OPINIÓ
Durant el Carnaval de Vilanova i la Geltrú 2017, el col·lectiu Bullanga Feminista tingué coneixement de 2 agressions sexuals (intents de violació) en plena via publica, a tocar l’ajuntament, al centre de la ciutat.
Ningú no va dir res. Ningú no va fer res. I des del govern local, segons associacions de dones, s’ha intentat recriminar l’única víctima que s’ha atrevit a denunciar, per realitzar-la més de 12 hores després sense assumir cap responsabilitat, ni intentar millorar les condicions de seguretat de les ciutadanes.
Matinada del Vidalot, 1 de març de 2017.Un missatge dolorós arriba al col·lectiu Bullanga Feminista: un home demana ajuda per a una amiga que ha estat atacada per tres homes i l’han intentat violar, en la Plaça de la Vila.
Bullanga havia fet una campanya de prevenció en to d’humor durant el carnaval a través d’uns vídeos que van arribar a transformar un “#alertaPop” en viral dins de la ciutat i a les xarxes socials. Gràcies a aquesta campanya, l’amic de la víctima va buscar aquest col·lectiu per aquestes mateixes xarxes. No sabia on més acudir per demanar ajuda.
L’usual: ningú no va dir res. Ningú no va fer res. Ningú no es va assabentar de res. I des del govern local s’ha intentat recriminar l’única víctima que s’ha atrevit a denunciar, per haver tardat 12 hores a realitzar aquest dolorós tràmit. L’alcaldessa, després que el col·lectiu feminista fes una convocatòria urgent per llegir un comunicat de premsa al mateix lloc on van ocórrer els fets, no assumeix cap responsabilitat ni compromís per intentar millorar les condicions de seguretat de les ciutadanes i lluitar contra la xacra del terrorisme masclista.
Al contrari, Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltru, presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència – AMI i diputada al Parlament de Catalunya des del 2015, amb referència a almenys dues agressions sexuals durant el “carnestoltes”, assenyala a RAC 1 que “seria pràcticament impossible incrementar les mesures de seguretat”, davant de la pregunta de si es podrien haver evitat aquestes agressions, el que evidencia la llunyania de les autoritats davant la ciutadania davant d’aquest tipus d’ esdeveniments. Segons l’alcaldesa convergent, l’espai “estava perfectament il·luminat, (la víctima) tènia una ambulància a prop i els serveis policials a tocar”.
Tres setmanes després d’aquest miserable atemptat, en una xerrada sobre seguretat de les dones en la via pública i davant de la pregunta d’algunes feministes a les mateixes persones assistents sobre què opinaven que a la seva ciutat passessin aquest tipus de coses, dos joves d’escassos 20 anys van assenyalar que els sorprenia el fet de no haver-se assabentat de res, malgrat que eren al lloc a aquella hora.
Això tira novament per terra les declaracions de la senyora Lloveras: per a ella el que hi hagués “molta gent” és un “factor de seguretat”. Es veu que no. Que estiguis envoltada de gent no implica una seguretat més important, perquè els mateixos joves que van assistir a la xerrada d’una experta en violències contra les dones als carrers i la situació de vulnerabilitat, van reconèixer sorpresos i entristits que no es van adonar de res, malgrat ser només a uns metres de l’esdeveniment.
En la mateixa entrevista, una última recomanació d’aquesta alcaldessa que es declara “feminista”: “encara que siguin les cinc de la matinada i ens ho estiguem passant molt bé, si hi ha un incident d’aquests, immediatament ens hem de mobilitzar, anar a denunciar i d’aquesta manera poder-ho enxampar”.
La veritat és que amb això últim em sento profundament violentada.
Pots dir a algú que, després d’un atac d’aquest tipus “encara que t’ho estiguis passant molt be, has d’anar a denunciar”?
En aquesta ciutat amb ànima de poble gran i els qui tenim ulls per veure, observem dia sí i dia també que existeix un abisme entre el món habitat pels qui ens desgovernen i el món “real”. I no puc sinó respondre punt per punt a la senyora Lloveras:
Primer: Sempre és possible incrementar les mesures de seguretat per evitar qualsevol tipus d’agressió, ja sigui en l’espai públic, com en el privat, que és l’espai usualment més violent i recorregut pels maltractadors masclistes. I aquí mateix afegeixo que, dins de les mesures de seguretat en una ciutat de 66 mil habitants, s’hauria de contemplar la lluminària pública. Com a mostra, us assenyalo les següents imatges, captades el mateix dia, o durant el Carnaval d’aquest any, facilitades per militants feministes que treballen directament sobre aquest requeriment en forma de denúncia.
Fotografíes: Elisenda Castillón
Segon: No pots vantar-te d’una educació i sensibilització inexistents, perquè segons declaracions de la dona agredida, ningú va actuar ni interrompre l‘intent de violació. Quan el Protocol d’Actuació no funciona, ja que és un document desconegut per la ciutadania, desactualitzat (és del 2006), i que no compta amb els recursos mínims perquè s’implementi, ja sigui pels serveis que depenen directament dels municipis, o per la plataforma de serveis de justícia i salut que acompanyen als processos i denúncies, és un recurs “mort”.
Tampoc no es nega que la llei de Catalunya empari les dones, però difícilment es pot arribar a implementar si fins al dia d’avui no funcionen ni la meitat de jutjats dedicats exclusivament a aquesta xacra, que es va dir que es crearien per posar a caminar tota la pesada maquinària que lluita contra la violència masclista.
Tercer: Lloveras deixava implícit que havien de ser les persones agredides les responsables d’aquesta mobilització immediata, comparant-ho a “un altre cas recent en què s’havia fet una denúncia ràpida i els agressors havien estat enxampats”.
Segons indagacions, l’altra agressió a què es referia l’alcaldessa va ser a Sitges i va ocórrer en circumstàncies totalment diferents: no va ser a causa de la denúncia immediata de la víctima que es va poder capturar al delinqüent, sinó a l’actuació immediata d’un policia que casualment va veure alguna cosa rara en l’home i el va poder capturar.
Mobilització massiva com a resposta de la ciutadania
L’endemà de feta la denúncia, col·lectius de dones i d’especialistes van fer una convocatòria de premsa urgent en la que van assenyalar des de diversos àmbits que, en l’espai públic no hi ha un consens a fi de no tolerar violències. L’agressió sexual múltiple en el marc del Carnestoltes es va produir a la cantonada de la Biblioteca Joan Oliva, a la plaça de la Vila.
La plaça estava plena per mostrar el
rebuig envers l’agressió.
En la roda de premsa, les feministes han explicat els fets, destacant que la situació de violència sexual envers la dona “va tenir lloc enmig d’un acte molt concorregut”. Així, remarcaven que no havia passat en aquell paradigma que associa les violències sexuals als desconeguts, als carrerons foscos i a la soledat. Ans al contrari, “els tres homes no identificats, d’entre 20 i 25 anys”, sense disfressa, van atacar la dona en aquest acte emmarcat dins del Carnestoltes.
Per a Bullanga Feminista, que aquesta agressió s’hagi donat en el centre simbòlic de la ciudad i enmig d’un acte festiu multitudinari, “posa de relleu una impunitat intolerable vers les violències contra les dones. No tolerar actituds masclistes és feina de tota la ciutadania” i han comminat als mitjans de comunicació a respectar la dona agredida, defensant que cal prioritzar el seu benestar per sobre del possible interès mediàtic que aquesta agressió pública en grup hagi despertat.
A més a més, es dolien que “no sigui possible gaudir d’actes lliures d’agressions i violències sexistes, i que les dones no puguem circular sense por per la via pública”. Alhora, han denunciat que troben a faltar, des de l’Administració i les entitats, s’impulsin campanyes adreçades a la identificació i rebuig d’aquestes violències. “És una assignatura pendent que encoratgem a engegar amb immediatesa, per evitar futures agressions”, han afirmat.
Finalment, han comminat a l’administració pública que assumeixi la seva responsabilitat com a “garant dels nostres drets com a ciutadanes”. L’esfera pública ha de ser un espai habitable i de gaudi per a tota la ciutadania, el que significa posar en marxa un pla de prevenció de les violències en tots els àmbits i que no sigui un altre document amb no res més que bones intencions.
