A la candidatura de “Catalunya Sí que es pot” figura en quart lloc, Ángeles Martinez Castells, doctora en economia, i vinculada als moviments socials, com és el col.lectiu Dempeus per la salut pública, mantenint un activisme constant contra les retallades de les Polítiques Sanitàries de la Generalitat de Catalunya.
Segons la candidata: “un dels meus compromisos es treballar conjuntament amb diferents forces polítiques progressistes”.
Segons les seves companyes i companys de partit i candidatura Martinez Castells té un compromís social inapel·lable, es tenaç, honesta, independent i lliure, amb raonaments i actituds davant la vida molt positives. Jose L. San Pedro i Mayor Zaragoza la van convidar a participar en un dels capítols del llibre “Reacción”, el qual va influir d’una manera important en els canvis que es van efectuar a partir del 2011. Va participar-hi en els temes de salut, dones i cures, que són un dels referents centrals de la feina que el feminisme realitza per al seu reconeixement des de fa anys.
Sogons Martínez Castells, “A Catalunya Sí que es Pot”, moltes persones estem compromeses en iniciar, juntament amb altres forces progressistes, la sostinguda recuperació de la sobirania, en un autèntic procés constituent, en el qual el protagonisme sigui de la societat civil. I això comença per la recuperació d’aquells espais públics que es podria iniciar-ara mateix, si hi hagués voluntat real de respectar la sobirania popular. Em refereixo, de manera especial, a revertir tot el procés de demolició de la sanitat pública (que ja va començar amb Marina Geli i que ara, sense sorpreses, figura a la llista de Mas, i que segueix dissimuladament però sense pietat, amb Boi Ruiz”).
Exposa que cal reaccionar i aconseguir l’apoderament, rebutjant el món vell i caduc, ” ja que en ell hem estat testimonis de grans enganys”, i també reclama que “no ens s’expropiin les nostres idees, que utilitzem la intel·ligència col·lectiva, i decidim des de la base allò que a la societat realment li importa”.
I cita a Isabelle Stengers: “cal aprendre a pensar per i amb els altres per produir igualtat”.
