Tuesday 08 October 2024

Tuesday 08 October 2024

Share

Desafiaments actuals per a la comunicació a Cuba

 

Agenda d’inclusió i equitat s’obre pas en els mitjans. Professionals del periodisme i la comunicació advoquen per incloure gènere en les agendes mediàtiques.

L’abordatge des dels mitjans de comunicació nacionals de la trata de persones, la violència masclista i els casos de feminicidi, així com el conservadorisme religiós i les postures antidrets a Cuba, van emergir entre els desafiaments identificats per periodistes i professionals de la comunicació durant la XIII Trobada Internacional de Gènere i Comunicació “Isabel Moya Richard in Memoriam”.

En una continuïtat lògica de la feina desenvolupada per Isabel Moya, també creadora de la Càtedra de Gènere i Comunicació Mirta Aguirre, la trobada va advocar per enfortir la capacitació sistemàtica en gènere i comunicació, la inclusió d’aquesta assignatura en les carreres de periodisme i comunicació social, la inserció de gènere en les agendes mediàtiques i la seva priorització en les polítiques informatives. 

Estudis en profunditat sobre la inserció de la perspectiva de gènere en els mitjans de comunicació d’abast nacional, provincial i local, bones pràctiques i exemples de la reproducció d’estereotips sexistes que sustenten inequitats i violències de gènere, productes i campanyes de bé públic, van centrar la trobada desenvolupat a la capital cubana de el 31 d’octubre a el dos de novembre.

 

Panell “Gènere, de la teoria a la pràctica en els discursos”

Amb coordinació de la periodista Lisandra Fariñas es desenvolupà aquesta taula que donà veu a 8 periodistes de Cuba, en la primera sessió del divendres 1 de novembre.

 

Feminisme i mitjans de comunicació

“Es tracta de no només denunciar, sinó de transformar la manera en què fem la comunicació”, va sostenir la periodista Lirians Gordillo, en la seva intervenció amb la ponència Una postura incòmoda: crítica feminista i mitjans de comunicació.

“L’anàlisi i l’alerta ha de passar també a l’agenda dels mitjans, a la formació i quefer de periodistes feministes i amb perspectiva de gènere a Cuba. Per això no n’hi ha prou, m’atreveixo a dir, amb la nostra indignació i empenta feminista”, va assegurar la periodista. 

“Necessitem conèixer, formar-nos, dialogar per desenvolupar propostes creatives que arribin als públics i desmuntin amb informació i arguments les matrius ideològiques que atempten contra els drets sexuals i reproductius de dones i persones LGBTIQ a Cuba”, va assegurar la també col·laboradora de el Servei de Notícies de la Dona d’Amèrica Llatina i el Carib (SEMLac).

Es tracta doncs, va explicar, de “matrius ideològiques que demonitzen el feminisme i manipulen la seva diversitat i aportacions a partir d’una categoria com ‘ideologia de gènere’, estratègies discursives que busquen l’empatia amb un sector de la població en el qual encara perviuen estereotips, mites i prejudicis masclistes i homofòbics”.

 

Lirians Gordillo  XIII TI GyC

 La periodista Lirians Gordillo durant la seva presentació. Foto Cuba Periodista

 

Aquesta periodista de l’Editorial de la Mujer va subratllar que, tot i que en l’última dècada recollim canvis importants en la relació entre gènere, comunicació i feminisme, hi ha àrees on encara manca molta feina a fer. Entre elles, va esmentar els rols de les dones en el context socioeconòmic nacional i les bretxes que mostren les actuals transformacions econòmiques; la violència masclista com a punt de convergència; l’activisme pel reconeixement i exercici dels drets de les persones LGBTIQ; i les aportacions d’un ciberactivisme “interseccional” que s’integra en les noves plataformes digitals la lluita contra l’heteropatriarcat racista.

“Des de la comunicació mediàtica, la violència masclista ens planteja tres direccions: el sistema de comunicació com un subsistema dins de el sistema patriarcal que reprodueix i justifica, a través d’imaginaris masclistes, la violència patriarcal; la violència simbòlica que exerceixen els nostres mitjans en el context actual i les potencialitats de la comunicació per denunciar, sensibilitzar, convocar i generar nous significats”, va explicar Gordillo.

Com un desafiament urgent, la periodista va qualificar la necessitat de desenvolupar investigacions i capacitacions sobre la cobertura informativa de la denúncia de feminicidis a Cuba. “Això ja està passant a les xarxes socials, però encara els nostres mitjans no estan fent res i des d’altres espais informatius el que es continua fent és l’espectacularització d’aquests fets, i fins i tot s’està revictimizant a les dones víctimes de feminicidi al país”, va dir.

Pel que fa als moviments antidrets a Cuba, que es van visibilitzar a partir del debat constitucional, la ponent va convidar a no oblidar que a Llatinoamèrica el fonamentalisme religiós, el conservadorisme i el moviment antidrets s’han constituït com a actors polítics articulats internacionalment, amb preparació, objectius polítics i una agenda comuna. “L’anàlisi i l’alerta han de passar també a l’agenda dels mitjans, a la formació i quefer de periodistes feministes i amb perspectiva de gènere”.

 

Què estem comunicant?

L’alerta sobre el rebuig prevalent a la inserció dels temes de gènere i drets a l’agenda mediàtica a nivell nacional va ser també tractada per Zoila Pérez Navarro en un dels exemples inclosos en la seva ponència Crònica d’un llenç en clarobscurs: Una mirada a la construcció social de gènere en els discursos periodístics d’onze setmanaris cubans.

Sota una mirada a la construcció social de gènere en els discursos periodístics d’11 setmanaris cubans, la periodista va disseccionar la cobertura informativa a aquests mitjans i va evidenciar la pobra presència de textos d’aquests tòpics fora d’efemèrides, com els dies de la dona, les mares, els pares, la dona rural, l’aniversari de la Federación de Mujeres Cubanas i les jornades contra l’homofòbia i la violència.
“Així mateix, quan apareixen a les planes, no estan allunyats d’estereotips com l’ideal de bellesa femenina, la maternitat com a única forma de validació social i moral de les dones i la masculinitat hegemònica”, va exposar.

“L’homosexualitat segueix sent un tabú, sol estar a l’agenda en marcades circumstàncies; mentre que a la violència cap a la dona, encara que constitueix la temàtica millor tractada, li falten entre les fonts consultades opinions masculines que poden intencionar-se”, va dir Pérez Navarro. Un text publicat per un dels setmanaris estudiats ataca “el reclam de l’emergència en temes com la negritud, el gènere, l’homosexualitat” sota el supòsit que “la dispersió i el debat en el rumb equivocat ens portarien al  desordre”. Afegeix, a més, que “des de posicions aparentment humanístiques, nacionalistes i acadèmiques” porten a “debatre el no prioritari, el no essencial”.

Resumint, després de més de 20 anys d’l’inici d’aquest treball a Cuba, la investigació de Pérez Navarro sobre 11 setmanaris provincials va demostrar la prevalença d’estereotips de gènere en la cobertura informativa, que afecten tant a dones i homes, en el sentit de la reproducció dels patrons patriarcals en detriment de qualsevol proposta transgressora dels models tradicionals de ser home o dona.

A diferència dels models o herois masculins, que solen mostrar-se com un exemple per a tota la societat, les “grans dones s’assenyalen com a exemple només per a les dones”, va assegurar la investigadora en la seva explicació de tendències generalitzades en els mitjans estudiats com són el llenguatge sexista, la invisibilitat de les dones en l’esport i l’exaltació de la feminitat en les professionals.

 

Feminitats en l’agenda mediàtica

En el cas del setmanari Invasor, de la província de Ciego de Ávila, preval la imatge de la dona responsable de la cura dels fills, propietària de la llar i esposa dedicada, depenent del seu espòs-proveïdor econòmic, responsable de les tasques domèstiques no remunerades, preocupada per adquirir els aliments, provocativa i sensual, segons una investigació de Ileana Sifonte. Així ho manifestà durant la seva intervenció Anàlisis de la inclussió de les feminitats en l’agenda mediàtica del setmanari Invasor.

Així, encara que es tracti de reconèixer els avenços nacionals en l’empoderament de les dones, els mitjans de comunicació no aconsegueixen ser aliens a la cultura patriarcal dominant. El pitjor escenari s’observa en espais informatius de la televisió nacional, on s’evidencia més una falta d’interès en part del seu personal periodístic pels espais de superació. 

 

Des de l’interior del mitjà

El Gènere “no es treballa des de la construcció diversa de la producció periodística ni s’organitza a la política editorial”, va afirmar Yenis Fleites, qui va ser directora de l’espai de manera temporal. Es tracta també de la feina a l’interior del mitjà: “les informacions importants sempre les presenta el conductor home, tot i que la conductora dona tingui la mateixa experiència i professionalitat”, va exemplificar. 

Els desafiaments d’enderrocar aquests estereotips són comuns també a altres llenguatges com la televisió, va precisar la periodista de Sancti Spíritus, que es va referir a espais com el noticiari nacional de televisió. 

Va assenyelar que les informacions de caràcter oficial les llegeix gairebé sempre un home i, en canvi, el segment cultural és presentat per dones. Això es deu a la concepció errònia que temes d’aquesta naturalesa són assumpte d’elles. La ponéncia de la periodista fou: Noticiero Estelar: Una mirada des de l’enfocament de gènere.

 

Comunicació, gènere i fecunditat 

Continuant amb les crítiques anteriors, “aquestes deformacions són presents en altres temàtiques com la fecunditat”, va alertar la periodista Dixie Edith Trinquete. “Hi ha un tractament homogeni de la població cubana, no s’estan reflectint les diferències que hi ha en el comportament de la fecunditat en les diferents regions o per qüestions racials, grups d’edat o altres maneres”, va dir en la presentació de la seva ponència: Comunicació, gènere i fecunditat: desregulació en mitjans de premsa cubans.

L’embaràs adolescent, va afirmar, és un fenomen que queda ocult. “Cuba té una de les taxes d’embaràs precoç més baixes d’Amèrica Llatina, però quan vas a províncies com Guantánamo, Granma i Santiago de Cuba, aquestes gairebé dupliquen la mitjana nacional”.

Segons la seva opinió, l’anàlisi parcial de les causes de la baixa fecunditat invisibilitza bretxes d’accés, com és el cas de les dones lesbianes que volen accedir a serveis de reproducció assistida i se’ls nega aquest dret.

“La fecunditat, que és multicausal, es veu limitada a l’impacte d’aspectes econòmics, no es contempla com un assumpte d’estratègia familiar i amb freqüència és presentada als mitjans com una meta”, va especificar.

 

Les dones reals i les dones als mitjans

Però els aspectes simbòlics de missatges que continuen destacant les representacions de les masculinitats hegemòniques no han de ser només una preocupació per a periodistes, sinó per a altres professionals de la comunicació, va insistir José Enrique Agüero.

En la seva ponència Dona real Vs dona comunicada. Una panoràmica global, Agüero va convocar a tenir una mirada més crítica cap al que es comunica. En publicitats per al turisme, productes com el rom mulata o d’agències de viatges no només es presenta a la dona en els rols tradicionals (les joguines per a nenes), sinó que se la  denigra en mostrar-la com un objecte sexual, va assenyalar.

Va cridar l’atenció sobre les publicitats emergents en xarxes socials per iniciatives privades. En tots els casos, va exposar, també es reforça una imatge de la dona cubana estereotipada, allunyada de la quotidianitat, l’obrera, mestressa de casa, la professional, que no tenen un cos perfecte … “Cal regular i modular el que s’està produint en l’àmbit de les comunicacions empresarials en tots els sectors”, va insistir.

 

Aportacions del feminisme afro-cubà

De la rellevància d’abordar la intersecció que es produeix entre gènere i raça en parlà l’activista Araceli Rodríguez en la seva intervenció: Comunicació en clau de feminisme negre. Encara manca en els nostres mitjans rescatar tot allò que aportà el feminisme negre al feminisme en general i als estudis de gènere que es realitzen avui. Moltes vegades es pensa que hi ha un sol tipus de dona, però no és així. Cal enfrontar el colonialisme subjectiu. No tenir-ho en compte és perdre l’oportunitat d’un debat transparent”, va dir.

 

Metodologia d’investigació

Damaris Hernández va presentar una ponència derivada de la seva tesi amb el nom: Aproximacions teòriques-metodològiques a les investigacions sobre Gènere i Comunicació de la Universitat de Camagüey. Malgrat els bons resultats i acceptació en els mitjans, després de la resistència inicial, de la metodologia proposada per diagnosticar i recomanar canvis al funcionament d’inercia dels Consells de Redacció pel que fa als continguts, afirmà que: “Res d’això és possible sense sensibilitzar els futurs professionals de la premsa i la comunicació”.

 

 

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Newsletter

Subscribe to our weekly newsletter with the latest published news.

You may also be interested

Barcelona: Publicació. Dones indígenes: Cossos, Territoris i vida en comú / La Independent / Notícies gènere

La presidenta del Consell de Pobles K’iche ‘per la Defensa de la Vida, la...

Un cop més, quotes masculines

OPINIÓ Només s’esbomba la presumpta discriminació positiva si és femenina i s’amaga curosament l’omnipresent,...

Barcelona: segona edició del curs “Les filòsofes i els seus mestres. Exili, pensament i política” / La Independent / Notícies gènere

El Seminari Filosofia i Gènere, del Grup de Recerca Consolidat Creació i Pensament de les...