Independentment dels resultats de diumenge passat, quan els colombians i colombianes deien “NO” al plebiscit, en contra dels acords de pau, entre el govern i les FARC, les dones hi han estat en tot el procés i en la posterior implementació dels acords. També cal dir, que hi havia moltes dones en contra de les negociacions.
Històricament la nostra societat ha estat força masclista i excloent amb les dones, reclamar una participació efectiva en la presa de decisions en un tema com el del conflicte armat, ha estat una qüestió difícil de sortejar.
En els inicis de les negociacions a l’agost del 2012, es plantejava que la participació de les dones en el procés de diàleg i negociació, només podria estudiar-se quan el Procés de Pau que es va avançar a l’Havana, estigués encarrilat, situació que dificultava la inclusió d’una participació activa i decisòria, doncs les dones estaven absents i les seves demandes, invisibilitzades.
Sens dubte, les organitzacions de dones han estat un factor rellevant en la participació del procés de pau. Elles van reconèixer que una participació activa era una oportunitat històrica per donar a conèixer les dificultats estructurals que han afectat les dones al país al llarg de la seva història
En nombroses ocasions, les organitzacions de dones van donar passos disposats per augmentar la seva participació, ja que les dones constitueixen el 50 per cent de les víctimes del conflicte, sense comptar que, en delictes com la violència sexual i el desplaçament forçat sobrepassen aquesta xifra.
Després d’un any d’haver-se anunciat les negociacions, les dones seguien estant fora del procés, no estava prevista la seva contribució, és per això, que a la Cimera Nacional de Dones i Pau a l’octubre del 2013 i en una multitudinària marxa convocada a Bogotà, a principis de novembre del 2013, les diferents plataformes vingudes de tots els racons del país, van unir esforços per fer causa comuna i van reclamar el seu reconeixement i veu. En una gesta plebiscitària per la pau, contra la violència cap a les dones, es va plantejar seriosament el tema de la seva participació.
A finals de novembre de 2013, gràcies a aquesta pressió, la representació de dones en el procés de pau es va fer efectiva. El govern nacional va nomenar a Maria Paulina Riveros, directora de DDHH del Ministeri de l’interior i Nigèria Renteria, aquesta última era llavors Alta consellera Presidencial per a l’Equitat de la Dona, com a integrants plenipotenciarias de l’equip negociador. Elles serien les encarregades d’elaborar les bases per a la inclusió de l’enfocament de gènere en els acords de pau.
Aquests nomenaments van representar el primer pas per donar compliment a la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de Nacions Unides sobre dones, pau i seguretat. Colòmbia per primera vegada té dues dones a primera línia de discussió i en la presa de decisions.
Posteriorment al setembre del 2014, es crea una subcomissió de gènere, conformada per Maria Paulina Riveros, representant del govern i, per les FARC, la guerrillera Victòria Sanguino. Aquesta subcomissió, creada per les parts, assegurava que tots els acords contenien disposicions de gènere i una interlocució directa amb dones de la societat civil i amb víctimes del conflicte.
Han estat sobre la taula punts importants com la incorporació de víctimes, la dona en l’economia camperola amb les mateixes oportunitats d’accés als crèdits, les guerrilleres i la seva incorporació a la societat civil.
El 21 de setembre, es va celebrar a Bogotà, la II Cimera Dones i Pau, on més de 500 dones de tot el país i organitzacions de dones que viuen a l’exterior es van reunir per reflexionar sobre el seu rol en els post-acords i per donar garanties al sosteniment del postconflicte.
El passat de les dones en diferents processos de Pau
Remuntant una mica el passat, en alguns processos anteriors, les dones han estat presents en els processos de pau, més com a observadores, que com influència directa en la presa de decisions, casos com el de Vera Greve, figura important en l’organització del M -19, el seu paper va ser bastant discret en els diàlegs amb el govern; de la FARC la Comandant Mariana, va fer part de les audiències del Caguán i Ana Teresa Bernal per part de la societat civil en les Audiències del Caguan; Maria Ema Mejía representant del govern d’Andrés Pastrana en els inicis dels diàlegs del Caguán.
El Plebiscit
Aquest diumenge totes les expectatives per ratificar els acords de l’Havana en el procés de pau signat amb la guerrilla de les FARC, estaven posats en el plebiscit. La baixa votació i l’abstencionisme ha fet que guanyés el “NO”, per una estreta majoria del 50.2% enfront d’un 49.7 que es va decantar pel “Sí”.
La impossibilitat d’inscriure noves cèdules, tant a l’exterior com al país, per una decisió del Consell Nacional Electoral i de la Registraduría de no obrir noves inscripcions, va permetre que l’abstenció fos un “handicap” decisori que deixa al País en uns llimbs, ja que el llarg i difícil procés de negociacions ha quedat relegat.
No obstant això, el Govern de Santos ha dit que es continuarà amb el procés i que la decisió democràtica no afectaria l’estabilitat del país, però també que el cessament del foc seguirà vigent només fins el 31 d’octubre.
Després del rebuig als acords de Pau del plebiscit, hi va haver una trobada entre Uribe, abanderat del No, i Santos, que va acabar sense cap acord.
