat molt. Continuarem amb la defensa de les dones, dones periodistes i escriptores. Jo afegiria que AMMPE està molt amatent a la violació dels drets humans a les dones siguin o no periodistes i escriptores. Quan hi hagi violacions nosaltres hi serem en primera línia per denunciar-ho. Del Congrés en sortirà una defensa dels drets de Julian Assange, per exemple.
Patricia Mayorga amb companyes de l’Associació AMMPE Itàlia
